Resultats de la cerca

Segons la tradició, a la Xina hi hagué èpoques en què els pacients honoraven els metges quan estaven bons i deixaven de pagar-los quan queien malalts, i això perquè la medicina xinesa, més que combatre la malaltia, procura la salut Diuen els clàssics que no actuar fins que s’està malalt és com esperar l’inici de la batalla per a fer-se la llança En l’univers cultural xinès, tractar malalties és cosa dels mals metges, dels que no saben evitar-les Aquesta medicina xinesa disposa d’una farmacopea diversíssima, d’una efectivitat terapèutica verificada al llarg dels segles per un seguit de…

Els comerciants banquers 1897 El sistema financer català del segle XIX estava format fonamentalment per empreses que tenien la naturalesa jurídica de societat anònima, l’empresa emblemàtica del segle del progrés, l’única que permetia l’acumulació d’un gran capital al servei d’un objectiu comú Però a més de les societats anònimes i d’algunes comanditàries, estudiades en el volum III, hi hauríem d’afegir les nombroses figures dels comerciants banquers, tal com s’anomenaven ells mateixos, que actuaven com a empresa individual o com a societat regular collectiva Per definició, aquestes empreses…

Situació i presentació El turó de Montpalau assoleix 270 m, però el territori és més aviat pla i la majoria dels cims de la serra de Montnegre s’alcen dins els termes de Tordera N, Calella o Santa Susanna, llevat d’una petita franja entre Tordera i Calella, a llevant de Sant Cebrià de Vallalta el coll dels Tres Termes, 376 m l’alt de Llevant, 412 m, i el turó de la Punta de Garbí, 418 m En el límit amb Santa Susanna hi ha una muntanyeta on s’aixeca el santuari de la Mare de Déu de Gràcia El litoral, com a tot aquest sector, forma part d’una extensa platja arenosa hi desemboquen, a més del…

Vista aèria de l’extensa plana de la comarca del Baix Camp © Arxiu Fototecacat Cap de comarca, Reus És una de les tres comarques en què és dividit el Camp de Tarragona La part planera és de sedimentació quaternària, semicircumscrita per un conjunt muntanyós de basament granític i d’esquists paleozoics, els quals sostenen grans taules triàsiques de roques calcàries i gresos roigs a les muntanyes de Prades, al nord, i a la serra de l’Argentera i de Pratdip, a ponent, amb coronament de casquets cretacis i juràssics Aquests darrers són en contacte amb el quaternari de la plana als voltants del…

Barcelona, segle XXI Vestíbul de la Terminal A de l’aeroport de Barcelona, dissenyada per RBofill i inaugurada el 1992 ECSA En els darrers temps Barcelona ha fet passes decisives en la definició d’una nova estratègia econòmica i territorial esdevenir ciutat del coneixement L’antiga capital mercantil de la Mediterrània, la gran capital industrial d’Espanya, l’única gran ciutat del sud d’Europa que en expressió de l’historiador Jordi Nadal ha participat en primera línia tant en la revolució mercantil com en la revolució industrial, afronta ara el repte de participar també en un lloc destacat en…

Cap de comarca, Banyoles El Pla de l’Estany és constituït essencialment pel pla que hi ha entorn de l’estany de Banyoles i diversos turons que l’envolten, entre el riu Fluvià i la serra de Rocacorba A l’extrem septentrional de la comarca es troba el massís de Rocacorba 985 m amb les serres de Pujarnol 340 m i de Sant Patllari 654 m on hi ha una gran abundància de margues, roca tendra, de color gris blavenc que origina formes molt suaus i arrodonides Més al S i per damunt de les margues Sant Patllari i sector de Camós hi ha una formació detrítica de gresos amb ciment calcari que passen amb…

La capital és Florència Morfològicament es caracteritza per la complexitat i la varietat És formada per l’alternança de relleus muntanyosos, turons, conques internes i petites planes això no obstant, hom pot distingir-hi el sector dels Apenins toscanoemilians, més alts i potents al N, formats per serres paralleles en direcció NW-SE, i el sector subapení, amb relleus més suaus i modests, i encerclant-los tots dos, conques interiors, la més important de les quals és la de Florència, regada per l’Arno, riu principal de la Toscana La costa és formada per àmplies platges que s’obren entre els…

Cap de comarca, Alcoi La comarca, físicament prou diversa, comprèn dues unitats la part meridional de les valls d’Alcoi a l’E i la foia de Castalla al S Nogensmenys, l’abrupte conjunt queda involucrat sobre les serralades prebètiques i subbètiques valencianes, i llurs terres sobrepassen, a gairebé la totalitat, els 500 m d’altitud, amb moltes valls trencades i escasses planes La conca del riu d’Alcoi —oberta vers el Comtat— és tancada per les serres de Mariola Montcabrer 1389 m al NW, de Biscoi a l’W, del Carrascar d’Alcoi o de la Font Roja Manejador 1352 m i la Carrasqueta 1226 m al S i els…

Situació i presentació El terme municipal d’Esterri de Cardós, de 16,55 km 2 , és al centre de la Vall de Cardós, a banda i banda de la Noguera de Cardós però estès sobretot al sector esquerre Limita amb els municipis de Lladorre N, Alins E i SE i Vall de Cardós S i W Comprèn tota la vall del torrent d’Esterri, que davalla de la serra de Costuix 2344 m, límit amb la Vall Ferrera, entre el pui de Tudela 2327 m, trifini amb els termes de Lladorre i Alins i la muntanyeta de Besan 2160 m, i és formada pel torrent d’Esterri i el barranc de la Molina Al sector meridional del terme s’alça per sobre…

Inclou dos grans subsectors el de la química inorgànica o mineral i el de la química orgànica Els productes principals que integren el primer són àcids, bases, anhídrids i òxids inorgànics, gasos nobles, sals inorgàniques de clor, fluor, brom, iode, sofre, nitrogen, fòsfor i silici, entre altres, aigua oxigenada i halurs no metàllics El subsector de la química orgànica engloba principalment tota la química del carboni i els seus derivats, una part molt important dels quals actualment són els hidrocarburs Cal afegir-hi, a més, uns altres sectors importants a la indústria química, com és ara…