Resultats de la cerca

Narra la història de l’Alba i en Dídac, una noia de catorze anys i un nen de nou, supervivents d’un atac extraterrestre que pràcticament anorrea la vida a la Terra Quan dos nois més grans peguen i tiren al riu en Dídac, perquè és negre, l’Alba es llança a salvar-lo En aquell moment es produeix l’atac de les naus extraterrestres L’Alba i en Dídac se salven perquè eren sota l’aigua Després de comprovar els efectes de la destrucció, decidits a sobreviure, recullen tot el que poden i se’n van del poble Establerts en una masia, sorprenen un dels invasors i el maten Arriben a una…

Desenvolupament enciclopèdic Constitueix la primera incursió de l’autor en el gènere novellístic, quan encara no era conegut com a contista Se situa en la línia de les innovacions narratives d’autors com Francesc Trabal, a mig camí entre l’experimentació i la paròdia a partir del model de la novella psicològica El doctor Larén, un filantrop que —com a bon metge— desitja tenir cura d’algú, es casa amb Glòria, una de les seves pacients i una dona especialment fràgil i sensible Duen una vida absolutament monòtona al camp, enmig de la «promiscuïtat paradisíaca» De cop i volta arriben…

Les heppiàcies reuneixen moltes espècies principalment  terrícoles, de llocs àrids, però poc freqüents al nostre país La de la fotografia correspon a Epiphloea terrena , que incrusta els sòls silicis prims, en llocs oberts i baixos Hom n’ha mullat els tallus esquamulosos abans de fer-la per tal de fer més visibles els apotecis vermellosos En temps sec, aquest petit liquen passa fàcilment desapercebut Jordi Vidal El gènere Heppia , el més important d’aquesta família, viu especialment a les zones àrida i subàrida de les regions mediterrània, macaronèsica i saharo-aràbica, on colonitza els sòls…

A la Catalunya Nord i la resta del Principat, i al País Valencià, és un ocell regular, però no gaire abundant en migració A les illes Balears és més escassa, i es considera accidental en pas, amb observacions a Menorca, Mallorca, Formentera i Cabrera durant el maig i el setembre A l’hivern és rara a la Catalunya Nord, regular, però local i mai nombrosa a la resta del Principat, i més rara al País Valencià No es coneixen dades recents de la seva hivernada a les Balears, però antigament Munn la donava com a hivernant escassa a Mallorca, amb cites del desembre al març Les primeres esmerles…

Bosc esclarissat de pi negre i pastures subalpines, a les rodalies del coll de Tagast Ernest Costa Les serres del Verd, Ensija i els rasos de Peguera 211, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Aquest espai és constituït per una sèrie de serres prepirinenques que es localitzen a la confluència de les comarques de l’Alt Urgell, el Solsonès i el Berguedà A la part més occidental es troba la serra del Verd 2288 m, que s’uneix pel coll de Mola a Clotarons 2178 m, ja dins del Parc Natural de Cadí-Moixeró, mentre que a l’oest enllaça amb el Port del Comte La profunda vall…

Cist d’una tasmanàcia, Tytthodiscus , amb la paret formada per elements cilíndrics distribuïts regularment per tota la superfície, i proveïts d’un petit canal central La mostra de la fotografia, feta al microscopi òptic × 900, procedeix del Miocè i del Pliocè del nostre país Núria Solé Les tasmanàcies són fòssils unicellulars, d’una grandària compresa entre 60 i 600 µ , proveïts d’una paret gruixuda de naturalesa orgànica, travessada totalment o parcialment per nombrosos i fins canals radials El seu nom deriva del dipòsit de tasmanita, d’edat permiana, trobat a Tasmània i compost en gran part…

Exemplar de la cubomedusa Carybdea marsupialis d’uns 2 cm de diàmetre i tentacles de 2 m Es pot veure part dels tentacles d’un altre individu sobre l’ombrella Eduardo Obis A l’estiu del 2008 i del 2009 es va produir una proliferació sobtada de la cubomedusa Carybdea marsupialis en algunes platges de la costa d’Alacant, especialment a la zona de Dénia Les meduses petites d’1 a 3 cm van produir picades a més de 2500 persones que es banyaven a les platges als mesos d’estiu Alguns dies es van recollir fins a 260 individus per m 3 , una densitat mai coneguda a la Mediterrània, on fins ara havia…

El verdum Carduelis chloris és un ocelló de bec robust que arriba a atènyer quasi 15 cm, tot ell de color verdós, amb unes taques d’un groc lluminós a les ales L’exemplar de la fotografia, obtinguda a Llucmajor Mallorca, mostra clarament aquest caràcter Yves Hennechart Fringíllid present tot l’any arreu dels Països Catalans Cap al final d’octubre ens arriben migradors extrapirinencs, més nombrosos com més fred faci als seus llocs d’origen Malgrat aquesta immigració, el nombre de verdums a casa nostra no augmenta d’una forma gaire ostensible, i és, com la resta de l’any, una…

Àrea de nidificació de la gralla de bec vermell Pyrrhocorax pyrrhocorax als Països Catalans Maber, original dels autors Aquesta espècie nia a zones muntanyoses i cingles entre els 1000 i els 2100 m d’altitud, aproximadament, de la Catalunya Nord, Andorra, el N i l’W de la resta del Principat i l’interior del País Valencià, mentre que evita generalment els voltants del litoral Com la gralla de bec groc, la gralla de bec vermell és típicament sedentària, i ocupa les zones apropiades dels Països Catalans, sense menysprear, però, el fet que una part de la població pot realitzar moviments poc…

L’ordre dels beloniformes agrupa una sèrie d’espècies majoritàriament marines que es caracteritzen pels radis segmentats i també pel desplaçament de les aletes dorsal i anal vers la regió posterior del cos D’altra banda, presenten una aleta caudal amb un esquelet simètric i formada per 13 radis les pectorals se situen a la part superior del cos i les ventrals s’insereixen en posició abdominal La línia lateral dels beloniformes se situa a la part inferior del cos Són peixos epipelàgics que exhibeixen diferents adaptacions a la vida prop de la superfície de l’aigua N’hi ha alguns, com ara els…