Resultats de la cerca
Es mostren 2230 resultats
Jean-François Lyotard
Música
Filòsof francès.
Tot i que la música no fou un dels seus temes principals de reflexió, al llarg de gairebé tota la seva obra es poden trobar referències musicals Els escrits "Plusieurs silences" i "Adorno come diabolo" -publicats en Des dispositifs pulsionnels 1973- i "Musique, mutique", inclòs en Moralités postmodernes 1993, en són els moments més notables Lyotard mostrà la relació entre la consistència que el capitalisme imposava a tota cosa -el principi universal d’intercanviabilitat- i el tractament serialista dels paràmetres musicals El serialisme opera una "dessensibilització" del material musical tot…
trio
Música
Conjunt de tres instruments -o de tres parts instrumentals-, o bé una composició escrita per a aquesta formació.
Encara que també s’ha utilitzat per a obres vocals amb acompanyament o sense, en l’actualitat la denominació més habitual per a una peça per a tres cantants és tercet Al principi, la paraula trio significà pròpiament un tipus d’escriptura -representada, entre molts altres exemples, per nombroses simfonies a tres veus obligades de JS Bach les Invencions a tres veus- en la qual les tres parts de la polifonia tenen la mateixa importància Això no vol dir, però, que tinguin el mateix caràcter ni que comparteixin el mateix material un arranjament freqüent és el de dues veus superiors i…
schola cantorum
Música
En l’Alta Edat Mitjana, escola de cant al servei de la litúrgia romana.
Atribuïda tradicionalment al papa Gregori I 590-604, que hauria desenvolupat l’antiga schola lectorum de Silvestre I 314-335, se sap que ja existia a Roma al segle V i que, ultra assegurar el cant a les basíliques del Laterà i el Vaticà, formava cantors que posteriorment organitzaven scholae anàlogues en monestirs i catedrals de tot Europa Al segle IX hom té notícia de les scholae cantorum de Metz, Reichenau, Sankt Gallen o Ripoll A més d’aprendre de memòria els cants litúrgics, els pueri cantus o pueri cantores rebien lliçons de lectura, dicció i teoria musical La direcció anava a càrrec de…
capçalera
Electrònica i informàtica
Part d’un missatge que consisteix en certs caràcters que controlen el procés posterior a la rebuda de dades i que precedeix el text format per les dades pròpiament transmeses.
imperi Persa

Mapa de l’imperi Persa
© fototeca.cat
Geografia històrica
Imperi antic dels aquemènides que s’estenia a l’W fins a Líbia i el Danubi i a l’E fins a l’Indus i el Turquestan xinès.
Fundat per Cir II 550-530 aC, rei d’Ansham —el Paršumaš elamita— després de la conquesta dels dominis d’Astíages, rei dels medes Ulteriors conquestes i les dels seus successors agruparen en un sol bloc tot l’Orient Mitjà antic creant un nou equilibri de forces polítiques i culturals que durà fins al s VII dC i substituint per la influència persa la dels centres tradicionals de Mesopotàmia, Egipte i Anatòlia Hom en sap poca cosa en comparació amb la seva extensió colossal cinc milions de km 2 i la seva importància Les inscripcions trilingües —antic persa, elamita i babilònic— de DariosI a…
medul·la òssia
Anatomia animal
Substància tova que omple les cavitats dels ossos i constitueix una part principal del sistema hematopoètic.
L’estructura de la medulla òssia obeeix al pla general de constitució histològica dels òrgans hematopoètics El teixit pròpiament hematopoètic és constituït per parènquima i estroma L’hemopoesi es realitza a partir d’una primera cèllula anomenada cèllula germinal pluripotent, de la qual deriven les tres línies cellulars que donaran lloc als eritròcits, als granulòcits i monòcits i a les plaquetes La constància de la composició morfològica de la sang i l’equilibri dels seus elements es justifiquen per mecanismes d’autoregulació La medulla òssia representa del 3,4 al 5,9% del pes…
colorants de cianina
Química
Grup de colorants catiònics de molècula constituïda per dos nuclis heterocíclics units per una cadena polimetínica.
Llur grup cromòfor és el sistema polimetínic de dobles enllaços conjugats juntament amb els dos heteroàtoms terminals, sistema ressonant entre dues formes límits en què la càrrega iònica és localitzada en l’un o en l’altre d’aquests heteroàtoms Els dos heterocicles de les cianines pròpiament dites són nitrogenats, els de les cianines aniòniques o oxonols són oxigenats, i en les merocianines un cicle conté nitrogen, i l’altre, oxigen Els colorants d’aquest grup, descobert per CG Williams el 1856, reben, segons les diferents posicions per les quals són units els dos heterocicles,…
annexió
Dret internacional
Acte pel qual un estat incorpora un nou territori a la seva sobirania.
Bé que el terme és aplicat també a l’adquisició de territori que no pertanyia a cap altre estat, hom parla més pròpiament d’annexió quan a un estat és incorporat totalment o parcialment el territori d’un altre estat L’annexió d’un país o d’un territori és formalitzada per un acte tradicionalment reservat al cap de l’estat annexant, acte que pot ésser reconegut generalment per la comunitat internacional —com és el cas en els tractats de pau, de retrocessió, etc— o només per alguns dels seus membres —com sol passar en cas d’ocupació violenta, o de guerra en curs o no conclosa per…
mascaró de proa
Art
Transports
Figura decorativa, sovint policromada, que va a la part alta de la roda de proa, dessota el bauprès.
En l’antiguitat els bastiments ja duien imatges, que permetien de reconèixer llur país d’origen és el cas de la flor de lotus blanc de la popa de les naus egípcies, del cap de cavall vermell de la proa de les fenícies o del coll de cigne de la popa de les romanes Els vaixells atenesos portaven la figura d’Atena, i els de Cartago, la d’Ammon i, malgrat que la divinitat era la mateixa per a totes les naus d’un mateix port, l’efígie que exhibia cada bastiment solia ésser concebuda d’una manera diferent, per tal que permetés de distingir els uns dels altres Al s XVIII, en fer-se les proes més i…
pensament
Filosofia
Psicologia
Lògica
Acció i efecte de pensar, el fet de pensar.
Filosòficament parlant, hom sol distingir entre el pensar —activitat o procés d’ordre psíquic— i el pensament —entitat ideal, atemporal i no psíquica—, segons que sigui psicològica o lògica la perspectiva que sigui presa Entès com a allò amb què s’enfronta el pensar, el pensament és quelcom ideal, allò que apareix a l’home i que és objecte de la fenomenologia i de les teories de l’objecte o ontologies regionals EHusserl, APfänder, etc Entès, en canvi, com a activitat intellectual i psicològica, el pensar ha estat estudiat en relació amb el real i amb l’anomenat coneixement sensible relació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina