Exemplar de la cubomedusa Carybdea marsupialis d’uns 2 cm de diàmetre i tentacles de 2 m. Es pot veure part dels tentacles d’un altre individu sobre l’ombrel·la.
Eduardo Obis.
A l’estiu del 2008 i del 2009 es va produir una proliferació sobtada de la cubomedusa Carybdea marsupialis en algunes platges de la costa d’Alacant, especialment a la zona de Dénia. Les meduses petites (d’1 a 3 cm) van produir picades a més de 2.500 persones que es banyaven a les platges als mesos d’estiu. Alguns dies es van recollir fins a 260 individus per m3, una densitat mai coneguda a la Mediterrània, on fins ara havia estat considerada una espècie ocasional.
Carybdea marsupialis és una cubomedusa, del grup de meduses més tòxiques, d’uns 3 cm de mida màxima, en forma quadrada i amb quatre tentacles armats amb cnidoblasts, que una vegada desplegats arriben als 2 m de llargada. És una excel·lent nedadora, que busca la llum, mitjançant un sistema de fototaxi molt desenvolupat; a més, pot tenir un sistema visual sofisticat en forma d’ocels. Són excel·lents capturadores de preses del zooplàncton, entre les quals s’inclouen misidacis i petits peixos. La seva picada és molt dolorosa per als humans, raó per la qual en algunes zones se la coneix com a vespa marina.
L’espècie té un cicle de vida amb dues fases: la de medusa, pelàgica, i la de pòlip, sèssil. El pòlip es reprodueix asexualment i es transforma en una larva que ja té forma de petita medusa. Els pòlips romanen adherits al substrat tot l’any, mentre que les meduses apareixen a la columna d’aigua durant els mesos d’estiu, coincidint amb la pujada de la temperatura.
La causa de la proliferació de Carybdea marsupialis és encara desconeguda, però es plantegen dues hipòtesis per a explicar-la. Una és l’arribada d’exemplars de pòlips amb les aigües de llast dels vaixells que venen d’aigües tropicals atlàntiques, que és la zona geogràfica on predomina aquesta espècie. Una altra possibilitat és el transport passiu amb els corrents que pugen prop de la costa mediterrània de la península Ibèrica des de l’estret de Gibraltar. El fet que s’hagin establert a les platges de Dénia pot ser degut tant a factors climàtics i oceanogràfics locals com a la presència d’unes condicions del substrat que van permetre l’assentament de caràcter oportunista dels pòlips, que un cop fixats es mengen les larves d’altres espècies de meduses i obtenen així un avantatge competitiu.