Resultats de la cerca

La geografia Comprèn una plana central, on és situada la capital, voltada al NW per la serra de Rocacorba, al SE per les Gavarres i la Serralada Litoral i al SW per les planes que s’estenen fins a les vores mateixes del Ter El sector de Rocacorba, que enllaça el Gironès amb la Garrotxa i el Pla de l’Estany, és constituït per materials d’època eocènica i on gresos o pudingues solen coronar nivells de margues Al SE apareixen unes roques paleozoiques del Silurià constituïdes fonamentalment per esquists molt plegats de color vermell, de formes arrodonides, com el puig de Sant Grau Les falles…

El concepte d’art ha evolucionat al llarg del temps Així, quan hom parla de les “males arts” amb què algú ha aconseguit una cosa és més prop del sentit etimològic del terme art que no pas quan l’utilitza per a referir-se a activitats i objectes consagrats com a tals A Grècia, en efecte, el terme tékhnē significà saber fer alguna cosa, una forma d’aprenentatge especialitzat, de manera que Plató no dubtà a qualificar amb aquest mateix terme “la pintura, el brodat i la construcció de vaixells” Al principi el terme fou associat a l’estricta habilitat manual o industrial, però ja des d’Aristòtil…

En el teatre , l’actor fa realitat sobre l’escena els personatges de l’obra imaginats per l’autor Per això, se serveix de la seva pròpia persona, ajudant-se amb la veu, els gests, el vestuari, el maquillatge i d’altres recursos segons les èpoques i els països, la qual cosa li permet d’interpretar tant l’aspecte físic del personatge, com la complexitat de la seva personalitat moral En la història del teatre occidental, l’actor aparegué quan, a Grècia, Tespis donà un oponent individualitzat, el protagonista, a les raons del cor Èsquil afegí un segon actor, el deuteragonista, i Sòfocles, en…

Exterior de la llotja de la Ciutat de Mallorca, del segon quart del segle XV, una de les obres clau i més belles del mestre Guillem Sagrera ECSA Els primers edificis admirats de l’arquitectura civil gòtica abans de rebre’s l’influx romàntic foren les llotges Ho van ser en esdevenir emblemes d’una passada esplendor mercantil de la qual el creixement del segle XVIII es volia continuador Malgrat el seu academicisme, el valencià Antoni Ponz va enaltir al darrer quart d’aquest segle les llotges de la capital del seu país i la barcelonina, i el respecte cap a aquesta darrera va manifestar-se també…

Altiplans de les carenes divisòries entre el Ripollès i el Conflent, vora la Portella de Morens Oriol Alamany Puigmal-Costabona 19, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus Les muntanyes situades entre el Puigmal i Costabona constitueixen una de les millors mostres dels Pirineus axials orientals, i és un dels llocs que encara manté un baix grau d’artificialització Aquest bloc muntanyós comprèn les capçaleres del Freser i el Ter, pel vessant meridional, i la del Segre, i també les conques senceres de diferents rius Eina, Carançà, Mentet, etc, per la banda septentrional…

El vessant sud del Montgó, des de la vall del riu de Gorgos, ocupada per conreus de secà Martí Domínguez La serra del Montgó i el cap de Sant Antoni 113, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià L’espai constituït pel Montgó i el cap de Sant Antoni representa sens dubte un dels paratges més valuosos, interessants i significatius del litoral valencià Situat en la comarca de la Marina Alta, el Montgó és un espectacular relleu individualitzat, de 753 m d’altitud i abruptes vessants que culminen en un cingle gairebé continu de fins 100 m de desnivell La mola de la serra…

Els quelonis En els jaciments neògens catalans, no hi són escasses les restes de quelonis fòssils Els més ben representats són els testudínids, que presenten algunes espècies de dimensions gegantines La de la fotografia, Cheirogaster = Geochelone perpiniana , fou trobada als jaciments del Pliocè inferior de Perpinyà i ateny dimensions pròximes a l’alçària d’un home Denis Serrette / MNHN París Als Països Catalans trobem restes de quelonis pertanyents a les famílies dels quelònids Chelonidae , trioníquids Trionychidae , caretoquèlids Charettochelydae i testudínids Testudinidae L’únic…

Ranunculàcies 1 Ranunculus repens a aspecte general x 0,5 b flor un cop extretes algunes peces x 1,5 c fruit en aqueni x 3 2 Ranunculus aquatilis a brot florit i fruitat que duu dos tipus de fulles, palmatisectes i laciniades x 0,5 b fruit x 4 3 Vidiella Clematis flammula a brot en flor, amb les típiques fulles de raquis i peciols prènsils x 0,5 b fruits corresponents a una flor, cadascun dels quals és un aqueni terminat en una llarga aresta plumosa x 0,5 4 Aspecte general de la fetgera Hepatica nobilis x 0,5 5 Aspecte general del marxívol Helleborus foetidus , amb fulles típiques,…

Les variacions monsòniques estacionals Distribució dels boscos monsònics al món en verd fosc, sobre el conjunt de totes les selves en verd clar i diagrames ombrotèrmics de quatre localitats representatives de les diferents àrees del bioma A cada diagrama s’indiquen l’altitud i la latitud en negre, la temperatura mitjana en vermell i la precipitació mitjana anual en blau Les temperatures mitjanes anuals se situen entre 27 i 28°C, mentre que les precipitacions totals anuals prenen valors situats entre els 1 562 i els 2 085 mm En tots els diagrames és ben evident l’estacionalitat característica…

Situació Vista exterior de la capçalera de l’església, damunt la qual és visible el sobreaixecament del mur, el qual doblà la seva alçada J Bonell L’església parroquial de Sant Esteve és a la plaça Major de Vilaür, al bell mig del nucli antic del poble, que era circuit de muralles, de les quals encara subsisteixen diverses restes Per accedir a la plaça i a l’església des de llevant, cal passar per un portal de l’antic recinte fortificat Mapa 296M781 Situació 31TDG965659 El poble de Vilaür es troba a la cruïlla de les carreteres locals de Bàscara a Sant Pere Pescador per Sant Mori i Sant…