Resultats de la cerca
Es mostren 612 resultats
Hondures

Estat
Estat de l’Amèrica Central, limitat amb la mar de les Antilles al N i NE, amb Nicaragua a l’E i S, amb l’oceà Pacífic al S, amb El Salvador al SW i amb Guatemala a l’W; la capital és Tegucigalpa.
La geografia País molt muntanyós, hom hi distingeix tres sectors una depressió central, que travessa el país de N a S —del golf d’Hondures al de Fonseca—, formada per materials volcànics recents i pels millors sòls de conreu, i dos sectors muntanyosos, un a cada costat d’aquesta depressió a l’occidental, format per materials antics, hom troba les altituds màximes del país El clima, tropical, varia segons l’altitud Té una estació seca, o d’estiu, i una altra d’humida, o d’hivern Les pluges oscillen entre 676 i 2883 mm anuals Hom distingeix les tierras calientes , amb temperatures mitjanes…
Moçambic

Estat
Estat de l’Àfrica meridional que limita al N amb Tanzània, a l’E amb l’oceà Índic, al S amb Eswatini i la República de Sud-àfrica, a l’W amb Zimbàbue i Zàmbia i al NW amb Malawi; la capital és Maputo.
La geografia física El sector nord i nord-oest és el més accidentat, dominat per altiplans, amb altituds que sobrepassen els 2000 m massís de Manica amb els monts de Doó, 2420 m, i el Panga, 2320 m i la serra de Gorongosa Més al N hi ha les muntanyes de Maganja i serra de Namuli i el llac Malawi, pel centre del qual passa el límit nord-oest de l’estat amb el territori de Malawi Té una extensió de costa de 2795 km, retallada i rocallosa al N i baixa al S El clima presenta dues estacions una de càlida i plujosa, a l’època del monsó del nord, i una altra de fresca, que dura d’abril a setembre la…
Abella de la Conca

Vista del nucli d’Abella de la Conca (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Jussà.
Situació i presentació El municipi d’Abella de la Conca, de 78,27 km 2 es troba al sector oriental de la Conca de Tremp, al límit amb la comarca de l’Alt Urgell El terme limita al NW-N amb el Pont de Claverol, al N-NE amb Cabó, a l’E amb Coll de Nargó, ambdós de l’Alt Urgell, i al S-SW amb Isona El territori és força accidentat, a excepció del sector de la ribera del riu d’Abella La serra de Boumort s’aixeca en la part més septentrional i la serra de Carreu, amb el seu contrafort, la serra de Carrànima, en la part central i oriental La serra de Carreu forma part del massís del Boumort, amb el…
El camp
L’accés a la terra i el control dels recursos La naturalesa proporciona recursos naturals a les persones, uns recursos que, convenientment transformats, serveixen per a satisfer les necessitats de menjar, vestir, habitatge i lleure, entre d’altres La forma que adopta l’aprofitament de la naturalesa depèn del nivell de coneixements que se’n tingui com són les terres, quines plantes són comestibles, si se’n coneix el cicle vital per a conrear-les, si se sap en quines èpoques plou i no plou, etc i, d’aquest coneixement, en surt una tecnologia que permet aprofitar els recursos que la natura posa…
Les cortinariàcies
Es tracta d’una família molt extensa, que agrupa la major part de les agaricals amb esporada de color ferruginós, bru argila, ocre viu o bru ocre, que tenen en comú amb el gènere tipus, Cortinarius , el fet de presentar un vel parcial el que protegeix les làmines semblant a una teranyina, que s’anomena cortina i que, en alguns casos, tan sols és apreciable en els primers moments del desenvolupament Altres característiques comunes són les espores amb paret complexa, sovint ornamentades, binucleades i generalment sense porus germinatiu, les làmines típicament adnades i amb trama regular, i les…
L’espai social
En l’estudi de la cultura, els espais habitats o de relació estan carregats de símbols, i així com habitualment s’ha considerat l’espai domèstic un espai femení, l’espai social de relació s’ha considerat un espai fonamentalment masculí Els espais de relació són de quatre tipus i es poden considerar concèntrics al voltant del nucli familiar El primer, ja a la casa familiar, és la sala o menjador i es pot definir com un espai social en el qual succeeixen aquells fets que impliquen uns membres de la família i els membres socials que impliquen aquests en les seves relacions amb l’exterior El…
República del Congo

Estat
Estat de l’Àfrica equatorial que limita al nord amb el Camerun i la República Centreafricana, a l’est i al sud amb la República Democràtica del Congo i Cabinda (Angola), i a l’oest amb el Gabon i l’oceà Atlàntic; la capital és Brazzaville.
La geografia física L’estreta façana atlàntica uns 120 km del Congo comprèn una plana litoral de materials alluvials d’un centenar de quilòmetres d’amplada, que s’eleva lentament cap als massissos precambrians de Chaillou i Mayombe, de moderada altitud Aquest sector de plegament es transforma, vers el nord-est, en un conjunt d’altiplans esglaonats, que separen les conques del Congo i de l’Ogooué La resta de territori corrspon a les terres baixes de la cubeta del Congo El clima és equatorial, bé que al nord es marca una estació seca a la costa és més temperat i plujós Els rius són molt…
Batea
Batea
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Terra Alta, que comprèn la part alta de la vall Major i un sector de la vall del riu d’Algars.
Situació i presentació El municipi de Batea, de 128,73 km 2 , és el més extens de la comarca i es troba al seu extrem més occidental Limita al N amb la Pobla de Massaluca, al NE i l’E amb Vilalba dels Arcs i Gandesa, al SE amb Bot i al S amb el terme de Caseres Ja dins la comarca del Matarranya, pertanyent administrativament a l’Aragó, limita a l’W amb el municipi de Maella i al NW amb Favara de Matarranya i Nonasp El límit històric entre les terres tarragonines i aragoneses és el riu d’Algars, que en direcció S-N forma, en bona part, el límit de ponent L’altitud del terme oscilla entre els…
Economia i societat del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Matarranya a l’edat mitjana
Art romànic
L’economia La base principal de l’economia dela regió de l’Ebre ha estat l’aprofitament de les seves aigües, no sempre les del riu també les dela dreta de l’Ebre que baixen de les muntanyes dels Ports i les que es treuen de pous de sènia, especialment a l’esquerra Avui els dos canals existents han canviat i millorat substancialment el sistema de regatge sense anullar-ne la forma més antiga El riu també era molt…
El temps dels jocs
El desplegament temporal del temps Per a l’estudi dels jocs s’ha de tenir en compte el binomi indestriable de l’espai i del temps Un joc se situa en un lloc concret plaça, poble o comarca i en un temps localitzat dins del calendari ja sigui tradicional o actual De la mateixa manera que hi ha un desplegament geogràfic dels jocs, també hi ha un desplegament temporal Malgrat tot, l’actual procés de globalització que envolta les manifestacions populars d’arrel tradicional tendeix a esborrar geografies i freqüències, procedències i antiguitats i a reduir qualsevol coordenada a un aquí i ara comú…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina