Resultats de la cerca
Es mostren 737 resultats
Manuel Palau i Boix
Música
Compositor, director i musicòleg valencià.
Vida Estudià al Conservatori de València amb J Cortès, P Sosa i E López-Chavarri Més tard es traslladà a París, on estudià direcció, musicologia i pedagogia i fou alumne de Charles Koechlin 1924-26, Maurice Ravel 1928-29 i Albert Bertelin 1930-32 De nou a València, dirigí diverses bandes i fundà l’Orquestra Pro-Arte, formació de cambra de la qual fou també director Així mateix, es posà al capdavant d’altres orquestres i cors de València i de l’Estat, amb els quals estrenà les seves obres Entre les formacions que dirigí cal esmentar l’Orquestra Clàssica de Madrid i la Simfònica de…
Reineta comuna o meridional
Morfologia La reineta comuna Hyla meridionalis es troba en poblacions disperses a l’àrea mediterrània s’assembla prou a l’espècie precedent, però té la línia lateral negra molt curta i va del musell a la base de la pota anterior Hàbitat/Xavier Moreno Durant molt de temps fou considerada una subespècie de la forma precedent, però són moltes i molt clares les diferències entre ambdues espècies El seu aspecte és semblant, de granota petita i esvelta, però té el morro més llarg i arrodonit Arriba fins a 55 mm de longitud Les diferències més paleses rauen en la veu i en la coloració Dorsalment…
La guerra del Francès. 1808-1814
El 9 de novembre de 1799 el 18 de Brumari, Napoleó Bonaparte va aconseguir la direcció politicomilitar de la República Francesa L’èxit de la campanya d’Itàlia del període 1796-97 li va permetre fer aquest pas De la Convenció als Alps El 1804 va esdevenir emperador d’un territori que anava creixent el Grand Empire Gràcies als estats satèllits que s’anaven configurant amb els noms de regne de Westfàlia, regne d’Itàlia, regne de Nàpols, confederació del Rin, gran ducat de Varsòvia, Bonaparte podia decidir Berlín, 1806 el bloqueig continental als productes britànics El febrer del 1808, l’entrada…
Arquitectura de vessant
Conta Homer a l’“Odissea” que Ulisses trobà el seu pare Laertes “a la vinya de les feixes”, i també ens fa saber que hi havia pendissos afeixats a les muntayes de Tessàlia Això vol dir que els vessants cinglats per marges són un element del paisatge agrícola mediterrani des de fa 2 500 anys, pel cap baix De fet, hom sospita que algunes de les feixes agrícoles que envolten Micenes ja hi eren en temps d’Atreu, Agammènon i Electra o dels personatges reals que hi governaren de debò, en lloc d’aquests altres més aviat mítics, suposició que conferiria al conreu mediterrani en feixes de vessant una…
El cuplet català
Cafè concert , R Canals, 1903 MNAC-MAMB / RM Al principi de segle, la població urbana que havia creat la nova societat industrial orientava les seves preferències culturals cap a uns gèneres que només s’oferien en castellà La cançó comercial, la novella o el melodrama en aquesta llengua prenien el lloc al que havien representat els Cors de Clavé, el teatre de Pitarra o el periodisme de “L’Esquella de la Torratxa”, al final del segle XIX En particular, al llarg dels primers anys de segle, s’havia imposat entre els sectors populars un gènere de música lleugera que aviat aconseguí…
Secretariat de Corals Infantils de Catalunya
Música
Entitat federativa de corals infantils fundada el 1967, de resultes de les converses entre directors de cors infantils -Dolors Bonal, Maria Teresa Giménez, Maria Martorell, Maria Mercè Argüelles, Onofre Boqué, M. Carme Valls i Jordi Casas-, amb la voluntat de vertebrar el cant coral entre els cinc i els setze anys.
De caràcter mixt, laic i català, i amb una clara finalitat formativa, es vinculà a Joventuts Musicals de Manresa per a garantir l’operativitat i un aixopluc en l’època encara franquista Ha centrat les seves activitats en l’organització de jornades de treball per als directors i de trobades anuals de corals i en l’estructuració d’un repertori que inclou l’encàrrec de cantates, com L’ocell daurat , de Frederic Mompou i Núria Albó, per a la IV Trobada 1970, o El bruel de l’estany , d’Enric Ribó i MÀngels Anglada, per a la XVI Trobada Publica el butlletí d’informació interna "Circular del SCIC"
La catedral de Narbona com a referent directe de les de Barcelona i Girona
Art gòtic
L’auge de l’arquitectura gòtica a Catalunya té el seu parallel, per no dir el seu antecedent, al Llenguadoc, en què, d’ençà de l’any 1270, es reconstrueixen moltes grans esglésies en un llenguatge arquitectònic clarament pres del nord de França Es tracta, sobretot, de les catedrals de Narbona, Carcassona, Tolosa i Rodés, i també de l’església cistercenca de Valmanha i d’algunes esglésies dels ordes mendicants, en especial a Tolosa El fenomen que es presta a la comparació de Catalunya amb el Llenguadoc és, en primer lloc, la ruptura clara i neta amb la tradició romànica Les tipologies i el…
Ferenc Erkel
Música
Compositor, director i pianista hongarès.
Vida Creador de l’òpera nacional hongaresa, fou un personatge clau en la vida musical del seu país durant el segle XIX Rebé la primera formació musical del seu pare, mestre d’escola i director de cor, i del 1822 al 1825 estudià amb H Klein i K Turányi a Pozsony actual Bratislava, Eslovàquia Allà escoltà les danses de J Bihari i l’òpera hongaresa més famosa fins aquell moment Béla futása 'El vol de Béla', de J Ruzitska Més tard es traslladà a Kolozsvar, on treballà com a pianista mentre es dedicava a l’ensenyament i a la composició de les seves primeres obres per a piano L’any 1834 inicià la…
Joaquín Romualdo Gaztambide Garbayo
Música
Compositor, director, pianista i empresari teatral navarrès.
Vida És un dels principals compositors de sarsueles romàntiques Estudià a Tudela amb Pablo Rubla, mestre de capella de la catedral, fins que el 1835 es traslladà a Pamplona, on fou alumne de J Guelbenzu i M García A la capital navarresa es guanyà la vida com a professor de piano, tasca que compaginava amb els estudis de contrabaix i d’altres disciplines musicals Els seus coneixements de contrabaix li permeteren ingressar a l’Orquestra del Teatre de Pamplona El 1842 s’installà a Madrid, on treballà com a contrabaixista al Teatro del Circo i estudià al conservatori amb R Carnicer composició i P…
quintet de vent
Música
Conjunt instrumental de cambra constituït per cinc instruments de vent, habitualment flauta travessera, oboè, clarinet, trompa i fagot, o bé una composició escrita per a aquesta formació.
Algunes obres exigeixen als intèrprets canviar d’instrument durant l’execució d’una peça, de manera que la varietat d’instruments augmenta sense variar el nombre d’instrumentistes canvi oboè/corn anglès, per exemple, en el Quintet , opus 43, de C Nielsen flauta/flautí en les 6 Bagatelles , de G Ligeti, etc Els grans autors barrocs i clàssics no utilitzaren el quintet en la seva forma genèrica en general, hom preferí que els instruments de vent anessin de dos en dos per facilitar la instrumentació cosa que potencià més aviat el sextet que el quintet Durant el Classicisme, els grups de vent es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina