Resultats de la cerca

Els peixos cartilaginosos o elasmobranquis fòssils Les dents dels peixos són les peces més mineralitzades i més dures del seu esquelet i fossilitzen molt bé La constància de la seva forma els dóna un gran valor diagnòstic en els elasmobranquis mostren una cúspide principal i una o més de secundàries, i es troben sempre aïllades La dent de la fotografia × 1, provinent del Miocè de Muro Mallorca, pertany a Carcharodon megalodon , un selaci que probablement arribà als 20 m de llargària Jordi Vidal / MIPS Els elasmobranquis més antics trobats a Catalunya pertanyen a la subclasse dels…

Enfonsada habitualment en el sòl, la rel o arrel serveix per a la fixació de la planta i per a l’absorció de l’aigua i les sals minerals que els vegetals necessiten No és visible, doncs, habitualment, tot i que pot arribar a representar fins més enllà de la meitat del volum total d’un vegetal Però les rels no sempre són subterrànies Excepcionalment apareixen rels aèries a certs epífits que viuen sobre altres plantes sense parasitar-les com són ara algunes orquídies tropicals Encara podem trobar, també de manera excepcional, plantes sense rel, com per exemple alguns vegetals aquàtics cas de…

Situació La vila de Mieres és a l’interfluvi de la riera del mateix nom, afluent del Ser, i el riu Tort, a 286 m d’altitud És el cap d’un municipi situat al límit oriental de la Garrotxa, en una de les cubetes que constitueixen la fossa tectònica de la baixa Garrotxa, tocant a la nova comarca del Pla de l’Estany El seu agrupament de cases és centrat per l’església de Sant Pere, un edifici d’època barroca, el qual havia estat possessió del monestir de Sant Esteve de Banyoles Mapa 259M781 Situació 31TDG702636 Hom pot anar a Mieres des d’Olot per la carretera que passa per Santa Pau JVV Història…

Situació Aspecte d’aquest antic monestir cistercenc, avui dia utilitzat com a dependència d’usos agrícoles Arxiu Gavín Aquesta església és situada al lloc ara anomenat mas de l’Eula, a migdia del terme Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 39’ 56,4” N - Long 2° 47’ 35,4” E L’edifici és 1,8 km al sud del poble del Soler S’hi arriba per la carretera D-37 PP Història Santa Maria de l’Eula fou la seu d’un priorat de monges cistercenques, el qual depenia de l’abadia de Santa Maria de Fontfreda Narbonès La seva existència és atestada des del 1175 A més del domini immediat de l’Eula, la comunitat adquirí,…

La majoria dels autors catalans dels segles XVI i XVII presentaven el Principat com un país que excellia en recursos naturals, produccions agrícoles i industrials, població, etc I era raríssim, encara que es tractés de descripcions tan breus com la de Dionís Jeroni de Jorba 1589, que deixessin d’esmentar la sal de Cardona, l’abundor i la bona qualitat de la qual servia per a exemplificar aquestes visions sovint massa falagueres Aquests autors remarcaven que el Principat gaudia d’una situació privilegiada pel que feia a la sal A més de Cardona, se’n produïa sobretot al territori…

Perquè sigui significatiu, aquest canvi ha de comportar un desplaçament d’un volum considerable de població, una distància notable o una diferència qualitativa entre l’espai de partença i el d’arribada, unes motivacions més o menys homogènies —i en gran part no desitjades— per al conjunt que es desplaça, una considerable durada o una certa periodicitat del moviment migratori i una veritable transformació socioeconòmica o àdhuc política de la situació problemes d’integració i adaptació dels migrants, amb una corresponent repercussió en les estructures socioeconòmiques dels espais de partença i…

Situació i presentació El municipi d’Arres, d’11,57 km 2 d’extensió, es troba al sector W de la Vall d’Aran, la major part estès a la dreta de la Garona Limita a l’W i al N amb el terme de Bossost, a l0E amb Vilamòs i al SW amb les Bordes i el francès de Luixon Formà part del terçó de Lairissa inicialment dit de Bossost i en els documents medievals el lloc s’esmenta amb la forma Arres 1298, quan es menciona el cònsol Bernat d’Arres en una reunió de cònsols de la Vall i Darres, i ja al segle XIII existien els dos nuclis d’Arres Sobiràs Arres de Sus i Arres Sotiràs Arres de Jos, puix que el 16…

La geografia Cap de comarca, Lleida 112199 h 2001 El nucli central, que li ha donat nom, és el Segrià estricte, sector situat al nord de la ciutat de Lleida fins al terme d’Alguaire, entre la clamor de Noguerola i la Noguera Ribagorçana entre aquests cursos d’aigua discorria, davallant de l’altiplà de Ratera, a Alguaire, la clamor de Segrià , documentada al segle XII La comarca actual comprèn també el pla de Lleida, a banda i banda del Segre, amb els altiplans d’Almacelles i d’Alguaire i la serra Pedregosa fins al Sas d’Almenar, límit amb la Llitera i la conca del Cinca el sector del baix…

Vida Provinent d’una família jueva benestant, inicià els seus estudis musicals a la Provença natal abans de desplaçar-se a París per estudiar al conservatori amb A Gédalge, V d’Indy i P Dukas Marxà al Brasil durant la Primera Guerra Mundial com a secretari del seu amic Paul Claudel, escriptor francès, ambaixador a Rio de Janeiro, el qual es convertí ben aviat en el llibretista de gairebé totes les seves obres escèniques De nou a París 1919, es relacionà amb E Satie, J Cocteau i músics de l’anomenat Grup dels Sis, com F Poulenc i A Honegger D’aquest període daten peces com el ballet Le bæuf…

Situació i presentació D’una extensió de 15,93 km 2 , el municipi de Móra la Nova és situat a l’esquerra de l’Ebre, pel curs del qual passa la divisòria amb el municipi de Móra d’Ebre, a ponent Al N, limita amb el terme de Garcia, i a llevant i vers migdia amb Tivissa el termenal passa prop del poble de Darmós d’aquest darrer terme i per la partida del Magrell Altres partides del terme són los Plans, Sant Pau i l’Escoda El territori s’emplaça en la cubeta o depressió de Móra, l’estructura de la qual és de conglomerats, argiles guixenques, saulonenques i margues El terme forma com un triangle…