Resultats de la cerca

La capital és Kuala Lumpur A Malàisia Occidental, la població és composta, bàsicament, de malais i xinesos Els altres grups ètnics presents són els pakistanesos, els hindús i els orang-laut A Sabah i a Sarawak, els més nombrosos són els aborígens daiaks i els xinesos La majoria de la població és musulmana i la resta són budistes, hindús, animistes i cristians Malàisia Occidental Gran part de la música de Malàisia Occidental és associada al teatre, la dansa i cerimònies religioses musulmanes, hindús i animistes Els instruments de percussió en són els protagonistes, especialment els tambors i…

Música culta La vida musical andorrana és molt activa a tots nivells, i el país ha donat intèrprets de la talla dels germans Lluís i Gerard Claret Aquest últim és el concertino director de l' Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra ONCA, creada el 1992 i que gaudeix d’un merescut prestigi La seu de l’ONCA és l’Auditori Nacional, a Ordino, inaugurat el 1991 El centre d’ensenyament més important del Principat d’Andorra és l’Institut d’Estudis Musicals El Conservatori d’Andorra disposa d’orquestres estudiantils i d’una big band Al llarg de l’any se celebren diversos festivals musicals de renom…

Vida Nascuda en una barraca del Somorrostro de Barcelona, de família gitana i filla del guitarrista flamenc José Amaya, El Chino , de molt petita ja ballava en locals públics de la ciutat, on fou coneguda com La Capitana o El Torbellino Gitano , arran de la passió en la interpretació de les seves danses El 1929 Raquel Meller la incorporà a la seva companyia per anar a París, on actuà formant part del Trío Amaya Triomfà com a ballarina a Lisboa i Buenos Aires on un teatre porta el seu nom, i el 1941 es presentà i feu gires als EUA amb el quadre flamenc  Carmen Amaya and Her Gipsy Dancers , en…

Vida Juntament amb Bedrich Smetana i Leoš Janácek, fou un dels principals compositors nacionalistes txecs i el qui desenvolupà un idioma més obert al gran repertori occidental El jove Antonín aprengué música a l’escola de la seva ciutat natal, fins que a l’edat de dotze anys abandonà l’escola per començar a aprendre l’ofici de carnisser Un any després deixà Nelahozeves per establir-se a Zlonice, on tingué l’oportunitat d’entrar en contacte amb la cultura germànica L’organista Antonin Liehmann li ensenyà alemany i continuà la seva formació musical, fentli conèixer bàsicament el violí, la viola…

El ritme de la vida diària, tant al camp com a les viles, tenia grans variacions estacionals Entre els camperols la vida quotidiana anava lligada a les hores de sol i a les tasques agràries A les ciutats el pas del temps era diferent a la darreria del segle XIV es van installar els primers rellotges públics amb campanes que tocaven les hores dia i nit El primer rellotge s’installà al palau de Perpinyà i poc després foren els ciutadans de València, Barcelona i Lleida els qui van sentir tocar les hores i, fins i tot, al segle XV, els quarts Les campanades marcaven el ritme del treball, dels…

Vida Rebé una educació culta, i es formà en la llengua i la cultura franceses A set anys inicià els estudis de violí, que posterioment perfeccionà amb J Ziegler El 1751 entrà al servei del príncep de Saxònia-Hildburghausen, a la cort del qual estudià composició amb Giuseppe Bonno, que l’introduí en l’estudi del Gradus ad Parnassum de Johann Joseph Fux En dissoldre’s l’orquestra del príncep, treballà per al comte Durazzo, i el 1762 fou nomenat director del teatre de la cort L’any següent acompanyà Gluck a Itàlia per a l’estrena d’ Il trionfo di Celia , i hi obtingué…

Les primeres coneixences musicals —violí, violoncel i trompa—, les rebé del seu pare Més tard estudià piano amb FW Cossel, i composició amb E Marxsen El 1857 obtingué el càrrec de pianista i director de cor a la cort de Detmold El 1863 sortí cap a Viena, on es frustraren les seves esperances d’obtenir una collocació estable i, després d’alguns fracassos com a director d’una societat d’amics de la música, s’establí com a intèrpret i compositor lliure Després d’algunes vacillacions, la societat vienesa el rebé sense reserves La seva consagració definitiva com a compositor tingué lloc l’any 1868…

Vida S’inicià en l’estudi del violí a l’edat de cinc anys, i quan en tenia nou debutà a la Societat Harmònica de Bergen La seva tècnica violinística, molt personal, li fou infosa per N Eriksen, JH Poulsen i M Ludholm, darrers deixebles de GB Viotti i P Baillot També aprengué tècniques dels intèrprets populars de viola d’arc de Bergen, com ara Torgeir Augundson, del qual fins i tot aprengué danses populars L’any 1828 es traslladà a Christiania Oslo per a ingressar a la universitat, tot iniciant la carrera de director d’orquestra En aquesta època compongué les primeres obres de clara vocació…

Vida Provenia d’una família amb una certa tradició musical, ja que el seu pare era director de bandes militars i compositor de música de ball La família visqué durant molts anys a Hongria, però el 1882 el jove Ferenc fou enviat a Praga, on ingressà al conservatori En aquest centre fou deixeble de teoria de JB Förster Parallelament, rebé algunes classes particulars de Fibich i fins i tot d’A Dvorák El seu ingrés a l’exèrcit, el 1888, fou el punt de partida d’una carrera com a músic militar que el portà a dirigir diverses bandes a l’exèrcit austrohongarès a partir del 1890 Durant aquest període…

Vida A divuit anys era un organista molt apreciat a Nuremberg La seva reputació li valgué un lloc d’organista a la cort de Bayreuth, que ocupà del 1605 al 1610 Altra vegada establert a Nuremberg, el 1616 succeí a l’organista K Hassler i el 1618 fou nomenat organista a Sant Sebald, la plaça musical més destacada de la ciutat Juntament amb M Praetorius, S Scheidt i H Schütz, fou convidat pel marcgravi Christian a provar el nou orgue de Bayreuth Com a músic més important de Nuremberg, era sovint consultat per a jutjar la música recent que alguns compositors dedicaven a la ciutat, entre els quals…