Resultats de la cerca

La geografia física El relleu De forma semblant a un hexàgon, França té 950 km de Dunkerque a Perpinyà, uns 1100 de Brest a Menton i menys de 950 de Brest a Estrasburg, i és àmpliament abocada a la mar 2100 km de costa, és a dir, el 38% del seu perímetre Vista dels Alps Marítims, al departament de Var França és sobretot un país de planes, de baixos altiplans i de serralades mitjanes gairebé quatre cinquenes parts del territori no assoleixen els 500 m, i menys del 10% ultrapassa els 1000 m Segons una línia que uneix el País Basc i Alsàcia, la meitat NW és la de les terres baixes, mentre que…

Cap gran conjunt paisatgístic dels Països Catalans no té l’extensió i la coherència d’aquesta unitat, o agrupació d’unitats En efecte, tot el gran Sistema Catalanídic, les serralades i cubetes SW-NE que recorren el Principat i el N del País Valencià parallelament a la costa, constitueixen un acabat i dilatat exponent de l’univers mediterrani, en les seves manifestacions paisatgístiques més genuïnes La plana, la baixa muntanya i la muntanya mitjana mediterrànies, la vegetació silicícola i la calcícola, el mediterrani septentrional i el mediterrani meridional, el domini dels boscos i el domini…

Les singularitats de la protecció a muntanya Tant pels seus valors naturals i escenogràfics, com simbòlics i culturals, com per la situació de relativa marginalitat respecte a les economies nacionals de molts estats, els espais muntanyencs han estat tradicionalment els millors candidats per a la protecció Els primers parcs nacionals del món Yellowstone i Yosemite s’establiren en àrees de muntanya i són comptats els països que no han iniciat una política de protecció per alguna àrea muntanyenca Les zones muntanyoses són espais amb una diversitat elevada resultat de la combinació de factors com…

La configuració i la disposició de la pluviïsilva La selva plujosa equatorial o pluviïsilva és un bioma disjunt, repartit per tres continents també en això fa notar la seva tendència a la diversificació I és un bioma que es manifesta sota formes ben diferents en llocs relativament pròxims Emparentades per un origen comú, les diferents selves del món han evolucionat de manera diversa al llarg dels temps geològics En tot cas, el bioma domina una extensió considerable de les terres intertropicals La dispersió geogràfica de la selva plujosa Les selves plujoses equatorials es troben dins el límit…

Situació i presentació L’actual municipi d’Alt Àneu, de 217,76 km 2 , es creà l’any 1970 a partir de la fusió dels termes d’Isil, Son i Sorpe amb el terme de València d’Àneu Limita al N amb el departament francès de l’Arièja, de la regió occitana de Comenge, a l’E amb la Guingueta d’Àneu i Esterri d’Àneu, al S amb Espot i a l’W amb Salardú Vall d’Aran El terme d’Alt Àneu inclou, a més del poble de València d’Àneu, centre històric de la vall i cap administratiu del municipi, els pobles d’Isil, Alós d’Isil, Àrreu, Son, Sorpe, Isavarre i Borén i el nucli de la Bonaigua 16 h el 2005 El terme és…

La classificació dels sòls en categories organitzades ha estat quelcom dinàmic, i a la dècada dels 80 encara no pot considerar-se com un tema estabilitzat, ben al contrari del que succeeix amb d’altres disciplines La classificació és el reflex de l’estat de coneixements sobre els sòls, i aquests han evolucionat i augmentat considerablement, cosa que obliga a canvis i reorganitzacions periòdiques Els usuaris dels sòls s’interessen gairebé unicament per les propietats útils i, rarament, es preocupen de llur denominació En d’altres àmbits científics o de la vida ningú no qüestiona l’interès de…

Comunitats intermareals Roques intermareals de la Meda Xica Baix Empordà, poblades d’algues roges incrustants Jania rubens , d’algues brunes Cystoseira , d’algues verdes Ulva etc R Folch i Guillèn La nostra franja litoral està sotmesa a les condicions climàtiques generals de la zona mediterrània, però es veu afectada, a més, per diversos factors ecològics especials L’acció d’aquests factors impedeix la installació de les comunitats mediterrànies convencionals terra endins i determina l’aparició d’un seguit de comunitats permanents, específicament litorals Efectivament, la immediatesa de…

Consideracions generals L’hàbitat i les espècies rupestres Els afloraments de roca que constitueixen les cingleres, les agulles, les crestes, les tarteres o les codines són elements que, indiscutiblement, formen part del nostre paisatge N’hi ha prou a pensar en Montserrat o en el Montsec, en el Montgó o en la Serra mallorquina, o en tants d’altres territoris, tots ells caracteritzats per la presència de superfícies de roca que, de manera singular, personalitzen cada un d’aquests paratges I si parlem dels Pirineus, el paper del rocam en la constitució del paisatge és encara més fonamental Per…

Les mil cares de les illes Semblants i dissemblants alhora les unes de les altres, les illes defugen tota classificació rigorosa N’hi ha de tropicals, temperades o àrtiques de grans i de petites de poblades i de despoblades Però, en realitat, la dificultat principal d’una classificació de les illes no rau tant en la tria dels criteris que les diversifiquen, sinó més aviat en el risc de perdre de vista allò que cada una té de singular en el temps i l’espai Comprendre les illes i explicar-les exigeix romandre fidel a allò que té de particular cada una I encara més quan es tracta de l’…

El ventall faunístic En les condicions extremes de vida de la tundra és ben clar que els processos de formació dels conjunts faunístics, com també la dinàmica de les poblacions animals, depenen de la combinació dels factors ambientals i dels tipus de relacions interspecífiques La riquesa de medis aigualosos i l’explosió de vida de l’estiu àrtic expliquen que el principal component de la fauna de la tundra a l’estiu siguin els ocells aquàtics migradors, que exploten climes més benignes a l’hivern, estació que, a la tundra, és més favorable a alguns mamífers que no pas als ocells Rèptils i…