La constitució
El Crèdit Gerundense es constituí el 18 de desembre de 1881, nou dies després que ho hagués fet el Banc de Girona, que possiblement li va trepitjar el nom, com en el cas dels dos bancs de Lleida. Però el Crèdit té una base més sòlida que l’altre, tant pel que fa als capitals aportats, com pel nucli del seu accionariat.
El capital escripturat és de 20 milions de pessetes. Però, com sempre, aquí comencen les rebaixes: el realment subscrit és de 13,4 milions i el diner realment aportat, el 5% de les accions subscrites, és a dir, 672 500 pessetes.
La Junta de Govern (1881) fou la següent:
- President – Pelai de Camps i de Matas, marquès de Camps
- Vicepresident – Antoni Mataró i Villalonga
- Vocals – Antoni Canadell i Prats; Ramon Sendra i Batista; Jeroni Pujol i Castañer; Joaquim Carreras i Massanet; Raimon de Fagàs i de Pouplana; Joep Sitjà i Fortià
- Administrador – Carles Martínez i Dalmau
El president és Pelai de Camps, marquès de Camps —un títol pontifici—, president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i el primer contribuent de la província, com a propietari de nombroses finques rústiques. És també el primer subscriptor, amb 1 450 accions. El vicepresident —Antoni Mataró— és un propietari de Lloret.
Darrere d’ells cal destacar la presència d’un seguit de banquers catalans, de caràcter individual i comanditari que, sobretot, fan banca comercial —amb el descompte de lletres—, i actuen de corresponsals dels altres sobre les places on actuen. Són l’administrador del Crèdit Gerundense, Carles Martínez Dalmau —Martínez i Companyia, a Girona—, Ramon Sendra —a Barcelona— i Joan Monsalvatge —a Olot—. Un altre grup que cal destacar, amb dos representants, és el dels corredors de comerç, amb Antoni Canadell i Tomàs Casas, tots dos de Barcelona. El tercer grup estaria format per personalitats d’altres poblacions de la província: Bassols —de Figueres—, Marimon —de Banyoles—, que completen la presència comarcal, al costat del vicepresident —de Lloret— i els banquers esmentats.
A més d’aquests accionistes que participen en el Consell d’Administració i en la Direcció, hi ha una quarantena més de petits accionistes, que signen l’escriptura de constitució i subscriuen petites quantitats. Hi ha força noms coneguts entre ells, com el comerciant i industrial cotoner Llorenç Mata i Pons, el membre de l’alta burgesia barcelonina Baltasar Bacardí, el comerciant i consignatari Ignasi Villavecchia, i el corredor de comerç barceloní Anicet Espinach.
Catorze anys de resultats modestos
Lletra de canvi cedida al Crèdit Gerundense, 1884.
El Crèdit Gerundense va tenir l’encert de dedicar-se a les operacions de la banca comercial, que són les que coneixien i distingien els banquers que participaven en el seu capital. El banc va descomptar lletres, va obrir comptes de corresponsal amb altres banquers, va fer alguns crèdits i va recollir dipòsits en compte corrent. El banc tenia la seva oficina en un local de l’actual plaça del Vi gironina, aleshores plaça de la Constitució núm 2.
Si tenia altres propòsits, quedaren cancel·lats per culpa de la impossibilitat d’augmentar els recursos propis. El banc actuarà els primers anys amb només el 5% del capital nominal desemborsat, i encara parcialment, ja que el balanç recull l’existència a l’actiu d’11 544 accions, que el banc ha hagut de recomprar, potser per recuperar crèdit concedit. Aquesta situació és contrària als estatuts, que exigeixen un desemborsament superior a les accions. Com altres bancs amb el mateix problema, la solució que trobaran serà la reducció del capital de 20 a 2 milions de pessetes, de manera que el milió de pessetes que representava el 5% del capital ara representarà el 50%.
Crèdit Gerundense. Evolució de les principals partides del balanç (en milers de pessetes).
Per acord de la Junta d’accionistes celebrada el 2 d’agost de 1886, deu accions velles es convertiran en una de nova de 500 pessetes de capital, i amb 250 pessetes desemborsades.
Un cop legalitzada la situació, el banc repartirà un dividend de 7 pessetes per acció el 1888 i de 5 pessetes els anys del 1891 al 1895. Aquestes cinc pessetes representaven el 10 per cent de rendibilitat, gràcies a les operacions comercials. L’any 1893 el Crèdit obrirà una delegació a Barcelona.
Al final del 1895 la Junta general acordà la liquidació del banc. La Comissió liquidadora era formada per Lluís Sendra, Tomàs Carreras, Jaume Padrosa, Carles Martínez i Llorenç Massa. No consta que tingués pèrdues.
(Vegeu Josep Clarà, Notes sobre la banca gironina de la fi de segle a Girona al segle XIX, Editorial Gothia, 1978.)