Resultats de la cerca
Es mostren 1896 resultats
Salvador Fàbregues
Militar
Paracaigudista i aventurer.
En esclatar la Guerra Civil Espanyola, marxà a França, on, a Le Havre, s’introduí com a polissó en un vaixell que anava als Estats Units Després d’un periple a través d’aquest país i Pèrsia, l’Índia, Austràlia, Sud-àfrica i Guadalcanal Tornà als Estats Units, on fou instructor militar a Texas Formà part del “batalló de la mort” de paracaigudistes, on hi havia molts estrangers Intervingué en el desembarcament de tropes a l’Àfrica, a Alger escapà d’un camp de concentració d’Austria i participà en la batalla de Murano Pel seu coneixement de llengües, el nomenaren governador i cap militar d’…
Xavier Franquesa i Llopart
Pintura
Pintor.
Es formà a Barcelona, on es llicencià en història de l’art La seva obra fou en un primer moment 1971-72 pròxima a la pintura minimal i posteriorment anà evolucionant cap a una major conceptualització a partir del 1978 introduí el dripping i una major preocupació cromàtica i gestual Durant els anys vuitanta la seva pintura esdevingué figurativa, amb predomini de les gammes fosques i organitzada en sèries temàtiques amb preeminència de la figura humana L’any 1989 participà a la IX Biennal Internacional d’Istanbul El 2000 exposà Xavier Franquesa 1990-1999 al Centre d’Art Santa Mònica, amb 40…
Charles J. Fillmore

Charles J. Fillmore
© International Computer Science Institute
Lingüística i sociolingüística
Lingüista nord-americà.
Doctorat per la Universitat de Michigan 1961, fou professor de lingüística a Columbus 1961-70 i des del 1971 a Berkeley El 1963 introduí la noció de cicle transformacional , element integrant de la teoria de la sintaxi transformacional La seva contribució més coneguda és la teoria dels casos —exposada principalment en l’article The Case for Case 1968—, que explica el comportament sintàctic dels diversos sintagmes nominals d’una oració a base de llurs casos o papers semàntics agentiu, objectiu, locatiu, instrumental, etc pels quals es relacionen amb el verb És autor de Santa Cruz Lectures on…
Pere Riera i Riquer
Literatura catalana
Poeta.
Fou un autor pràcticament desconegut fins que Pin i Soler l’inclogué en l’antologia Sonets d’uns i altres 1904 i Jeroni Zanné l’introduí a Joventut En aquesta revista publicà poemes socials i sonets molt treballats que acostumen a construir-se al voltant d'una visió un paisatge conegut o exòtic, un personatge històric o literari, una escena, que, en ser descrita pel poeta, adquireix un sentit simbòlic en general força unívoc Estan influïts pels poetes del segle d’or castellà i pel romanticisme Alguns foren recollits en un fascicle no datat de Lectura Popular Passat el modernisme, recollí…
,
Temisó de Laodicea
Metge sirià.
Deixeble d’Asclepíades de Prusa, residí a Roma al temps d’August Fou el fundador de l’escola metòdica, oposada a l’empírica, la qual proposava la recerca de les causes de la malaltia en el mateix organisme Introduí la concepció dels communia , segons els quals les malalties poden explicar-se per l’excés o pel defecte de tonicitat i, doncs, per l’astringència o la dilatació dels porus dels teixits d’aquí que hom distingís entre remeis relaxants banys calents, sagnies, foments, etc i astringents aigua freda, foscor, herbes diverses, etc Tant els seus Libri periodici com les altres obres s’han…
baró | baronessa
Història
Persona que posseeix el títol de baró.
El títol de baró, amb la categoria de par, fou establert a França i a Anglaterra a partir del segle XIV al segle XVI l’emperador Carles V l’introduí als seus regnes, i tot seguit esdevingué utilitzat a la majoria dels països europeus Als Països Catalans, però, ja des del segle XIV foren concedits títols de baró a certs nobles posseïdors de terres senyorials d’alguna extensió, els quals ocupaven el darrer lloc dins la noblesa titulada catalana tanmateix, no fou fins a l’any 1798 que aquest títol fou equiparat als altres del regne El títol de baró fou atorgat més fàcilment després de l’abolició…
cònsol de mar
Història
Cadascun dels dos magistrats que exercien a les ciutats i les viles mercantils catalanes la jurisdicció, en primera instància, sobre les causes marítimes i mercantils, juntament amb els defensors de la mercaderia, les corporacions de mercaders i llurs organismes de govern (consolat de mar).
Elegits habitualment pels prohoms o consellers de les corporacions de mercaders, com era el cas de València a Barcelona on presidien el Consell de Vint foren elegits el dia de Sant Marc pel consell de la ciutat fins que el rei Ferran II introduí, el 1498, la insaculació per a un dels cònsols, el cònsol militar o ciutadà , eren insaculats els membres de l’estament militar, els ciutadans honrats i els doctors en dret i en medicina per a l’altre, el cònsol mercader , els mercaders matriculats Els que restaren o els que foren restablerts després dels decrets de Nova Planta 1707-16, que perduraren…
Lope Alberdi Recalde
Música
Orguener basc.
Deixeble d’Aquilino Amezua, esdevingué director dels tallers d’aquest, al passeig de Gràcia de Barcelona, l’any 1895, i el seu propietari a partir del 1896 Introduí a la península Ibèrica el secret de pistons, la mecànica pneumàtica i, més tard, el sistema elèctric Construí prop de 200 instruments, dos dels quals a Filipines i d’altres a l’Amèrica del Sud A Catalunya se’n conserven, entre d’altres, el de la Basílica de Montserrat, el de la capella del Santíssim de la parròquia de la Concepció Barcelona, el de la Seu d’Urgell i el del Sant Esperit de Terrassa És pare del també orguener i…
,
Kasimir Severinovič Malevič
Pintura
Pintor ucraïnès.
Influït pel fauvisme i per l’art popular del seu país 1911, rebé l’atracció del cubisme, que introduí a Moscou 1912 Creà una obra de tema popular, a base d’una simplificació dels volums, que el conduí al suprematisme, del qual és creador Quadrat negre sobre fons blanc 1913, Quadrat blanc sobre fons blanc 1914 Museum of Modern Art, Nova York El 1915 redactà el manifest Del cubisme al suprematisme , en oposició a les concepcions lumíniques del lucisme Es dedicà a l’ensenyament a Leningrad 1922, quan li prohibiren d’exposar Anà a Alemanya, on participà en el Bauhaus i…
reforma educativa
Educació
Sistema educatiu implantat a l’Estat espanyol a partir del 1990 que té com a principals objectius adaptar l’educació a les noves necessitats socials i intentar reduir l’índex de fracàs escolar.
La reforma introduí alguns canvis significatius en els plans d’estudis, com l’ampliació de l’ensenyament obligatori de 14 a 16 anys, l’anticipació de la secundària dos cursos —cosa que obliga els alumnes a entrar a l’institut a 12 anys—, la reestructuració de la formació professional amb la creació de cicles formatius de grau mitjà i superior i la unificació dels estudis de batxillerat i professionals en els mateixos centres de secundària Altres novetats que introduí la reforma foren l’establiment d’assignatures optatives a secundària, que cada centre pot escollir amb total llibertat segons…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina