Resultats de la cerca
Es mostren 10636 resultats
Les Balears descrites per la paraula i la imatge
Obra de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana, publicada a Leipzig del 1869 al 1891.
Escrita en alemany, els nou volums de què consta aparegueren anònims, amb gran luxe tipogràfic i illustració abundosa Fruit de molts anys de treball, fet amb la collaboració dels millors erudits de les Illes, constituí un esforç notable per tal de descriure amb criteris positivistes les Illes Balears i inventariar-ne els aspectes socials, històrics, econòmics, culturals, etc Premiada amb medalla d’or a l’exposició universal de París 1878, obtingué una difusió relativament escassa Cal destacar la revaloració que fa de la llengua catalana, apresa i conreada per l’autor Més endavant l’arxiduc en…
Ruggero Giuseppe Boscovich
Astronomia
Física
Matemàtiques
Físic, astrònom i matemàtic italià, d’origen croat.
Cursà estudis de física i matemàtiques al Collegium Romanum, i el 1726 entrà a la Companyia de Jesús En collaboració amb Christopher Mainer amidà l’arc de meridià entre Roma i Rímini 1750-53 En ésser els jesuïtes expulsats d’Itàlia el 1773, anà a París per invitació de Lluís XIV, on li fou concedida la direcció del departament d’òptica naval fins el 1782, que tornà a Itàlia A la seva obra fonamental, Theoria philosophiae naturalis redacta ad unicam legem virium in natura existentium Viena, 1758, criticà els conceptes fonamentals de l’obra de Newton, considerant-los similars als…
Albert Borguny i Castelló
Teatre
Literatura catalana
Artista, poeta i dramaturg barroc.
Estudià belles arts i professà com a frare llec al convent dels dominicans de Palma A més d’escriptor, era gravador, pintor i escultor barroc Esculpí el retaule de l’altar major de Santa Eulàlia de Palma i d’altres esglésies mallorquines La seva obra literària alterna els temes devots i els satírics, i només se n’han conservat cinc composicions, perquè, després de mort, un altre frare del seu convent cremà totes les que li semblaren deshonestes Escriví dues comèdies religioses Comèdia famosa del gloriós sant Caietano , adaptació lliure d’una altra comèdia hagiogràfica d’Agustín Moreto i cinc…
,
Lluís Bordas i Munt
Lingüística i sociolingüística
Gramàtica
Professor d’idiomes, traductor i gramàtic.
Estudià filosofia i idiomes a Barcelona, on fou catedràtic d’italià de l’Institut Balmes i professor d’aquesta llengua, de llatí i de francès en altres centres docents Per tal de fomentar la qualitat de les traduccions, edità gramàtiques de l’italià, el francès i el castellà Gramática italiana 1824, Gramática latina según el método de aprender las lenguas modernas 1833 i Arte de hablar bien el francés 1848 També és autor del Curso de temas para ejercitarse en la lengua castellana 1828, Scelta di prose e poesie italiane 1831, Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià 1839, en…
,
Jaume Menós i de Llena
Metge.
Residí a Manresa, i cursà els estudis a la Universitat de Cervera, on es graduà el 1757 Concorregué, el 1755, a una plaça de practicant segon a l’Hospital de la Santa Creu Més tard, el 1765 es presentà a unes oposicions al mateix hospital, on treballà i es feu càrrec de la sala de bressols o de desnonats Fou membre de l’Acadèmia Catalana de Medicina El 1777 se’n anà a Amèrica Hi acompanyà, com a metge militar, juntament amb el doctor Francesc Puig, l’expedició del virrei Cevallos a La Plata, amb la finalitat d’evitar l’avançada portuguesa Autor prolífic, entre les seves obres cal subratllar…
Johnny Mandel
Música
Compositor, arranjador i trombonista nord-americà, de nom real John Alfred Mandel.
Aprengué diversos instruments durant la infantesa, i a tretze anys començà a fer arranjaments Del 1943 al 1953 fou trompetista, i més tard trombonista d’una sèrie d’orquestres, entre les quals les de Joe Venuti, Buddy Rich i Count Basie El reconeixement com a arranjador li arribà quan treballà per a Woody Herman el 1948 A partir del 1953 s’establí a Los Angeles, on realitzà arranjaments per a cantants i músics de jazz Les següents dècades es dedicà a escriure i produir per al cinema, on compongué la seva primera banda sonora per al film I want to Live Robert Wise, 1958, i la…
Francesc Vidal i Codina
Música
Director, compositor i pedagog català.
Fou el director coral més actiu de les terres lleidatanes durant la segona meitat del segle XIX Inicià la seva formació musical amb F Olivé, amb qui estudià, entre altres matèries, contrapunt i fuga Vers el 1853 es traslladà a Barcelona per perfeccionar-se al costat de R Vilanova D’aquests anys de formació data la missa de rèquiem, obra que gaudí de força acceptació El 1860 fundà l’Orfeón Leridano, una entitat emblemàtica a les terres de ponent i a l’entorn de la qual s’organitzà, dos anys després, una escola de música F Vidal no pertanyia, però, al moviment claverià L’any 1863 organitzà un…
Francesc Sarrió
Música
Compositor i organista d’origen incert.
Possiblement fou escolà de cant de la seu valenciana al voltant del 1680 Format musicalment amb Antoni Teodor Ortells, fou organista de l’església parroquial dels Sants Joans i, en 1689-1712, de l’església de Sant Martí, ambdues a València L’any 1714 esdevingué mestre de capella de Sant Martí, càrrec que ocupà fins el 1717 Aquest any fou nomenat organista del convent de Las Descalzas Reales de Madrid Compongué diversos oratoris, entre els quals hi ha La Conversión de un pecador 1703, que s’interpretà a la Congregació de Sant Felip Neri de València el 1718, i a la de Palma l’any següent La…
Jan Carl Christian Maegaard
Música
Compositor i musicòleg danès.
Format al Conservatori de Copenhaguen amb els professors K Jeppesen contrapunt, P Schierbeck composició, J Jersild orquestració i B Hjelmborg teoria, posteriorment estudià musicologia a la Universitat de Copenhaguen amb JP Larsen Del 1953 al 1958 ensenyà al Reial Conservatori Danès de Música El 1959 entrà com a professor assistent a la Universitat de Copenhaguen, de la qual fou associat 1961-71 i titular 1971-96 Doctor per aquesta universitat el 1972 amb una tesi sobre el serialisme en l’obra d’A Schönberg, treballà en importants centres d’investigació musicals, com l’Institut…
Melcior Vidal i Prats
Música
Tenor català.
Estudià al Conservatori del Liceu, on fou condeixeble del tenor Rossend Dalmau i d’Eduard Canals Contemporani de Francesc Bonet i Napoleone Verger, fou considerat, juntament amb aquests, un dels hereus de l’escola de Manuel García desenvolupà l’escola de coloratura hispànica i gaudí de molta anomenada a Europa El 1869, "El Correo de los Teatros" recollia els nombrosos èxits de Vidal als teatres d’òpera d’Itàlia i França Feu una estada a Constantinoble, on triomfà amb les òperes Marta i La sonnambula Durant algun temps residí a l’Havana, on fou contractat com a cantant per Enrico…