Resultats de la cerca
Es mostren 2505 resultats
Ambrogio Lorenzetti
Ambrogio Lorenzetti Al·legoria del bon govern a la ciutat , de la sèrie les Al·legories del bon i el mal govern (1338-40)
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor sienès.
La seva vida, com la del seu germà Pietro, és gairebé desconeguda Treballaren plegats a Florència, Assís i Siena És autor de les taules de la Madonna di Vicolabate 1319 Museo Episcopale di Cestello, Florència, Presentació al temple 1342 Galleria degli Uffizi, Florència i Anunciació 1344 Pinacoteca Nazionale, Siena Conreà també la pintura al fresc a les Escenes del martiri dels franciscans i de Sant Lluís de Tolosa 1324-27 basílica de San Francesco, Siena i Majestat 1333-35 església de Sant’ Agostino, Siena La seva obra cabdal fou les Allegories del bon i del mal govern 1338-40, a la Sala dels…
Marcel Broodthaers
Art
Artista belga.
El seu treball és molt heterogeni i consisteix en films, llibres, fotografies, escultures, objectes, dibuixos, gravats, installacions, obra teòrica i literària A més d’escriptor, s’inicià en el camp plàstic l’any 1964 sense deixar mai de mostrar passió pel text Tota la seva obra és una reflexió irònica sobre l’estatus de l’art i del museu en la societat contemporània, per mitjà de ficcions, allusions a la cultura oficial, de la utilització d’objectes insignificants i de dibuixos que són alhora irònics i depriments L’any 1968 fundà el Musée Départamental des Aigles, que tancà quatre anys més…
minifundi
Economia
Explotació agrícola de dimensions reduïdes.
Es caracteritza per una baixa rendibilitat, conseqüència de la utilització d’instruments de conreu molt elementals, de la manca de bèsties de tir i de l’esgotament de la terra, per manca d’adob o de guaret Bé que, en general, els minifundis són conreats d’una manera intensiva, la producció tot just arriba al nivell de subsistència Normalment resta, doncs, fora dels circuits del mercat, amb la fretura consegüent de fons líquids i la impossibilitat d’una especialització dels conreus Si s’hi afegeix una manca de crèdits adequats, hom veu que el baix nivell de capitalització característic del…
enzimologia
Bioquímica
Branca de la bioquímica que estudia els enzims.
Pel fet que totes les reaccions bioquímiques són catalitzades per enzims, l’enzimologia ha esdevingut una ciència auxiliar molt dinàmica, amb múltiples aplicacions mèdiques i industrials biotecnologia Hom hi estudia la cinètica enzimàtica equació de Michaelis-Menten , els mecanismes de regulació allosteria , la compartimentació cellular i a l’organisme isoenzim , la seva composició, identificació i purificació química, l’especificitat pel substrat i per la reacció, i la seva classificació Hom se serveix també de l’anàlisi enzimològica per a estudiar l’evolució bioquímica a l’interior dels…
art provençal
Art
Art desenvolupat a Provença.
Les seves primeres formes originals sorgiren durant el s XII Sobre la base d’una forta empremta romana, l’arquitectura romànica conjuminà influències de la Llombardia, el Llenguadoc i Alvèrnia antiga catedral de la Major a Marsella, església de Nostra Dona dels Doms a Avinyó, Sant Gèli i Sant Tròfim d’Arle L’escultura, malgrat la sobrietat de la decoració arquitectònica, té admirables exemples a la façana i al claustre de Sant Tròfim d’Arle i a la portada de Sant Gèli L’inici del s XIII presenta la utilització sistemàtica de la volta d’encreuament d’ogives gòtica…
analogia

Analogies de Delambre i Gauss: sin 1/2 (A-B) sin 1/2 c = sin 1/2 cos 1/2 C; cos 1/2 (A-B) sin 1/2 c = sin 1/2 (a+b) sin 1/2 C; sin 1/2 (A+B) sin c = cos 1/2 (a-b) cos 1/2 C; cos 1/2 (A+B) sin c = cos 1/2 (a+b) sin 1/2 C (A, B i C, angles; a, b i c, costats del triangle esfèric ABC)
© fototeca.cat
Filosofia
En sentit estricte, correlació entre cada un dels termes de dos o més ordres.
L’analogia per excellència és la proporció matemàtica —analogia de proporció— que fou definida pels matemàtics grecs Aristòtil aplicà l’analogia a l’anàlisi de l’ésser per explicar les diferents accepcions d’aquest terme, tesi que fou desenrotllada per l’escolàstica analogia de l’ens La concepció ontològica de l’analogia fonamentà la utilització a la lògica escolàstica dels termes anàlegs diferents dels termes equívocs i unívocs que possibiliten l’atribució d’un predicat amb sentits diferents, però relacionats entre ells des d’algun punt de vista determinat Els termes anàlegs poden tenir,…
alitzarina
Química
Colorant vermell núm 58 000 del Colour Index
.
Cristalls roig taronja que es fonen a 290°C i se sublimen fàcilment, molt poc solubles en aigua, solubles en els solvents orgànics i en les solucions aquoses alcalines amb coloració violada Durant molts segles fou extreta de l'alitzari actualment és preparada a partir de la “sal d’argent” sal sòdica de l’àcid 2-antraquinonasulfònic per fusió alcalina oxidant escalfament a pressió amb solució molt concentrada de sosa càustica i clorat sòdic seguida de dissolució en aigua i precipitació per un àcid L’alitzarina és un colorant per mordent, que forma amb els òxids dels metalls pesants laques…
Rinaldo di Capua
Música
Compositor italià.
La informació sobre la seva vida és escassa i sovint contradictòria o poc fidedigna Visqué i treballà principalment a Roma, on estrenà més de vint òperes entre el 1737 i el 1778 Com a compositor presentà la seva primera òpera el 1737, titulada Ciro riconosciuto , amb llibret de P Metastasio L’òpera satírica La commedia in commedia 1738 assolí un èxit tan clamorós al Teatro Valle de Roma, que després fou representada a Florència 1741, Londres 1748, Venècia 1749 i Munic 1749 La seva òpera més famosa fou Vologeso re de’ Parti 1739, i l' intermezzo La zingara 1753, també molt lloat, fou adaptat…
Sebastiano Nasolini
Música
Compositor italià.
Alumne de Ferdinando Bertoni a Venècia, el 1787 es traslladà a Trieste, on fou mestre de clavicèmbal al Teatre San Pietro i mestre de capella de la catedral fins el 1790 En la seva activitat com a compositor destaquen les òperes La morte di Cleopatra 1791, Merope 1796, La morte di Mitridate 1796 o Il medico di Lucca 1797, realitzades en l’estil del final del segle XVIII Viatjà molt per seguir la representació de les seves òperes -és coneguda la seva presència a Londres per l’estrena d' Andromaca 1790-, i a Venècia entre el 1791 i el 1799 A partir d’aquest moment les dades sobre la seva vida…
Jean Lhéritier
Música
Compositor francès.
Se’n tenen poques dades biogràfiques i també sobre les seves activitats Possiblement fou deixeble de Josquin Des Prés, i és probable que estigués actiu a França i a Itàlia Se suposa que mantingué contactes amb els compositors de la cort francesa entorn del 1501 Ocupà alguns càrrecs a Ferrara entre el 1506 i el 1508, i a Roma Sant Lluís dels Francesos entre els anys 1521 i 1522 Possiblement també ocupà algun lloc a Florència i a la regió d’Avinyó, on gaudí de beneficis eclesiàstics i del patronatge del cardenal François de Clermont Es creu que vers el 1550 era a Venècia Com a compositor…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina