Resultats de la cerca

Aquest llibre, en dos volums, és el resultat d’anys de recopilació de dades i d’esdeveniments dels quals l’autor fou testimoni Del primer volum en destaca una biografia escrita pel seu fill Emili Pi i Molist, després de la qual es presenten quinze articles relacionats amb la història, la política i la cultura de la ciutat En el segon volum es resumeixen, en quinze articles més, alguns àmbits de la vida pública de Barcelona i novetats significatives com l’aparició de l’enllumenat públic de gas També destaca un apèndix dedicat al fons antic de la biblioteca de la Universitat de Barcelona, en la…

Vida i obra Llicenciat en dret per la Universitat de Múrcia, exercí com a advocat a Palma Fou regidor de l’Ajuntament de Palma durant la Segona República per la CEDA i, finalment, acabà militant a Falange Com a escriptor, es dedicà sobretot al sainet –en publicà una quinzena–, gènere que renovà introduint nous personatges i situacions, tot en un ambient idealista de romanticisme melodramàticTambé escriví dues novelles L’altre camí premi Ciutat de Palma 1959 i Pel camí del vent 1966 Collaborà en el Correo de Mallorca i després en el Diario de Mallorca Centrà la seva activitat investigadora en…

Estudià violí des de molt jove i fou alumne de J Joachim a Berlín El 1898 orientà la seva carrera cap a la musicologia Es formà a les universitats de Berlín, Munic i Leipzig, centre aquest darrer on es doctorà amb una tesi sobre els primers concerts per a violí, estudi que posteriorment amplià i publicà com a Die Geschichte des Instrumental Konzerts bis auf die Gegenwart 'Història dels concerts instrumentals fins a l’actualitat', 1927 Entre els seus mestres tingué C Stumpf, A Sandberger i H Kretzschmar Participà en nombroses publicacions musicals i fou editor del "Neue Zeitschrift für Musik"…

Compaginà els estudis de composició i cant amb els de musicologia a la Universitat de Berlín, amb H Kretzschmar i J Wolf, i a les de Marburg i Leipzig, amb H Riemann i A Schering Es doctorà el 1910, i després de la Primera Guerra Mundial feu un postdoctorat en musicologia a la Universitat de Halle 1919 Al llarg dels anys ocupà diferents càrrecs docents a les universitats de Halle 1919-22, Heidelberg 1925-27 i Berlín 1927-34 El 1934, amb l’adveniment del règim nazi, es veié obligat a deixar els seus càrrecs públics i retirar-se, però continuà treballant com a escriptor Entre el 1940 i el 1945…

Un dels exemples més coneguts d’ajut exterior fou el fet sota el Pla Marshall L’ajut exterior per al desenvolupament s’organitza de manera bilateral, és a dir, de país a país, o multilateral Aquest últim el realitzen actualment institucions financeres internacionals com l’Associació per al Desenvolupament Internacional, filial del Banc Mundial, o els bancs regionals de desenvolupament asiàtics, africans i interamericans i organitzacions internacionals com la Comunitat Econòmica Europea Dins de l’OCDE, cal destacar el paper del Comitè d’Ajut al Desenvolupament CAD, que constitueix un fòrum on…

Cursà estudis de filosofia i lletres i dret a la Universitat de Santiago de Compostella, on entrà en contacte amb els cercles galleguistes Compaginà la professió d’advocat, de la qual es jubilà el 2001, amb la dedicació a la lingüística i a la literatura Participà en el moviment de resistència cultural gallec des de l’ Editorial Galaxia Com a poeta, el 1955 guanyà el premi Eduardo Pondal del Centro Galego de Buenos Aires amb Brétemas do vieiro inèdit i publicà els volums Entre o si e o non 1967, Premio Nacional Rosalía de Castro, que conté l’essencial de la seva obra lírica, angoixada,…

Fou membre preeminent de l’Invisible College, que el 1660 es transformà en la Royal Society El 1657 construí amb Robert Hooke una bomba pneumàtica basant-se en els treballs de l’alemany Otto von Guericke Observà que a l’aire hi ha un component necessari per a la combustió i la respiració, i que l’aire és suport de les ones sonores però no influeix sobre els fenòmens elèctrics i magnètics Perfeccionà el termòmetre de Galileu i adoptà com a punt fix de l’escala termomètrica el de la fusió del glaç En la resposta a una crítica al seu llibre New Experimental Physico-Mechanical touching the Spring…

Fou deixeble d’Esteve Monegal a l’escola primària vers el 1910 esdevingué ajudant seu al taller, i després a les classes de l’Escola Superior dels Bells Oficis, on cap al 1916 fou professor Practicà molt l’escultura com a aportació a l’arquitectura, però també l’obra lliure, i participà al Saló de Montjuïc de les Exposicions de Primavera de Barcelona 1933-35 amb caps, nus i figures Treballà el marbre, el bronze, el gres, el ferro, els metalls i la fusta i féu obra d’art per a l’Església per a la seu nova de Lleida, l’església de Rubí, el monestir de Montserrat, l’església…

Catedràtic d’història de la literatura a la Universitat de Madrid, fou membre de l’Academia de la Historia i de la de Bellas Artes de San Fernando En una primera etapa, alhora que conreava la pintura com a mitjà de subsistència, publicà algunes poesies i estrenà tres peces dramàtiques, a la manera del seu amic i protector Ángel de Saavedra, duc de Rivas Aviat, però, es dedicà exclusivament —llevat d’algun tempteig polític— a l’ensenyament i a la investigació historicoliterària, fonamentant els seus mètodes en el recull de materials, fruit de la consulta directa de les fonts El 1848 publicà…

Fill de Pau Vila i Dinarès Advocat per la Universitat de Barcelona 1934 i mestre per les escoles normals de la Mancomunitat i la Generalitat 1936 Treballà al Consell de Cultura, fou jutge del Tribunal Tutelar de Menors i el 1938 fou auditor de guerra als fronts d’Aragó i de l’Ebre Membre fundador d’Esquerra Republicana de Catalunya 1931 i soci fundador de la Societat Catalana de Geografia 1935 El 1939 s’escapà del camp de concentració de Sant Cebrià Rosselló i, exiliat primer a Colòmbia, s’establí a Veneçuela, on en 1944-70 fou catedràtic de geografia de la Universitat Central i de la…