Resultats de la cerca

La fonètica general estudia els problemes teòrics plantejats per la relació entre sons i fonemes i complementa la investigació fonològica La fonètica instrumental o experimental classifica els fonemes com a conjunts de trets constitutius mitjançant les dades fornides pels aparells de recerca Si la recerca es produeix sobre el treball fisiològic del parlant quan emet sons, la branca corresponent és anomenada fonètica articulatòria o genètica , la més antiga dintre la tradició lingüística del català D’altra banda, l’estudi dels trets físics de les emissions fòniques determina la…

La paraula fórmula va seguida d’un número que distingeix les diferents categories En l’àmbit internacional destaquen la Fórmula 1, màxima categoria de l’automobilisme de competició, la Fórmula 2 i la Fórmula 3 La primera està reservada a monoplaces de menys de 95 cm d’alçària i 180 cm d’amplada, amb un motor de 2,4 litres de potència màxima i vuit cilindres en V Aquesta, creada per la Federació Internacional de l’Automòbil el 1950, ha visitat regularment els circuits de Catalunya Ho feu per primer cop al Circuit de Pedralbes 1951, 1954, posteriorment al de Montjuïc 1969, 1971,…

Llicenciada en filosofia i lletres 1969 i doctora en filologia romànica 1977 per la Universitat de Barcelona, de la qual ha estat professora 1970-90 i catedràtica de lingüística descriptiva de català 1990-94 Des d’aquest any exerceix la docència a la Universitat Pompeu Fabra, on també ha estat vicerectora d’investigació 1994-97, directora del Centre de Referència en Enginyeria Lingüística CREL 1998-2000 i directora de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada IULA 1994-2004 S’ha especialitzat en lexicologia, lexicografia i terminologia Ha participat en diferents projectes terminològics…

Vida i obra Es llicencià a Roma amb Carles Cardó i després es doctorà en filosofia i teologia també a Roma Fou nomenat canonge de Tortosa 1918 Professor als seminaris de Tortosa fins el 1921 i de Castelló de la Plana fins el 1962, defensà l’ús de la llengua catalana a la diòcesi, cosa que li valgué l’hostilitat de tres bisbes, que el tingueren a l’ostracisme Figura independent, rebutjà un lloc en una candidatura de la Lliga durant la República Detingut en 1936-39, fou alliberat a causa del seu prestigi entre l’esquerra Participà en el culte clandestí Entre el 1929 i el 1936 publicà diversos…

Estudià dansa a la Folkwangschule d’Essen amb Kurt Joos, i a Nova York amb Paul Taylor i José Limón El 1973 creà el Tanztheater Wüppertal, grup amb el qual desenvolupà un tipus de representació escènica —sovint titllada d’heterodoxa— amb elements expressius genuïnament coreogràfics alhora que d’altres de més pròpiament teatrals mim, crit, paraula, etc, mitjançant els quals s’intenta palesar els sentiments i emocions fonamentals de l’home Des del 1983 fou directora artística del Folkwang Tanzstudio d’Essen Entre les seves escenificacions més conegudes hi ha Café Müller 1978,…

La fenomenologia de la religió el distingeix d’altres manifestacions de la vida religiosa com a actitud interna de subjecció i respecte a un Ésser sentit com a superior i com a expressió exterior d’aquesta actitud Els actes del culte són una part d’una categoria més àmplia que comprèn totes les expressions que l’experiència del sagrat provoca en l’home Cal distingir-los sobretot dels ritus i sacrificis màgics, practicats sense l’actitud descrita o bé desproveïts de llur caire simbòlic En sentit estricte, el culte designa especialment la multiforme reacció de l’home actitud espontània, oració…

A Grècia era simple accessori de la dansa, però entre els romans, malgrat que el mim era famós gràcies al tràgic Pílades de Cilícia i al còmic Batille d’Alexandria, no s’establí en la seva forma definitiva fins a l’època d’August El ballarí, anomenat chironomus , acompanyat d’una nodrida orquestra flauta, siringa, címbal, cítara, lira, trompa i el scabillum , interpretava des del pulpitum una obra d’acord amb un llibret més o menys detallat Valorada o menyspreada amb deliri, fou objecte de persecució o d’exaltació per part dels emperadors Per la seva lascívia fou censurada pels pretors i…

Vestí la sotana escolàpia el sis d’octubre de 1901 i començà el noviciat a Moià, on professà el 9 d’agost de 1903 Tot seguit cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe i Terrassa Fou ordenat sacerdot el 26 de desembre de 1908, quan ja formava part de la comunitat d’Igualada Continuà la dedicació a l’ensenyament a Sabadell 1909-12 i a Mataró 1912-13 Es distingí com a mestre en la classe dels petits per les seves classes dinàmiques i participatives A Mataró organitzà la cavalcada de Reis amb els seus alumnes petits, fet que transcendí a tota la ciutat Fou enviat a Cuba i hi restà fins al final de…

Llicenciat en filosofia i lletres, es dedicà professionalment a l’ensenyament i prengué part molt activa en la represa cultural durant el franquisme a Vic, sobretot en el teatre autor d’una nodrida obra dramàtica, en part estrenada però encara inèdita, entre altres fou membre de la companyia La Gàbia 1963-69 Posteriorment fou fundador 1975, director fins el 1990 i professor de dicció 1991-2005 del Centre Dramàtic d’Osona, adscrit a l’Institut del Teatre, i fou també regidor de Cultura de l’Ajuntament de Vic 1979-83 Principal impulsor 1977 i director de la revista de poesia  Reduccions  fins…

Molt vinculat a la vida cultural de Tortosa, s’inicià com a poeta amb els reculls La maison-bleu  1976, amb Ricard Martínez i Pinyol i Nós 1981, i es donà a conèixer a tot l’àmbit catalanoparlant amb Córrer la taronja 1989, al qual seguiren Que no passa 1990, premi Ausiàs Marc 1989, Vedat 1994, premi Carles Riba 1993,  La vestidora i el dol  1998, premi Miquel de Palol, l’antologia Córrer la taronja   1979-2001 2002,  A l’encesa 2007, premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater i  Els ulls de la gossa 2021, recull de tota l’obra poètica de l’autor, incloent-hi poemes fins ara…