Resultats de la cerca

A dinou anys es traslladà a Madrid, on estudià a l’Escola d’Art Dramàtic i participà en l’històric muntatge d’Adolfo Marsillach,  Marat-Sade Entre el 1970 i el 1973 formà part de la companyia titular del Teatro Nacional María Guerrero, dirigida per José Luis Alonso, amb un ampli repertori de clàssics espanyols i estrangers Ha treballat en diverses companyies de Madrid en muntatges com Las galas del difunto i La hija del capitán 1978, de Valle-Inclán El 1984 interpretà una sarsuela, El dúo de la Africana , i rebé el premi Ricardo Calvo de l’Ajuntament de Madrid El 1987 feu per…

La música folklòrica basca ofereix característiques pròpies, bé que hagi rebut influències dels països veïns La cançó tradicional començà a ésser recollida a mitjan segle XIX, gràcies a la revalorització que de la cultura popular féu el Romanticisme D’aquesta època cal esmentar, especialment, la recopilació de Juan Ignacio Iztueta i el Cancionero de Salaberri , publicats el 1826 i el 1870, respectivament Al segle XX, les recopilacions de cançons continuaren sobretot per part de Resurrección María Azkue, José Antonio de Donostia i altres Hom ha considerat la hipòtesi de la influència cèltica…

Biografia Vestí la sotana calassància a Moià el 16 de gener de 1881 i hi professà el 6 de gener de 1883 Estudià la carrera eclesiàstica a la casa central de San Marcos de Lleó 1883-87 Començà ensenyant en el collegi de Sant Antoni, però el 1902 fou enviat al de Sarrià, on passà la resta de la seva vida Féu classes de literatura, preceptiva literària, psicologia, lògica i ètica Fou un bon callígraf, com ho demostrà de jove organitzant exposicions de treballs manuals, en les quals inclogué algun dels seus treballs Escriví assíduament en diferents diaris, com  El Correo Catalán ,…

La primera part de la novella El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha aparegué a Madrid al començament del 1605 bé que hom sospita una edició de pocs mesos abans, de la qual no es coneix cap exemplar i la segona El ingenioso cavallero el 1615, ambdues vegades editada pel llibreter Juan de la Cuesta L’èxit de la novella fou gran i immediat el mateix 1605 Juan de la Cuesta publicava una nova edició de la primera part i a Lisboa n’apareixien dues edicions sense autorització La primera part es publicava a Londres 1612, traduïda a l’anglès per Thomas Shelton, i l’obra sencera s’ha…

Vida i obra Estudià als Estudis Universitaris Catalans  i a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filologia romànica 1943 Format en l’escola de Menéndez Pidal, encetà els seus treballs d’investigador amb un estudi de morfologia històrica que constituí la seva tesi doctoral 1947, feta sota el guiatge de Dámaso Alonso L’any 1948 esdevingué catedràtic de gramàtica històrica de la llengua espanyola a la Universitat de Barcelona  i el 1977, de gramàtica històrica catalana, càrrec que ocupà fins a la jubilació 1986, i posteriorment com a catedràtic emèrit El mateix any 1977…

Basalla, G La evolución de la tecnología , Crítica, Barcelona 1991 Bernal, JD Historia social de la ciencia , Península, Barcelona 1979 Clark, N The Political Economy of Science and Technology , Blackwell, Oxford 1985 David, PA Technical Choice, Innovation and Economic Growth , Cambridge University Press, 1975 Dosi, G Technical Change and Industrial Transformation , MacMillan, Londres 1984 Ernst, P O’Connor, D Technologie et competition mondiale Un défi pour les nouvelles économies industrialisées , Centre de Développement de l’OCDE, París 1989 Freeman, Ch La Teoría Económica de la Innovación…

Dins les ciències socials de l’esport, l’antropologia es caracteritza sobretot pel mètode etnogràfic treball de camp, observació participant, diari, entrevistes obertes en profunditat i informants clau la vocació holística, integradora i transdisciplinària la metodologia comparativa l’interès pels aspectes liminars i menys institucionalitzats i per la "mirada distant" sobre els aspectes més normalitzats de la pràctica esportiva Els inicis de la preocupació de l’antropologia per l’esport s’han de buscar al segle XIX i s’emmarquen dins la problemàtica de la difusió dels trets culturals, on…

El text primitiu de la crònica basteix la genealogia dels prínceps de la nissaga de Guifré I , que senyorejaren els comtats de Barcelona, Urgell, Cerdanya i Besalú, des del fundador de la dinastia fins al comte rei Jaume I  Aquesta redacció primitiva només es conserva al ms lat 5 941 de la BNP i fou transcrita per Pèire de Marca en Marca Hispanica 1688 Cal distingir en aquest text un nucli inicial, obra d’un mateix autor, que comprèn des de la llegenda de Guifré el Pelós procedent probablement d’un text de Cuixà poc posterior al 1127 fins a la mort de Ramon Berenguer IV 1162 fou escrit en…

El lliurament tenia lloc el 26 de gener, en commemoració de l’entrada de les forces del general Franco a Barcelona, el 1939 el 1978, però, passaren a atorgar-se pel setembre Des de l’any 1985 s’entreguen en una data propera al 12 de febrer, coincidint amb la festa de santa Eulàlia El 1949 només es concedí el premi de literatura, a Bartolomé Soler per la novella  Patapalo  El 1950, amb la voluntat de singularitzar els premis i fer propaganda de les polítiques municipals, els Ciutat de Barcelona s’ampliarien a les categories de poesia, teatre, música, cinema i fotografia El 1958 el premi de…

Els historiadors tendeixen a fixar etiquetes, sovint de forma arbitrària, per classificar els fenòmens Un dels debats més repetits ha estat fixar en quin moment s’acaba l’època medieval i s’inicia el període modern a Catalunya, per a la qual cosa hi ha diferents opcions l’acabament de la Guerra Civil 1472, la Sentència Arbitral de Guadalupe 1486, el descobriment d’Amèrica 1492, el canvi de segle 1500 o la mort de Ferran el Catòlic i la pujada al tron de Carles V 1516 Els esdeveniments polítics van per una banda, però el context artístic, en canvi, evoluciona amb el gust vigent D’aquesta…