Resultats de la cerca
Es mostren 1244 resultats
relé
Relé
© Fototeca
Electrònica i informàtica
Aparell o dispositiu destinat a controlar un circuit determinat d’una certa potència (generalment tancar o obrir el circuit) mitjançant un circuit auxiliar de petita potència i, per tant, amb un corrent molt feble.
Els relés poden ésser electromagnètics, tèrmics, electrònics, etc Els relés electromagnètics , els més corrents, consten d’un electroimant que en ésser accionat atreu una armadura mòbil, la qual amb el seu moviment provoca el tancament o l’obertura d’un o més circuits principals i auxiliars, mitjançant una sèrie de contactes Hi ha relés per a corrent continu i per a corrent altern Poden ésser constructivament de diversos tipus d’armadura articulada, de nucli desplaçable, de balancí, de disc d’inducció, de cilindre d’inducció , etc Segons llurs finalitats, poden ésser de màxima,…
Johann Heinrich Schmelzer
Música
Compositor i violinista austríac.
Vida Es formà musicalment a Viena, probablement amb Antonio Bertali, Burckhardt Kugler o Giovanni Sansoni El 1649 fou nomenat violinista de l’orquestra de la cort El 1671, en el punt culminant de la seva fama com a violinista i compositor, fou nomenat vicemestre de capella de la cort imperial, i el 1679, després de la mort de GF Sances, mestre de capella Juntament amb els seus contemporanis Bertali, Sances i A Draghi, fou un dels músics més notables de la cort dels Habsburg entre el 1655 i el 1680 Autor d’una variada i abundant producció musical, que inclou música escènica i sacra, destacà…
Henry Du Mont
Música
Compositor i organista francès d’origen belga.
Vida Realitzà els seus primers estudis musicals com a escolà o nen cantor de la catedral de Maastricht, on també fou organista Després d’estudiar a Lieja amb Léonard de Hodemont, el 1638 s’establí a París, on canvià el seu cognom original de Thier per la traducció francesa El 1643 fou nomenat organista de Saint-Paul, al barri de Marais, càrrec que simultaniejà amb el d’organista i clavicèmbal del duc d’Anjou, el germà de Lluís XIV, i, més tard, de la reina Maria Teresa d’Àustria El 1663 esdevingué vicemestre de la capella reial i fins el 1683, que es retirà, fou el mestre de música de la…
Giovanni Francesco Anerio
Música
Compositor i organista italià.
Vida Entre el 1575 i el 1579 fou escolà de cant a Sant Pere de Roma, llavors sota la direcció de Palestrina, i també serví com a organista a diverses esglésies romanes Del 1600 al 1603 fou mestre de capella a Sant Joan del Laterà El 1616 s’ordenà de sacerdot Ocupà llocs d’organista i mestre de capella a diverses ciutats italianes i tornà de nou a Roma com a mestre de capella de Santa Maria dei Monti 1613-20 Cap al final de la seva vida esdevingué mestre de capella de la cort de Segimon III de Polònia, a Cracòvia Durant la primera etapa romana entrà en contacte amb l’Oratori de Felip Neri i…
oposició
Fonètica i fonologia
Lingüística i sociolingüística
Relació existent entre tots els elements homogenis d’un sistema lingüístic (fonemes, formes, funcions, significats, etc) per a constituir un equilibri, i, per tant, per a poder ésser diferenciats.
Entre dos o més fonemes posicionalment commutables dins una llengua donada, la commutabilitat consisteix a examinar si aquests fonemes tenen la capacitat de canviar el significat d’una seqüència en permutar-se dintre contexts idèntics Així, doncs, hom dirà que en català p i m s’oposen per tal com existeixen parelles d’expressions, com ara pa i mà, capa i cama , llop llom , etc, que es distingeixen semànticament a partir de la permutació d’aquells segments En aquest sentit, un fonema és un segment mínim funcional, és a dir, oposable almenys a un altre segment mínim Els factors fonètics que…
Stendhal
Literatura francesa
Nom amb què és conegut Henri Beyle, escriptor francès.
Fill d’un advocat, el qual odiava, i orfe de mare a set anys, visqué una crispada infantesa i adolescència en la seva ciutat nadiua, i a la fi del 1799 es traslladà a París, on ingressà a l’Escola Politècnica Treballà en el ministeri de la guerra, i amb l’exèrcit napoleònic conegué Itàlia, Alemanya i Moscou, portant una vida de dandi luxós i galant A la caiguda de l’Imperi s’exilià voluntàriament a Milà, viatjà i publicà les seves primeres obres, escassament originals, sobre pintura i música El 1817 adoptà el pseudònim de Stendhal, hipergermanització del topònim alemany Stendal Magdeburg, com…
Aloma
Literatura catalana
Protagonista d’Aloma (1938) de Mercè Rodoreda.
Figura adolescent que té una important dimensió psicològica i simbòlica arran de la focalització narrativa centrada que proporciona una visió de la realitat que l’envolta filtrada per la seva psicologia i les seves emocions El nom d’Aloma remet a l’obra Blanquerna de Ramon Llull, en què el personatge d’Aloma era la mare de Blanquerna i l’esposa d’Evast, una dona que aconsegueix de realitzar-se mitjançant el matrimoni i la maternitat A l’Aloma rodorediana, en canvi, li passa el contrari És una noia jove que viu unes relacions amoroses desgraciades i el fill que naixerà, fruit de la seva…
tendència
Economia
Conjunt dels factors que determinen el moviment continu i prolongat de qualsevol activitat en una direcció coneguda durant un període de temps que és llarg amb relació al cicle econòmic
.
Una tendència és alcista o baixista observant un gràfic de sèries cronològiques i traçant una línia a través de la sèrie que minimitzi les distàncies entre la línia tendencial i les dades, i observant si puja o baixa en el temps Hom parla de tendència secular per designar el curs ascendent o descendent del desenvolupament sostingut que es presenta en qualsevol activitat durant èpoques relativament llargues
buna
Música
Cadascun dels tubs que pengen del bot d’un sac de gemecs, tret de l’únic de tots ells proveït de forats (el grall
), que produeixen un so greu continu.
Pietro Alessandro Gaspare Scarlatti
Música
Compositor italià.
Vida No es disposa de gaire informació sobre el seu aprenentatge musical És possible que el seu primer mestre fos el seu pare o algun altre membre de la família A dotze anys fou enviat a Roma, on probablement rebé lliçons de G Carissimi En aquesta ciutat atragué l’atenció de diversos protectors, com ara els cardenals Benedetto Pamphili i Pietro Ottoboni En un ambient d’efervescència musical com el que hi havia en aquell moment a la capital italiana, el jove Scarlatti tingué ocasió d’escoltar la música d’A Cesti, A Stradella, B Pasquini, A Sartorio i altres contemporanis, el coneixement de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina