Resultats de la cerca
Es mostren 2437 resultats
Jamaica

Estat
Illa
Estat insular de l’Amèrica Central, a les Grans Antilles, situat al S de Cuba i a l’W de la Hispaniola; la capital és Kingston.
La geografia L’illa, de forma allargada, té una longitud de 238 km i una amplada de 84 km A l’est hi ha la serralada de les Blue Mountains, amb un punt culminant de 2257 m a l’oest s’estén un planell calcari, que ocupa pràcticament tota l’illa És molt afectada pels ciclons La temperatura mitjana anual és de 27 °C, i la pluviositat anual, de 1980 mm L’economia és basada principalment en el sucre, la bauxita i el turisme L’agricultura ocupa el 18% de la població activa i proporciona el 7,8% del producte nacional brut Els conreus més destacats són la canya de sucre, les bananes, el cafè i el…
Escandinàvia

Mapa històric d’Escandinàvia
© Fototeca.cat
Regió del nord d’Europa que en un sentit físic estricte inclou la península del mateix nom entre l’Atlàntic i la Bàltica la qual, al llarg d’uns 1.800 km, s’estén des del cap Nord, a l’Àrtic, fins als estrets danesos.
La península ocupa una extensió d’uns 770000 km 2 , que comparteixen Noruega i Suècia La seva població és d’uns 13347700 h 2002 Des del punt de vista lingüístic, cultural, històric i socioeconòmic hom inclou també en la denominació Dinamarca, Islàndia i, sovint, Finlàndia La geografia La península d’Escandinàvia comprèn la major part de l’antic escut bàltic, bloc de materials cristallins, eruptius i metamòrfics, que foren afectats pels plegaments caledonians i que, aplanats i erosionats, ho foren després pels plegaments del principi del Terciari, que donaren origen als Alps Escandinaus…
Saint Lucia

El turisme representa més del 25% del PIB de Saint Lucia
© Saint Lucia Island Resort
Illa
Estat
Estat insular de les Petites Antilles, situat al S de Martinica i al NE de Saint Vincent; la capital és Castries.
La geografia L’illa és volcànica i muntanyosa, amb costes retallades i cobertes de bosc La màxima altitud del país és assolida al mont Gimie 950 m, al centre de l’illa El clima és tropical marítim la mitjana anual de temperatura és de 26°C i la mitjana anual de pluja oscilla entre 1500 i 3500 mm El sector primari hi és essencial, car ocupa un terç de la població activa, però només obté el 13% del PIB 1981 Produeix bananes, cacau, palmeres cocoteres i cítrics i, com a conreus alimentaris, tubercles i rels, principalment moniatos, i fruites com el mango La ramaderia respon a l’esquema d’altres…
Bolquera
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, a l’altiplà de la Perxa, a la divisòria d’aigües del Segre i de la Tet, a la riba dreta d’aquest riu, límit oriental del terme.
El terreny és molt accidentat i cobert en la seva major part per boscs comunals 1 100 ha de pi negre, de pi roig i d’avets, que s’estenen pel pla dels Avellans i pel pla de Barres, on hi ha també abundants pasturatges naturals, aprofitats pel bestiar boví i oví durant l’estiu L’economia tradicional és encara molt important, malgrat el gran desenvolupament del turisme De les 298 ha conreades, 198 ha són dedicades als prats i farratges, 57 ha als cereals, 11 ha d’hortalisses i 7 ha de pomeres La ramaderia comprèn 237 caps de bestiar boví llet i carn, ovelles i 50 cavalls Al pla dels Avellans hi…
saló
Art
Exposició pública periòdica, especialment de Belles Arts, sovint organitzada per una entitat o unes entitats oficials o paraoficials.
Instituïts de manera esporàdica el 1667 a París —al Salon d’Apollon del Louvre, d’on li ve el nom— seguint el moviment de revaloració social de l’activitat artística, el 1737 esdevingué biennal, fins que amb la Revolució fou anual Els criteris d’admissió d’obres seguits pels jurats provocaren controvèrsies, que el 1863 cristallitzaren en l’organització d’un Salon des Refusés i el 1884 amb la creació del Salon des Indépendants , institució lliure i sense jurats ni premis El saló oficial — Salon des Artistes Français — sofrí una important escissió de signe moderadament obert, el…
Estudis d’Història Contemporània del País Valencià
Historiografia catalana
Revista del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de València que es publicà entre el 1978 i el 1990.
En sortiren nou números 1979-90, més un de previ 1978, sense numerar, on s’afirmava que la publicació, entroncant amb l’impuls historiogràfic del Primer Congrés d’Història del País Valencià 1971, pretenia activar la tasca dels joves investigadors El 1979 se’n fixà la periodicitat anual, s’establí la línia de la revista, oberta a la pluralitat científica i centrada en els estudis contemporanis, preferentment valencians, i se’n dissenyà la portada, feta per Francesc Jarque i basada en l’obra d’Andreu Alfaro, Un País que ja anem fent Inclogué articles i materials tant en castellà com en català…
Obi
Riu
Riu de la Sibèria Occidental, a Rússia.
És format per la confluència dels rius Bija i Katun’, a Altai, i desemboca al golf de l’Obi, a la mar de Kara Té una longitud de 3 650 km i una conca de 2 990 999 km 2 , el 85% de la qual forma part de la plana de la Sibèria Occidental Les condicions fisicogeogràfiques de la conca de l’Obi varien des del semidesert, al S, fins a la tundra, al N Una gran part és coberta de boscs i de pantans El cabal mitjà anual és de 12 700 m 3 /s A la conca superior es glaça pel novembre, i a la inferior, per l’octubre el desglaç té lloc per l’abril i pel maig-juny, respectivament S'alimenta…
Loira

El Loira al seu pas per Amboise
© Fototeca.cat
Riu
Riu de França, el més llarg del país, que drena el Massís Central, la conca de París i el S de Bretanya (1 020 km).
La seva conca 115 120 km 2 , més àmplia per l’esquerra —car hi rep gairebé tots els afluents— que per la dreta, ocupa una cinquena part de l’estat Neix a la muntanyes Jarbièr de Jòus i Mesen Massís Central, i tot seguit pren la direcció S-N, tot travessant entre gorges la conca de Pui, fins a arribar a la plana de Forez, fossa tectònica Prop de Digoin, agafa la de SE-NW i corre ja entre els materials secundaris i terciaris de la conca de París, alhora que s’eixampla considerablement i forma meandres Poc després de Nevers rep per l’esquerra l’afluent més llarg, l’Alier i, a Orleans, fa un gir…
Europa Cantat
Música
Nom amb què és coneguda la Federació Europea de Joves Corals "Europa Cantat", integrada per federacions i corals d’arreu del vell continent.
La federació es fundà a Ginebra el 1960 amb l’objectiu d’apropar els joves dels països que s’havien enfrontat durant la Segona Guerra Mundial En la reunió de Ginebra participaren França, Bèlgica, Alemanya, Suïssa i Catalunya, que estigué representada per Oriol Martorell i la Coral Sant Jordi La federació nasqué amb la voluntat d’organitzar activitats conjuntes per a dos o més cors de països diferents, per tal que els cantaires es poguessin interrelacionar Aquest fou l’origen del Festival "Europa Cantat" El primer tingué lloc a Estrasburg l’any 1962, i des de llavors s’ha anat celebrant cada…
Cimera de Copenhaguen sobre el Canvi Climàtic
Meteorologia
Cimera mundial celebrada a Copenhaguen entre els dies 7 i 18 de desembre de 2009 sobre el canvi climàtic.
Fou precedida de les reunions preparatòries de Barcelona de la primera setmana de novembre L’objectiu de la cimera se centrava en l’establiment d’uns nivells d’emissió màxim de gasos d’efecte d’hivernacle, atès que els nivells establerts com a objectiu pel Protocol de Kyoto caducaven el 2012 Els desacords entre els diversos governs, però, es reflectiren en unes resolucions generalment qualificades de poc ambicioses Entre els actors principals, el govern dels EUA veié el seu marge d’acció força limitat pel Projecte de Llei de reducció d’emissions pendent de ser aprovat al segon trimestre del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina