Resultats de la cerca

Biografia A més de ser alumne del collegi escolapi moianès, entrà a l’Escola Pia el 17 de setembre de 1899 per fer el noviciat, que acabà amb la professió religiosa, pronunciada el 25 d’agost de 1901 Cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe i a Terrassa Un cop acabats els estudis, el 1906 fou enviat al collegi de Calella i destinat a la classe de pàrvuls Durant l’estada a Calella fou ordenat sacerdot Aplicà a la seva classe els principis de l’escola activa amb l’ajuda i la complicitat del pare Joan Roig, el qual ja feia uns quants anys que ho havia fet també a pàrvuls Vetllades,…

Durant la Segona República fou un destacat militant i dirigent del valencianisme president 1934 i responsable de relacions 1935 del Centre d’Actuació Valencianista i president del Partit Valencianista d’Esquerra 1935, aquest mateix any fou nomenat director de la publicació El País Valencià , on escriví sota el pseudònim de Batiste Conca Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de València 1935-36, ocupà diversos càrrecs president de la Comissió d’Instrucció Pública, de la Comissió Pro Estatut i encarregat de Colònies, del Tràfic, del Centre de Cultura Valenciana, de la Junta de Protecció de Menors…

Després d’un període constituent, que s’inicià a Barcelona el 1987 sota l’impuls d’una comissió formada per Enric Alberich, Jordi Balló, Quim Casas, Àlex Gorina, Elena Hevia, Josep Maria López i Llaví, Octavi Martí, José Enrique Monterde, Joana Raja, Esteve Riambau, Joaquim Romaguera i Mirito Torreiro, l’ACCEC quedà legalment constituïda al març del 1988 amb una Junta Directiva presidida per José Luis Guarner Després ocuparen successivament la presidència Riambau 1992, Quintana 1993, Losilla 1999 i Monterde 2001 El 1989 s’installà a la seu del Collegi de Periodistes de Catalunya i s’integrà a…

Vida Pare del director escènic Manuel i de l’actor i director teatral i cinematogràfic Mario Originari de Castelló de la Plana i installat a Barcelona, a catorze anys decidí fer-se cantant Estudià amb el tenor wagnerià Lluís Canalda i debutà el 1930 en La favorita al costat d’Hipòlit Lázaro Amplià estudis a Milà i, després de quatre anys a Itàlia, debutà al Gran Teatre del Liceu 1935 fou considerat un dels baixos espanyols més importants Després de la guerra civil estrenà La tabernera del puerto i s’inicià en el món de la sarsuela Durant anys actuà en la companyia del mestre…

Format a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, company d’estudis de Josep Guinovart i de Joan Brotat, tingué un inici destacat dins el context de postguerra El 1952 fou presentat per Josep Maria de Sucre i Àngel Marsà en els Cicles Experimentals d’Art Nou de les galeries El Jardín, com un dels “millors temperaments artístics sorgits a casa nostra” Un any més tard, Sebastià Gasch li dedicà un reportatge de pàgina sencera en Destino El 1955 fou objecte d’una exposició individual a les Galeries Laietanes La crítica en destacà l’evolució qualitativa d’una obra que, des d’una…

Vida i obra Es doctorà 1748 en dret a la Universitat Literària des Mallorca, d’on fou 1752-59 catedràtic de dret canònic El 1759 fou nomenat per l’Ajuntament de Palma cronista general del Regne de Mallorca Fou un dels fundadors de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País, a Palma Ingressà 1784 en l’Acadèmia de Nobles i Belles Arts de Sant Carles, de València Els seus coneixements sobre història de Mallorca motivaren que fos consultat amb freqüència per savis espanyols i estrangers Mantingué correspondència amb intellectuals com E Flórez, M Sarmiento, G Maians i d’Alambert Així…

Estudiant de medicina a Barcelona el 1842, es relacionà amb el grup republicà d’Abdó Terradas, i el 1843 s’uní al moviment centralista i prengué part en la defensa del castell de Figueres La seva tasca conspiradora li reportà el 1845 la detenció i el bandejament a Tarragona Tanmateix, pogué acabar la carrera de medicina el 1850 llavors fixà la seva residència a Figueres Intervingué des d’allà en la revolució del juliol del 1854 i, posteriorment, amb Tubau intentà d’organitzar la resistència a l’Empordà contra O'Donnell A Barcelona, on residia des del 1860, assolí aviat anomenada com a metge…

La música que es desenvolupà a Montevideo durant el segle XVIII fou majoritàriament religiosa Ja al segle XIX, la catedral de la ciutat es convertí en un centre musical força important, amb organistes com ara JJ Sostoa i JM Arzac, a més de mestres de capella i compositors, entre ells els espanyols A Sáenz i C Calvo, i l’italià J Giuffra La música profana d’aquells anys estigué representada per la tonadilla escènica, la sarsuela, l’òpera italiana i la música de saló El 1856 s’inaugurà el Teatro Solís, que, juntament amb el Teatro Urquiza, fundat el 1905, ha estat una institució molt important…

Graduat en història i literatura per la Universitat de Harvard 1944, el contacte amb exiliats espanyols de la Guerra Civil a Mèxic li desvetllà l’interès per l’Espanya contemporània Durant la Segona Guerra Mundial treballà com a cartògraf per a l’exèrcit, i després de tres anys dedicat a la docència reprengué els estudis, centrats en la història d’Espanya, sota la influència de Pierre Vilar i Jaume Vicens i Vives Doctorat el 1952 amb una tesi sobre Joaquín Costa i el regeneracionisme per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, al seu retorn als Estats Units la seva ideologia d’esquerres li…

Una obligació del Banc Popular Espanyol, Barcelona 1872 Aquest banc, una societat anònima, es constituí el 26 d’abril de 1869, a Barcelona, amb el domicili i les oficines a la plaça de Sant Sebastià, núm 15 El seu objectiu era el genèric de qualsevol banc, però segons un autor es dedicà sobretot a donar crèdit als municipis amb la garantia de la venda dels béns amortitzats Gabriel Tortella Los orígenes del capitalismo en España , pàg 311 La serva primera Junta de Govern 1881 fou la següent President – Perfecto Manuel de Olalde, exgovernador civil de Barcelona Vocals – José María Faquineto,…