Resultats de la cerca
Es mostren 771 resultats
Síria 2016
Estat
Moltes ciutats de Síria van acabar en gran part destruïdes després de sis anys de guerra civil © The University of Chicago Al gener, a Ginebra va tenir lloc una nova conferència internacional afavorida per les Nacions Unides per a buscar una solució política als cinc d’anys de guerra a Síria i a l’avenç de l’Estat Islàmic Muhàmmad Alluix, dirigent de la milícia salafista Jayx al-Islam ‘exèrcit de l’islam’, i el general desertor Assad al-Zubi van encapçalar la delegació de l’oposició siriana en les negociacions de pau La conferència va arrencar, però, sense la plena participació…
Estudi General Lul·lià
Historiografia catalana
Centre d’ensenyament superior creat a Palma el 1951 amb el doble objectiu de recuperar l’ensenyament universitari a Mallorca i de contribuir al foment de la cultura.
Desenvolupament enciclopèdic La seu ocupa un edifici projectat per l’arquitecte Gabriel Alomar al carrer de Sant Roc, als terrenys que fins aquell moment ocupava l’edifici de l’antiga Universitat Lulliana Les obres començaren a l’abril del 1950 i no conclogueren fins el 1972 La creació d’aquest centre tingué el suport de la Universitat de Barcelona, l’Ajuntament de Palma, que cedí els terrenys, i la Diputació de Balears El 1950 es constituí un patronat que redactà un avantprojecte d’estatut que perfilava la idea de crear un centre d’estudis universitaris en collaboració amb la UB i un…
Crèdit gerundense (1881-1895)
La constitució El Crèdit Gerundense es constituí el 18 de desembre de 1881, nou dies després que ho hagués fet el Banc de Girona, que possiblement li va trepitjar el nom, com en el cas dels dos bancs de Lleida Però el Crèdit té una base més sòlida que l’altre, tant pel que fa als capitals aportats, com pel nucli del seu accionariat El capital escripturat és de 20 milions de pessetes Però, com sempre, aquí comencen les rebaixes el realment subscrit és de 13,4 milions i el diner realment aportat, el 5% de les accions subscrites, és a dir, 672 500 pessetes La Junta de Govern 1881 fou la següent…
Josep Torrella i Pineda

Josep Torrella i Pineda
© Família Torrella
Historiografia catalana
Literatura
Cinematografia
Escriptor i historiador.
Vida i obra Estudià a l’Escola Industrial i d’Arts i Oficis de la seva ciutat i a l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat Interessat pel món del cinema, a divuit anys escriví el primer article en el Diari de Sabadell , que també fou el primer treball sobre cinema aparegut en la premsa local L’any següent entrà a treballar en la redacció d’aquest diari, on es dedicà a la crítica cinematogràfica fins el 1936, activitat que reprengué després de la guerra Des del 1928, desenvolupà una intensa labor periodística a la premsa local La Veu de Sabadell , Diari de Sabadell , Quadern i…
, ,
La glucosa i l'aigua oxigenada: la família Foret
Georges Foret Figuras de la industria química española , 1955, el fundador de l’empresa que porta el seu nom, fabricant de productes químics i farmacèutics Georges Foret Bontoux, un francès de la Borgonya, arribà a Barcelona l’any 1890, comprà un solar al carrer de Marina, núm 2, en el que encara era Sant Martí de Provençals i hi construí una fàbrica de glucosa La glucosa o dextrosa s’obtenia industrialment a partir d’una fécula i a través d’un procés de sacarificació amb àcid sulfúric La glucosa resultant, en forma de xarop, era un producte consumit sobretot pels pastissers, però també…
jutge de pau | jutgessa de pau
Dret
Jutge que en els municipis on no hi ha jutge de primera instància i instruccció i per elecció del ple de l’ajuntament, coneix d’afers civils de poca quantia, d’actes de conciliació, de certes faltes i s’ocupa del registre civil, per delegació del jutge de primera instància.
Amb nova regulació de 7 de gener de 2000 de la Llei d’Enjudiciament Civil, el jutge de pau és qui té coneixement, en primera instància, dels litigis civils que arriben al seu jutjat, sempre que la seva quantia no sigui superior a 90 euros
Moviment Socialista de Catalunya
Partit polític
Organització constituïda a Tolosa el 1945, concebuda inicialment com un front que pretenia de reagrupar el socialisme democràtic català i que adoptà l’estructura de partit a partir de 1950.
Els orígens immediats de la seva fundació se situen en la crisi interna viscuda pel Partit Obrer d’Unificació Marxista POUM durant la postguerra Així i tot, des d’una perspectiva més àmplia, el seu naixement, d’una banda, tingué una relació directa amb el buit creat en el sistema polític català arran de la constitució del Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC i la seva evolució immediata, ja que aquesta formació es construí durant la Guerra Civil en benefici del moviment comunista i a l’inici de la postguerra no existia cap organització socialista a Catalunya ni a l’exili D’altra banda…
Santa Maria de Claret (Santpedor)
Art romànic
Situació La vella església de Santa Maria es dreça al bell mig de la zona pròpiament anomenada Pla de Bages, a uns dos quilòmetres al sud-est de Santpedor i a frec de la carretera que porta a aquesta vila des de la general de Manresa a Berga, just a l’indret on els municipis de Santpedor i Sant Fruitós de Bages resten partits, de tal manera que el modern santuari de Santa Anna resta inclòs al municipi de Santpedor, mentre el vell temple romànic s’integra al territori de Sant Fruitós de Bages Vista exterior de l’absis, semicircular, que remata la nau vers el costat de llevant És llis i…
Fèlix Burguera i Serrano
Historiografia catalana
Franciscà, cronista oficial i escriptor.
Vida i obra El seu nom de religió fou Amat de Crist Fou membre d’una adinerada família d’ideari carlista, gràcies a la qual pogué publicar gran part dels llibres que escriví El 1888, quan tenia setze anys, començà a estudiar al Seminari diocesà i tres anys més tard professà l’orde franciscà, però per motius de salut el bisbat l’autoritzà a viure al seu poble a poc de fer els trenta-cinc anys Durant aquest període publicà Los católicos españoles 1902, Enciclopedia de la Eucaristía 1905-06, extensa obra de set volums, a la qual afegí un compendi, i Acción católico-social de la mujer 1909 Una…
La febre d’or
Novel·la realista i urbana de Narcís Oller, publicada en tres volums entre el 1890 i el 1892.
L’obra Oller es proposà de fer-hi un retrat socioeconòmic a partir de l’observació del sotrac borsari català del 1881 i el 1882, i alhora assenyalar les conseqüències morals del precipitat enriquiment que produí l’alça borsària durant la Febre d’Or en una família menestral de Barcelona, que davalla per l’infortuni Forma part del retaule de la Catalunya contemporània que inicià amb La papallona i Vilaniu , alguns dels personatges de la qual reapareixen en La febre d’or Té a la base la idea de progrés, que converteix els personatges en una peça de l’evolució, però perd concreció al llarg del…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina