Resultats de la cerca
Es mostren 793 resultats
escriptura llatina
Escriptura i paleografia
Escriptura pròpia dels pobles llatins.
Aparegué al segle VIII aC, juntament amb altres alfabets itàlics, com una derivació d’un alfabet grec occidental, i restà fixada definitivament cap als segles II-I aC alfabet Ja des del començament de l’imperi Romà es presentà en doble tradició, fruit d’una transformació anterior poc documentada l' epigràfica de les inscripcions, més monumental i estàtica, i la librària dels papirs i dels grafits, més àgil i esquemàtica L’evolució de l’escriptura va condicionada pels seus elements constitutius i pels factors transformants de les lletres lletra, ambdós estudiats per la paleografia D’una…
Sant Pere de Taverna (Seira)
Art romànic
Aquest vell monestir ribagorçà es localitzava a l’extrem ponentí del comtat, entre els pobles de Seira i Barbaruens, a la riba esquerra del barranc de Barbaruens Al segle XI el ric arxiu d’aquest monestir anà a parar a Sant Victorià de Sobrarb, on molts dels pergamins van ésser manipulats, falsificats, o simplement perduts, cosa que dificulta escriure’n la història Taverna es troba a la zona de contacte amb la capçalera del Cinca, a la vall del Cinqueta, coneguda d’antic com a pagus Gestaniensis Tal com suggereix l’acta de dotació de Santa Maria d’Urgell, en un primer moment Sant Pere de…
Francesc Oliver de Boteller, abat de Santa Maria de Poblet (1596-1599)
El 22 de juliol de l’any 1596, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc Oliver de Boteller Tortosa a 1557 – Barcelona 1598, abat de Santa Maria de Poblet diputat militar Lluís de Tamarit i de Rifós, donzell de Barcelona diputat reial Jaume Riu i Canta, burgès honrat de Perpinyà oïdor eclesiàstic Frederic Meca, comanador de Sant Joan oïdor militar Francesc de Gàver, donzell de Cardona oïdor reial Gaspar Segarra, doctor en drets i ciutadà de Tortosa El diputat eclesiàstic Francesc Oliver de Boteller, abat de Poblet, polèmic diputat…
Pulla
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia meridional, que ocupa l’extrem SE de la península, banyada per les mars Adriàtica i Jònica i limitada a l’W amb les regions de la Lucània, la Campània i Molise.
La geografia Comprèn les províncies de Bari, Barletta-Àndria-Trani, Bríndisi, Foggia, Lecce i Tàrent La capital és Bari Geològicament és constituïda per un gran sòcol calcari que forma una gran àrea gairebé plana, caracteritzada hidrogràficament per una manca gairebé total d’aigües superficials Hom hi pot diferenciar quatre sobreregions naturals el Gargano , promontori calcari aplanat i recobert localment de bauxita, al S del qual hi ha el Tavoliere di Puglia , plana baixa i àrida, amb el sòcol calcari molt enfonsat, conegut també, pel nom de la ciutat principal, com a plana de Foggia Le…
ensenyament eclesiàstic
Cristianisme
Ensenyament estructurat per a la formació dels destinats a funcions ministerials dins l’Església, dels monjos i religiosos o dels qui, en general, cursen estudis teològics o afins.
A mesura que l’Església romana s’anà organitzant, sorgiren les escoles catedralícies o episcopals , organitzades pels bisbats, i les conventuals o monacals , assignades d’antuvi a la promoció dels futurs monjos i en les quals la instrucció incloïa l’estudi de l’Escriptura, música, càlcul del calendari eclesiàstic i treballs manuals Als Països Catalans, les primeres escoles destinades a la formació de nous clergues es formaren, sobretot, entorn de personalitats com ara el bisbe Ató de Vic o el bisbe Miró Bonfill de Girona segle X Els escolars, fins al segle XI, havien de conèixer, abans de l’…
Avinyó

Vista de la ciutat d'Avinyó, amb la catedral al fons i el Roine a primer terme
© Guy Verville / Fotolia.com
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, capital del departament francès de la Valclusa, situada a la vora del Roine.
Situada en una regió fèrtil a la plana d’unió del Roine-Durença, és un mercat agrícola i centre distribuïdor afavorit pel ferrocarril En els darrers anys la millora en el transport ha reduït considerablement el seu lloc com a centre d’afers i l’ha desplaçat vers la indústria hotelera centre d’estiueig Des del 1947 hi és celebrat anualment un festival de teatre que Jean Vilar muntà i dirigí fins el 1968 Nucli industrial fertilitzants, paper, fibres artificials Entroncament de ferrocarrils L’emplaçament d’Avinyó influí considerablement en la seva història El rocam que li donà origen ja era…
Mare de Déu del Roser de la Palma d’Ebre
Art romànic
Situació Aspecte de la capçalera de l’església, amb l’absis semicircular centrat per una finestra de doble esqueixada ECSA - J Colomé L’església de la Mare de Déu del Roser és situada al poble de la Palma d’Ebre, el qual s’emplaça a la part de tramuntana del terme, vora Vallmajor Mapa 32-17 444 Situació 31TCF047729 Per a anar-hi des de la Bisbal de Falset, cal agafar la carretera T-702 en direcció a ponent després d’un recorregut d’uns 9 km s’arriba a la Palma d’Ebre MLIR Història El lloc de la Palma d’Ebre és documentat l’any 1262, quan el rei Jaume I donà aquesta vila i altres indrets al…
Sant Miquel de Tudela (Cervera)
Art romànic
Situació Vista del sector nord-est d’aquesta església, en avançat estat de ruïna, on s’aprecia l’aparell de pedra ben tallada i l’absis ornamentat amb dues mitges columnes, una a cada costat de la finestra ECSA-E Pablo L’església de Sant Miquel és situada prop de les ruïnes del castell de Tudela Mapa 34-14 361 Situació 31TCG593212 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent XSB Història Una de les primeres referències del lloc de Tudela data de l’any 1098, en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona, canònica a la qual l’església de…
Sant Andreu de Ruïtlles (Mieres)
Art romànic
Situació Vista de l’interior de l’església amb la capçalera A Martí L’església de Sant Andreu és l’antiga sufragània de la parroquial de Sant Pere de Mieres i centra un petit disseminat que es troba uns 2 km vers migjorn d’aquella població Mapa 259M781 Situació 31TDG706612 Per anar-hi, cal agafar la carretera de Banyoles a Mieres En arribar al poble i abans de passar el pont, cal girar a mà esquerra i travessar el veïnat, al final del qual una carretera que passa pel mig dels camps i després s’endinsa a la vall regada pel torrent de Ruïtlles porta a un punt, a 1 km, a la banda dreta del qual…
litúrgia visigòtica
Cristianisme
Conjunt dels ritus de la celebració eucarística, de l’administració dels sagraments i sagramentals i de l’ofici diví propis de la península Ibèrica i de la Gàl·lia narbonesa.
Tècnicament, ha d’ésser anomenada més pròpiament litúrgia hispànica , perquè els termes visigòtica i mossàrab més aviat indiquen etapes de la seva formació i persistència En el conjunt de les litúrgies cristianes occidentals, tot i presentar la seva originalitat, és molt propera als ritus gallicans i cèltics Probablement cal posar l’origen dels seus esquemes de celebració de la missa i de l’ofici, i fins i tot d’alguns dels seus texts, en la seu de Milà, a la segona meitat del segle IV, quan aquesta ciutat esdevingué residència imperial Molts dels seus texts potser també depenen de les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina