Resultats de la cerca

L’Antiguitat Les pràctiques musicals a la Roma antiga es coneixen gràcies a les descripcions de poetes i literats de l’època, i no pas a través de fonts directes o tractats musicals, que començaren a aparèixer en temps més recents Aquestes descripcions, tot i que esmenten els instruments musicals i algunes formes de cant, sobretot ofereixen informacions relacionades amb els contextos en què es desenvolupaven les activitats musicals Durant la primera època del període republicà, a Roma es practicaven unes formes…

El seu camp té un abast molt ampli, que inclou tots els éssers vius, llevat dels organismes vegetals, estudiats per la botànica, i els bacteris, objecte d’estudi de la microbiologia Dins el sistema modern de classificació de la biologia o ciències biològiques, hom inclou la zoologia dins la biologia d’organismes que fóra la ‘biologia clàssica'', nivell d’integració superior al de la biologia molecular i la biologia cellular i inferior al de la biologia de poblacions i al de la biologia d’ecosistemes o ecologia Pel seu caràcter de ciència global, la zoologia se serveix del suport d’una sèrie…

Situació Bella imatge d’aquesta església, que manté inalterable la seva estructura romànica original, construïda en el pas del segle XII al XIII ECSA - A Roura El poble de Serrallonga és enlairat a 699 m, en un serrat del vessant de tramuntana del Montnegre cim de la carena pirinenca, prop de la divisòria entre el Vallespir i la Garrotxa, entre els fondals de la ribera de la Menera i la ribera del Castell, que aigües avall s’ajunten per formar la ribera de Galdares, tributària del Tec per la dreta L’església parroquial de Santa Maria és al sector de migdia de la part alta del turó, a ponent…

Situació Capçalera de l’església després de la profunda restauració efectuada a la dècada dels anys setanta ECSA - F Tur L’església parroquial de Sant Feliu és situada fora del nucli antic del poble de Barruera, que és assentat al marge dret de la Noguera de Tor, poc després de rebre el torrent de Barruera Mapa 32-9 180 Situació 31TCH195083 L’església és situada al costat de la carretera principal de la vall de Boí, entre Cardet i Erill-la-vall JAA Història EI primer esment del lloc de Barruera és de l’any 1064, en què Artau I i la seva dona Llúcia, comtes del Pallars Sobirà, vengueren i…

Situació L’actual església parroquial de Sant Esteve és situada al bell mig de la ciutat de Granollers, sobre un petit monticle absorbit pel creixement urbà de la mateixa vila, prop de la plaça de la Porxada i l’Ajuntament Mapa L37-15393 Situació 31TDG405067 COR-METS Història El terme de Granollers és documentat l’any 944 en el cartulari de Sant Cugat, amb el nom de Granuliarios Subteriore al llarg dels segles X, XI i XII apareix esmentat en diversos documents com a Granolarios, Granoiarios, Granoyers, Granoiers i Granolers No és fins al segle XIII que es fixa el topònim actual L’església…

Làpida fundacional de l’actual edifici, on consta que la primera pedra de l’església va ser collocada l’1 de maig de 1285, amb Jeroni de Montoliu com a rector ECSA - GSerra D’ençà de la seva fundació, Vilafranca va estar molt vinculada a la Corona perquè el domini senyorial de la població va ser des d’aleshores del rei, el qual el 1191 li va concedir una carta de poblament El rei hi tenia sempre un batlle i fins i tot el 1217 hi celebrà unes corts Ramon Muntaner, en la seva Crònica , diu que el 1274 Vilafranca “… era ya una noble vila e bona…” I no és estrany, perquè durant el segle XIII…

Tapís del Sant Sopar, conservat a la catedral de Tortosa, una peça molt probablement teixida en aquesta ciutat al segon terç del segle XV A banda de la Santa Cena, conté les escenes de l’oració a l’Hort i l’entrada a Jerusalem Arxiu FBedmar El tapís del Sant Sopar que es conserva a la catedral de Tortosa és un conjunt de tres peces teixides per separat i cosides entre elles de forma desordenada, ja que els temes que hi ha representats, l’oració a l’Hort, el Sant Sopar i l’entrada a Jerusalem, hi apareixen inversament a la seqüència narrativa dels evangelis En conjunt, les seves dimensions són…

Les dinofícies o dinoflagellats són microorganismes unicellulars, proveïts, en les seves formes actuals, de dos flagels de longitud desigual, que permeten el seu desplaçament La majoria són planctònics, d’aigües dolces o marines, bé que n’hi ha alguns que són paràsits Bé que el cicle complet dels dinoflagellats és encara poc conegut, alguns mostren diferents fases vitals una primera fase planctònica que és la més freqüent i la més llarga en la majoria en què l’organisme es troba en estat vegetatiu i mòbil i és format per cèllules haploides envoltades d’una teca cellulòsica proveïda de flagels…

Els darrers avanços en l’estudi de la paleontologia de vertebrats de les Illes Balears fan referència, per una banda, a Mallorca, amb alguns treballs veritablement revolucionaris sobre la paleobiologia de Myotragus , un bòvid endèmic que hi va viure aïllat del continent durant els darrers 5 milions d’anys i, de l’altra, a Menorca, amb la descoberta d’un nou mamífer endèmic, el Nuralagus rex , el conill més gran que s’ha descrit mai, que arribava a 12-15 kg de massa corporal Motlle endocranial d’un isard Rupicapra pyrenaica actual esquerra i de Myotragus balearicus dreta, de pes corporal…

Mapa geològic de les Guilleries Entre els materials d’aquesta regió sobresurten els gneis de les Guilleries, que formen un nivell de 300-400 m de gruix intercalat en la sèrie cambroordoviciana, i probablement representen una intrusió àcida concordant amb l’estratificació, anterior a l’orogènia herciniana Als voltants de la presa de Susqueda aflora un petit plutó de diorites i quarsodiorites, intrusives, ben característic Javier Génova, original d’Hortènsia Duran Els materials paleozoics de les Guilleries, constituïts per roques metasedimentàries i ígnies, són limitats al N pels terrenys…