Resultats de la cerca

La conquesta El territori de les terres de l’Ebre, inclòs el Priorat, és el resultat d’una profunda alteració dels antics districtes andalusins de Ṭurṭūša, Mirabīt i Šibrāna Fou conquerit a mitjan segle XII pels exèrcits feudals coordinats pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV en diverses campanyes que, juntament amb l’expugnació de Lārida, integraven un projecte global La conquesta no sobrepassà l’actual riu de la Sénia, tot i haver previst una continuació gradual fins els límits meridionals de la taifa de Ṭurṭūša Almenara-Onda Malgrat les dificultats, si més no aparents, per ocupar i…

A l’hora d’exposar les línies fonamentals del desenvolupament econòmic de les àrees rurals convé diferenciar dues èpoques En un primer moment, aproximadament fins el 950, aquest desenvolupament es va manifestar, sobretot, de forma quantitativa, és a dir, amb l’extensió de les superfícies conreades i una multiplicació dels homes En una segona època, des del 950 al 1050, aproximadament, aquest es manifestà sobretot sota un aspecte qualitatiu es va produir una diversificació de les espècies cultivades, un desenvolupament de les tècniques de conreu, un perfeccionament de l’instrumental agrícola…

El primer problema amb què ens trobem és el del mateix nom de Castellar de N’Hug, que ha estat objecte de discussions pel que respecta a la segona part del topònim La grafia actual fou adoptada en una època relativament recent, admetent com a certa la suposició que es referia a un personatge històric de nom Hug de Mataplana, per exemple Però hi ha proves documentals que semblen indicar que, en realitat, aquest nom prové de Nuce nuc, en català, mot que indica corrent o origen d’un corrent d’aigua, i que podria referir-se molt probablement a les fonts del Llobregat que originen aquest riu…

Característiques del grup Els diplòpodes, al costat dels quilòpodes, constitueixen els grups més importants de l’artificiós grup dels miriàpodes Com el seu nom indica, la seva característica més representativa és l’existència de dos parells d’apèndixs locomotors a la majoria dels segments del tronc Encara que són un grup força abundant, els seus representants sovint passen desapercebuts, sigui pels seus costums reservats o pel seu caràcter higròfil, que fa que visquin preferentment sota les pedres, la fullaraca o la fusta en descomposició També n’hi ha alguns de cavernícoles Els diplòpodes de…

L’Església de l’any 800 al 1000 Plànol basat en la informació documental i arqueològica de com devia ésser el pla de Barcelona entorn de l’any 1000 Ph Banks Poca cosa es coneix dels bisbes i de l’església de Barcelona durant els segles que seguiren la conquesta dels francs, tret del nom del bisbe Ataülf, que apareix actuant al costat del vescomte Sunifred l’any 858, quan un grup de monjos francs s’aturaren a la ciutat en el seu trajecte cap a Còrdova És possible que el succeís el franc Frodoí, el qual, com els comtes francs, es trobà enfrontat amb l’oposició dels gots residents a la ciutat…

Situació i presentació El terme de Sant Esteve de la Sarga, d’una extensió de 92,87 km 2 , és situat als vessants septentrionals del Montsec d’Ares, a l’extrem SW de la Conca de Tremp El municipi és limítrof per ponent, pel curs de la Noguera Ribagorçana, amb la comarca de la Ribagorça, i al S per la carena del Montsec d’Ares 1678 m amb el municipi d’Àger Noguera A llevant, per l’Obaga de Peguera, confronta amb el municipi de Guàrdia de Noguera i a tramuntana amb les terres de Fígols de la Conca Tremp pel Pas del Llop, el serrat Molar i la serra de la Vall També a tramuntana limita amb el…

Situació i presentació És situat al centre de Collsacabra,a llevant de la serra de Cabrera Limita, al N, amb els termes de la Vall d’en Bas, Sant Feliu de Pallerols i les Planes d’Hostoles, tots tres pertanyents a la comarca de la Garrotxa, a l’E amb Susqueda, al S amb Sant Hilari Sacalm, ambdós municipis de la Selva, i a l’W limita amb les terres osonenques de Vilanova de Sau, Tavertet i Santa Maria de Corcó Aquest municipi es formà amb l’agregació de l’antic terme de Pruit a Rupit el 1978, tot i que a l’origen tots dos pertangueren a un mateix terme jurisdiccional, fins que en la divisió…

Situació i presentació El terme està situat a la part de ponent de la comarca i és envoltat totalment pels termes municipals de Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu, a l’W i a l’E, respectivament S’estén al peu dels vessants orientals dels massís del Montseny, entre la riera de Breda, límit occidental, que baixa de Can Padró, i la riera de Repiaix, límit oriental, que neix als vessants meridionals de Montsoriu i recull les aigües del coll de n’Orri, fins a la confluència d’ambdues, poc abans de desguassar a la Tordera per l’esquerra Forma una vall de clima suau, emparada per les…

Situació i presentació El terme d’Ascó, de 73,63 km 2 d’extensió, és situat en la meitat septentrional de la comarca, a la dreta de l’Ebre, encara que comprèn un petit sector a l’esquerra del riu, anomenat les Illes o la plana de Vinebre, per on corre el llit antic de l’Ebre A l’W el municipi confronta amb el de la Fatarella Terra Alta el límit nord-occidental, on per un petit tram limita també amb el terme de Riba-roja d’Ebre, coincideix amb la part més elevada de la serra de la Fatarella punta de l’Home, 552 m, i el sud-occidental amb el sector de la caseria de les Camposines, pertanyent a…

Situació i presentació El terme municipal de l’Ametlla de Mar, d’una extensió de 66,86 km 2 , és situat a la costa, al NE de l’antic terme general de Tortosa, entre el cap de Terme, que és on acaba el municipi de Vandellòs Baix Camp i el barranc de l’Àliga, al S, que separa el terme del municipi del Perelló Per la part de tramuntana, aproximadament des d’on neix el barranc del cap de Terme fins a l’extrem ponentí del coll de la Cova, el municipi confronta amb Tivissa Ribera d’Ebre El terme de l’Ametlla forma una mena de triangle, un dels costats del qual correspon a la costa Aquesta, ben…