Resultats de la cerca
Es mostren 1051 resultats
Literari i Artístic de Maó Ateneu Científic
Historiografia catalana
Associació cultural fundada el 1905 amb el nom d’Ateneo Científico, Literario y Artístico de Mahón, d’acord amb el model ateneista burgès, que ha esdevingut l’entitat de les seves característiques més emblemàtica de la Menorca contemporània pel patrimoni llegat i per la continuïtat mantinguda fins al present.
La seva trajectòria és indestriable de les grans etapes històriques del s XX així, la primera 1905-36, tot recollint les inquietuds regeneracionistes del tombant de segle, es projectà al llarg de les primeres dècades del nou-cents i feu cristallitzar el programa més genuí i insuperat de la institució, la qual mantingué, des de l’inici, una reciprocitat de socis amb l’Ateneu de Madrid i l’Ateneu Barcelonès La Guerra Civil Espanyola, amb la dimissió de la junta directiva, significà una primera ruptura motivada pel control de les forces del Front Popular i la consegüent depuració de socis El…
Pont de Cabassers
Art romànic
Situació Pont de tres arcades i esquena d’ase sobre el riu de Montsant, proper al mas de la Mora ECSA - JJ Menchón Aquest pont travessa el riu Montsant, en direcció est-oest, a uns 2 km a ponent del poble de Cabassers, al costat del mas de la Mora Mapa 32-17444 Situació 31TCF074686 S’hi arriba per la carretera de Cabassers a Margalef T-702 Just abans de passar el pont modera sobre el riu de Montsant, neix a mà dreta una pista que mena al pont Pont Es tracta d’un típic pont d’arcades i esquena d’ase amb tres boques, la major de les quals salva el riu S’assenta sobre la penya viva per on…
Els vertebrats dels Països Catalans durant el Permià i el Triàsic
Diverses restes òssies recuperades al jaciment del període Triàsic mitjà Anisià del Tagamanent Vallès Oriental Josep Fortuny La fauna de vertebrats del Permià i el Triàsic dels ecosistemes marins és especialment ben coneguda i representada als Països Catalans per una fauna ictiològica i herpetològica diversa Els vertebrats dels ecosistemes continentals, en canvi, han estat històricament poc estudiats, tot i que actualment els amfibis i rèptils recuperats en aquests ecosistemes representen una fauna important, especialment del Triàsic Des d’un punt de vista cronològic, les restes de vertebrats…
la Donzell d’Urgell
la Donzell d’Urgell
© Fototeca.cat
Poble
Poble (457 m d’alt.) del municipi d’Agramunt (Urgell), situat en un planell al cim de la serra de Montclar.
Es troba a uns 6 km al N d’Agramunt Forma un clos tancat i reclòs sobre si mateix, amb un entramat interior de placetes i carrers ombrívols, de passos coberts i típics racons Aquest és un dels pobles més secaners de la Ribera de Sió Un camí en bon estat uneix el poble amb el cap municipal i un ramal asfaltat de 3 km el comunica amb la carretera d’Agramunt a Artesa de Segre Façana principal de l'església de Sant Pere © Antonio Mora L’església parroquial de Sant Pere, d’una nau i campanar de torre quadrada, és d'estil neoclàssic construïda al segle XVII Hi ha un gran casal de pedra anomenat el…
direcció
Música
Art i tècnica de guiar i orientar un conjunt instrumental o vocal en l’estudi i l’execució d’una obra musical.
A l’edat mitjana, el cant gregorià exigia un director que guiés els executants amb senyals convencionals de la mà quironomia La varietat rítmica de les obres polifòniques exigí també un director que portés el compàs amb la mà, amb cops de peu o amb una vara amb què picava a terra La pràctica del baix continu permetia que la direcció fos a càrrec d’un executant, normalment el clavecinista en les representacions d’òpera, el director guiava els cantants des del clavicèmbal En l’orquestra simfònica, solia dirigir el primer violinista —això es manté encara avui en molts conjunts de…
A tiro limpio
Cinematografia
Pel·lícula del 1963; ficció de 86 min., dirigida per Francesc Pérez-Dolz i Riba.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Balcázar Francisco Balcázar, Barcelona ARGUMENT José María Ricarte GUIÓ JM Ricarte, Miquel Cussó, FPérez-Dolz FOTOGRAFIA Francesc Marín blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Frederic Martínez i Tudó INTERPRETACIÓ José Suárez Román Avelino Campos, Luis Peña Martín, Carlos Otero Jordi Abad Mateu El Picas , María Asquerino Marisa, Joaquín Novales Antoine, Gustavo Re sr del garatge, María Francés sra Abad, María Julia Díaz germana de Román, Rafael Moya el comissari ESTRENA Barcelona, 01091963 , Madrid,…
Manuel Valls i Bernat
Cinematografia
Productor i guionista.
Vida Format com a pintor, exposà des del 1971 Practicà l’art multimèdia accions, environaments , vídeo-art, poesia visual, publicacions, muntatges, etc i fou un dels promotors de la sala barcelonina d’avantguarda Galeria G dècada del 1970 S’apropà al cinema a través de l’Escola de Cinematografia Aixelà el 1968 i com a director dels curts Sabor a mí 1976, amb la Voss del Trópico, Maniquí 1977 i Quo Vadis, Sisa 1978 Després de crear Manuel Valls, PC, empresa amb la qual produí el documental televisiu Portrait José Carreras 1984, Cayetano del Real, el 1985 fundà Septimània Films, SA amb el…
Manuel de Seabra

Manuel de Seabra
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor, periodista i traductor d’origen portuguès.
Estudià filosofia i lletres i història, i exercí el periodisme Des del 1954, amb intermitències, residí a Barcelona L’interès per les llengües el portà a viatjar i a viure a França, Bèlgica, Alemanya, Suècia, Dinamarca, la Unió Soviètica, Anglaterra i el Brasil Entre el 1963 i el 1971 fou locutor de les emissions en portuguès de la BBC, i en 1976-81 corresponsal del diari Avui a Lisboa Destacà com a traductor al portuguès d’obres significatives de diferents literatures, entre elles la catalana, amb versions de Fèlix Cucurull, Pere Calders, Salvador Espriu i Víctor Mora, entre d’altres, i…
,
calmasuchus
Paleontologia
Gènere d’amfibis temnospòndils capitosaures descobert en roques del Triàsic mitjà (Asinià) al jaciment català de la Móra, a prop de Tagamanent (Vallès Oriental).
marquesat de Llo
Història
Títol concedit per Lluís XV de França, l’any 1749, sobre el lloc de Llo (Alta Cerdanya), a Josep Francesc de Móra i Catà.
Li fou convertit en títol espanyol el 1752 Passà als Alòs, marquesos d’Alòs
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina