Resultats de la cerca

Vida De ben petit mostrà un talent especial per a la música La seva mare l’hi inicià a través de cants patriòtics, i posteriorment anà a Varsòvia, on estudià amb A Freyer Si a casa seva estigué en contacte amb el folklore camperol i les influències ucraïneses i lituanes, a la capital conegué les formes musicals més urbanes, com les masurques o les danses de Cracòvia A Vílnius, ciutat que visità el 1836, conegué el món de l’òpera i el repertori de l’època Tot seguit s’installà a Berlín 1837-40 per estudiar-hi composició amb CF Rungenhagen Després dels èxits obtinguts per les seves primeres…

Vida Fill d’un cantant italià resident a Anglaterra, de molt jove mostrà una notable facilitat per al violí i fou enviat a Nàpols Sembla que durant el seu temps a Itàlia mostrà més interès per la pintura que no pas per la música i la composició El 1782 retornà a Londres i publicà un recull de cançons En els dos anys següents escriví una sèrie d’obres per a cambra que envià a la seva germana Nancy, cantant i llavors resident a Viena, la qual havia estat contractada en les representacions de Les noces de Fígaro de WA Mozart, mantenia una bona amistat amb el compositor de Salzburg i era una de…

Vida El seu pare fou músic civil a Oxford, el seu germà Edward, organista a Exeter, i l’altre germà, Ellis, compositor Al febrer del 1596 entrà a formar part del cor del King’s College de Cambridge, dirigit per Edward Al maig del 1599 s’inscriví com a estudiant a la Universitat de Cambridge Compongué música per a les festes del King’s College en dues ocasions, el 1602 i el 1603 Aquest darrer any entrà a formar part de la capella reial El 1604 succeí a Arthur Cock com a organista de la capella del rei Jacob I, càrrec que conservà fins a la seva mort El 1606 es graduà a Cambridge i el 1622…

Vida El 1869 ingressà a l’École Niedermeyer de París, on estudià amb Q Lauret orgue, A Laussel piano, E Gigout contrapunt, i C Saint-Saëns i G Fauré composició Amb aquest darrer compositor mantingué una forta amistat Del 1874 al 1881 fou organista i compositor de música sacra a l’església de Saint-Sulpice El 1876 obtingué el primer premi de la Société des Auteurs et Compositeurs de Musique amb la seva Simfonia en la major Inicià la seva carrera com a director d’orquestra el 1878 al Folies-Bergère, teatre per al qual compongué també ballets El 1880 també fou director a l’Eden-Théâtre de…

Vida Ordenat de sacerdot, treballà a Notre-Dame de París des del 1529 i a la Sainte-Chapelle el 1532 El 1536 fou promogut a mestre de cor de la institució, lloc que va conservar fins a la seva mort Obtingué una canongia a Melun Illa de França, diversos honors i, cap al final de la seva vida, els favors d’un mecenes, el senyor de Villeroy Mantingué contactes amb els principals actors de l’escena musical parisenca del seu temps Pierre Attaingnant, Thomas Champion i Claudin de Sermisy, amb motiu de la mort del qual escriví una deploració inspirada en la que Josquin Des Prés compongué en record…

Vida Era fill del violoncellista Joseph Weigl, membre de l’orquestra dels Esterházy sota la direcció de J Haydn i també de les del Kärtnertortheater i la Hofkapelle La família s’establí a Viena l’any 1769 i, després de la seva instrucció bàsica amb el pare, el jove Weigl es formà musicalment amb JG Albrechtsberger A setze anys escriví la seva primera òpera, Die unnütze Vorsicht 'La inútil precaució', per a un teatre de marionetes, obra que el 1783 fou representada al Burgtheater gràcies a la influència d’A Salieri El baró Van Swieten començà a invitar-lo regularment a les seves audicions…

Vida Tot i que de formació bàsicament autodidàctica, rebé algunes lliçons de violí de Julio Francés i de composició d’O Esplà, a més dels consells de M de Falla Parallelament, feu la carrera de dret Membre del Grupo de los Ocho, o Grupo de Madrid, branca musical de la Generació del 27, en creà el manifest, que donà a conèixer en una conferència el 1930 a la Residencia de Estudiantes de Madrid En la seva música intentà manifestar les aspiracions d’aquest grup superar el provincianisme, deslligar-se del folklorisme i incorporar-se als corrents musicals europeus Amb un ajut de la Junta para la…

Vida i obra Llicenciat en dret i doctor en filosofia i lletres, fou membre de la generació universitària de la preguerra i participà dels seus trets comuns afany desmitificador, refús del tipisme, intents de renovació formal i un cert avantguardisme, preferència pels escenaris ciutadans, anàlisi psicològica, un cert cosmopolitisme i afany de normalització cultural De jove es decantà pels moviments valencianistes i figurà entre els signants de les Normes de Castelló del 1932 Collaborà en la revista Acció Valenciana 1930-31 i fou secretari del Centre de Cultura Valenciana L’any 1931 escriví…

Vida i obra Membre del cercle intellectual de Gregori Maians, es doctorà en medicina l’any 1729 Fou metge de cambra del duc de Santisteban, i l’any 1740 ingressà en la Reial Societat de Medicina de Sevilla Obtingué la càtedra de teoria de la medicina el 1742, càrrec que ocupà fins a la seva mort El 1741, aspirà a la càtedra d’anatomia, que guanyà amb una gran polèmica Andrés Piquer Això comportà una llarga enemistat entre ambdós, que es traduí en controvèrsies públiques Per a les oposicions a la càtedra d’anatomia, Seguer preparà unes theses intitulades Historia Anatomica…

Membre de la nissaga dels Ortí, buròcrates al servei de València, era fill del també escriptor Josep Vicent Ortí i Major, i nebot del poeta Francesc Figuerola i Espècies Estudià a la Universitat de València, on es doctorà en teologia, i obtingué un benifet a la parròquia valentina de Sant Bartomeu Més tard, ocupà una canongia a la seu de València, i rebé, anys després, els ordes sacerdotals Qualificador del Sant Ofici des del 1725, el 1728 fou escollit pels regidors de la ciutat rector de la UV, càrrec que ocupà durant un trienni Destacà, segons els seus contemporanis, en l’oratòria sagrada…