Resultats de la cerca
Es mostren 5886 resultats
Departaments i províncies
Les divisions administratives de Catalunya del 1716 al 1833 L’organització territorial de l’Estat espanyol al final del segle XVIII era un mosaic de jurisdiccions administratives molt desiguals, tant des del punt de vista geogràfic com fiscal o jurídic intendències, partits, corregiments, etc A Catalunya aquesta situació presentava algunes diferències, ja que amb la implantació de la divisió corregimental arran del decret de Nova Planta, s’havia procedit a una major racionalització d’una part de l’estructura administrativa L’existència de tota aquesta amalgama d’unitats territorials era vista…
Alexandr Konstantinovic Glazunov
Música
Compositor rus.
Vida Fill de pare editor i de mare pianista, molt aviat mostrà les seves grans aptituds musicals Abans de deu anys començà l’estudi del piano i a onze anys ja componia De primer estudià amb N Jelenkovskij, però per recomanació de MA Balakirev rebé classes particulars d’harmonia de N Rimskij-Korsakov El 1882 la seva Simfonia número 1 fou dirigida per aquest compositor a Moscou i per Balakirev a Sant Petersburg Visqué temporalment a Weimar 1884, on F Liszt escoltà la primera simfonia de Glazunov, a qui elogià, i també viatjà a Bayreuth Després anà a Espanya i al Marroc amb el compositor M Bel’…
Ridolfo Luigi Boccherini
Música
Compositor i violoncel·lista italià.
Vida Fou fill del violoncellista i contrabaixista Leopold Boccherini, adjunt a la capella palatina de Lucca Toscana des del 1747, i de Maria Santina Prosperi Fou el tercer de set germans, alguns dels quals també destacaren en l’àmbit artístic i no usà mai el seu primer nom de fonts, Ridolfo La germana gran i la petita es dedicaren al ballet i un dels germans, Giovanni Gastone, a més de ballarí, fou poeta i escriví llibrets per a A Salieri i J Haydn, com ara el text de l’oratori del compositor austríac Il ritorno de Tobia 1775 Boccherini rebé del seu pare les primeres lliçons de violoncel i…
Andrea Gabrieli
Música
Compositor i organista italià, oncle de Giovanni Gabrieli.
Vida Probablement fou deixeble d’Adrian Willaert a la catedral de Sant Marc de Venècia, on feu de cantor Escola Veneciana La seva trajectòria anterior al 1557 és gairebé desconeguda En aquesta data intentà, sense èxit, obtenir un lloc com a organista a la seu veneciana Sembla que estigué un temps actiu com a organista a Sant Jeremies de Cannaregio Al principi de la dècada del 1560 viatjà a Alemanya com a acompanyant del duc Albert V de Baviera, i feu d’organista de cort en la coronació de Maximilià II a Frankfurt Allí entrà en contacte amb Roland de Lassus El 1566 finalment arribà a ocupar…
André-Ernest-Modeste Grétry
Música
Compositor francès d’origen való.
Vida Entre el 1750 i el 1760 fou cantaire destacat soprano i segon violí a la collegiata de l’església de Saint-Denis de Lieja Estudià cant amb F Leclerc, harmonia amb HF Renkin i composició amb H Moreau El 1754 una companyia de cantants italians visità Lieja i possiblement Grétry es beneficià de les seves lliçons Becat per la Fundació Darchis, el 1761 viatjà a Roma En aquesta ciutat tingué l’oportunitat d’estudiar amb GB Casali, mestre de capella de la basílica de Sant Joan del Laterà, el qual li proposà recomençar els seus aprenentatges d’harmonia Conegué N Piccinni i el pare Martini Pel…
díode
Díode: 1, característica V-1 d’un díode ideal pn; quan està polaritzat en inversa, pel circuit circula un feble corrent Io anomenat corrent invers de saturació; 2, característica V-I d’un díode de germani; hom observa l’existència d’un voltatge llindar de 0.1 V; 3, distribució de càrrega en una junció pn en equilibri termodinàmic; 4, diagrama de les bandes d’energia d’una junció pn a l’equilibri termodinàmic; ECN i ECP representen els nivells d’energia de la banda de conducció en les regions n i p respectivament, mentre que EVN i EVP es refereixen a la banda de valència; 5, diagrama de bandes d’energia d’una junció pn polaritzada en directa; 6, diagrama de bandes d’energia d’una junció pn polaritzada en inversa; els portadors lliures que tenen l’energia tèrmica suficient poden travessar la zona de càrrega espacial i donen lloc al corrent invers de saturació Io
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic proveït de dos elèctrodes, ànode i càtode, que té la propietat d’ésser conductor en el sentit càtode-ànode, però no al revés.
Aquest funcionament li confereix propietats rectificadores dels senyals elèctrics, les quals ja foren observades per F Braun el 1876 en collocar una punta metàllica sobre sulfur de plom Això donà lloc a la utilització de la galena com a detector en els primers receptors de ràdio Els primers díodes, com a tals, eren basats en tubs de buit o de gas Fleming i de Forest, 1909 on era produïda una emissió termoiònica descoberta per Edison el 1893 i explicada per DW Richardson, el 1903 Els tubs posseeixen un càtode calent escalfat mitjançant un filament incandescent que emet electrons per emissió…
arxius monàstics i conventuals dels Països Catalans
Historiografia catalana
Els primers ordes monàstics s’implantaren als Països Catalans al segle IX, durant el procés de reconquesta cristiana; foren en concret els monestirs benedictins, que instauraren la regla de sant Benet en establiments monàstics del Pallars, la Ribagorça, Girona i l’Urgell.
Entre el final del segle IX i l’inici del X es produïren les primeres fundacions benedictines de la noblesa comtal, on destaca el monestir de Ripoll, que en temps de l’abat Oliba, al segle XI, arribà a tenir un arxiu molt important i una de les biblioteques més grans de l’Europa cristiana Fins al segle XII es fundaren al Principat més d’un centenar de cases benedictines Al segle XIII, perderen influència pel creixement de les canòniques augustinianes Santa Maria de l’Estany, Sant Vicenç de Cardona i dels cenobis cistercencs Altres monestirs benedictins que, a més de Ripoll, tingueren arxius…
Felip Vinyes
Historiografia catalana
Jurista, polític i historiador.
Fill illegítim d’un clergue, estudià dret a Osca i exercí com a advocat a Barcelona Es distingí com a agitador dins del corrent d’oposició a la monarquia de Felip III i, sobretot, de Felip IV i el comte duc d’Olivares, fornint arguments jurídics i ideològics en les crisis del jurament del virrei 1621-23 i de les Corts del 1626 Però, alhora, cobejà un càrrec de jutge a l’Audiència de Barcelona, que aconseguí el 1630 Des d’aquest moment es lliurà al servei de la monarquia, cosa que provocà una animadversió creixent entre els seus antics correligionaris, per la seva intervenció en les Corts del…
Jeroni Sòria i Langlés
Historiografia catalana
Literatura catalana
Dietarista i comerciant.
Vida i obra Les dades biogràfiques sobre aquest comerciant es coneixen bàsicament per les referències que el mateix autor en dona en el seu dietari Era fill del genovès Simó de Sori i de la seva esposa Margarida Langlés El cognom Sori es convertí en Sòria per la pronunciació valenciana Enriquit pels seus negocis com a “botiguer de draps”, es relacionà amb persones distingides de la ciutat i arribà a emparentar amb la noblesa valenciana Després de morir la seva primera muller, Isabel Goçalvo, es casà en segones núpcies amb Isabel Çaburgada, filla del cavaller Joan Çaburgada, jurat en cap de…
,
Salvador Sanpere i Miquel
Historiografia catalana
Historiador i polític.
Vida i obra Fou un intellectual polifacètic que es comprometé amb la política Durant el Bienni Progressista s’implicà en el moviment revolucionari i presidí una societat secreta a Barcelona El 1860 s’enrolà voluntari a la guerra d’Àfrica Es coneix que des del 1863 era francmaçó i que participà en el moviment revolucionari del 1868, formant part de les juntes revolucionàries de Barcelona i Martorell Fou diputat provincial a la Diputació de Barcelona el 1871 Ocupà un escó al Congrés dels diputats per la demarcació d’Igualada 1872-73 i 1873-74, durant la Primera República, on portà a terme una…