Resultats de la cerca

Vol aconseguir una societat democràtica, sobirana, socialista, organitzada en repúbliques lliures Legalitzat el 1984, concorregué a les autonòmiques d’aquell any 3559 vots i a les legislatives de 1986 3394 vots El 1988 participà en la fundació de l’ Alianza por la República Dissolta aquesta 1991, es presentà a les eleccions autonòmiques de 1992 dins la Coalició Socialistes Independents 2080 vots, amb Alianza de la Democracia Socialista ADS i Democracia Socialista En les legislatives de 1993 obtingué 1106 vots i en les europees de 1994, 1057 vots Les mateixes formacions integraren la coalició…

Llicenciada en farmàcia i màster en indústria farmacèutica, ha treballat en el sector veterinari Afiliada a Convergència Democràtica de Catalunya , del 2004 al 2012 fou presidenta de la secció local del partit a la Garriga Vallès Oriental El 2006 s’incorporà a l’ajuntament d’aquest municipi com a regidora i l’any següent n’accedí a l’alcaldia amb el suport d’un regidor del PP, però el 2008 tornà a l’oposició fins el 2011, que guanyà les eleccions municipals Confirmada a l’alcaldia el 2015, ha estat consellera de Polítiques Socials del Consell Comarcal del Vallès Oriental 2011-15 i presidenta…

Composta de 10 llibres, hom en sol datar la redacció vers el 390 aC llibre primer, de caràcter introductori i en 384-374 aC els altres 9 llibres Testimoniatge, doncs, dels ideals i esforços de l’autor pel que fa a una realització política més justa i afermada en la veritat —com cercà d’ensenyar a Dionís de Siracusa, en el seu primer viatge a Sicília 389-387 aC—, l’obra reflecteix les més fermes conviccions filosòfiques, antropològiques i socials de Plató, alhora que presenta el que hauria d’ésser la ciutat ideal, l’ordenació més adequada de l’estat amb la jerarquia, com a principi bàsic amb…

Estudià dret i medicina a París Participà en el corrent republicà contra Lluís Felip formant part de la Société des Amis du Peuple Prengué part en la insurrecció de 1830 El 1839 dirigí una insurrecció, però, mancat de suport popular, fracassà i fou condemnat a mort, pena que li fou commutada per cadena perpètua Fou alliberat el 1848, poc temps abans de la revolució, en la qual participà com a dirigent de la Société Républicaine Centrale Empresonat novament aquell mateix any, romangué reclòs fins el 1859 Després s’exilià a Bèlgica 1864 Tornà a París durant la guerra Francoprussiana 1870 i…

De molt jove s’instruí en la lluita pels drets dels indígenes, denunciant per mitjans pacífics el règim d’opressió i discriminació de què són objecte per part de les autoritats del país, motiu pel qual el 1992 li fou atorgat el premi Nobel de la pau El 1981 anà a viure a Mèxic, exiliada pel govern guatemaltec Participà en les converses de pau entre el govern i els dirigents dels diferents grups guerrillers, que acabaren amb la signatura de l’acord de pau, el 29 de desembre de 1996, i posaren fi a 36 anys de guerra a Guatemala Creà la Fundació Rigoberta Menchú Tum amb l’objectiu…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1978, després d’exercir com a fiscal a Guipúscoa, el 1982 s’incorporà a la Fiscalia de l’Audiència Territorial de Barcelona i exercí als jutjats d’instrucció de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i Arenys de Mar President de l’Asociación de Fiscales del 2002 al 2004, al juliol del 2012 fou nomenat Fiscal Superior de Catalunya Al novembre del 2012 obrí diligències contra el diari El Mundo per una notícia suposadament basada en dades de la policia sobre dipòsits del president de la Generalitat Artur Mas, l’expresident Jordi Pujol i altres…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1926, i amb la seva muller Maria Soteras fundà un despatx d’advocats Participà, integrat en el Grup de L’Opinió , en la fundació de l’Esquerra Republicana de Catalunya, i fou elegit regidor de Barcelona 1931-33 El 1933, juntament amb l’esmentat Grup, se separà de l’ERC, i fou un dels dirigents del nou Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra , en representació del qual fou altra vegada regidor de Barcelona 1934-36 President del consell directiu de la Unió de Municipis Espanyols 1934 i membre de la junta del Collegi d’Advocats…

Fou president de les joventuts de la UFNR a Arenys de Mar, on treballava en una fàbrica Establert a Barcelona, milità en els moviments obrers fou membre del comitè sindicalista de l’Assemblea de València 1916 i, sense ésser anarquista, dirigent del Comitè Regional de la CNT a Espanya A proposta de Salvador Seguí, fou administrador de “Solidaridad Obrera” quan Àngel Pestaña n'era el director, i fins n'assumí un quant temps la direcció Juntament amb Lluís Companys, Salvador Seguí i d’altres dirigents sindicalistes, fou tancat al castell de la Mola, de Maó 1920, on passà setze mesos…

Les accions d’al-Qaida del Magrib Islàmic AQMI, que es movia pel nord del país amb els seus segrestats, va ser el principal problema al qual s’enfrontava el president Amadou Toumani Touré A diferència dels dirigents mauritans i algerians, Toumani Touré va defensar la negociació amb l’organització islamista per a alliberar els segrestats, en bona part occidentals La seva mediació va ser decisiva per a l’alliberament dels 3 catalans en mans de l’AQMI, segrestats al final del novembre del 2009 a Mauritània Primer va ser alliberada Alicia Gámez, al març, i 5 mesos després, Albert…

A Catalunya sorgí a la meitat dels anys setanta, però amb el nom d’Agrupación de Socialistas Andaluces ASA, integrat per persones originàries d’Andalusia i, sobretot, vinculades a les associacions culturals andaluses A Andalusia, l’ASA es convertí en PSA el 1976, tot i que a Catalunya no actuà com a partit durant els seus inicis En les eleccions legislatives de 1977, el seu dirigent José Acosta Sánchez professor universitari es presentà dins les llistes del Pacte Democràtic per Catalunya a Barcelona Aquest fet provocà la primera crisi interna, perquè una part de la direcció l’acusà de no…