Resultats de la cerca
Es mostren 1456 resultats
Santa Maria del Catllar (Vilallonga de Ter)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat de ponent M Anglada El santuari de la Mare de Déu del Catllar es troba al terme de Tregurà És situat en un promontori a 1 165 m d’altitud Es veu des de la carretera de Setcases entre els punts quilomètrics 8 i 9 venint de Vilallonga de Ter després de travessar el riu hi mena un camí de muntanya Mapa 218M781 Situació 31TDG418900 Història Santa Maria del Catllar és un petit edifici d’estructura romànica situat en el turó on hi hagué abans el castell del Catllar o “ Castellario ”, que donà nom a un famós llinatge Ara un antic mas…
Sant Cristòfol de Fórnols o del Bosc (Campome)
Art romànic
Situació Tram de ponent de la nau, única part conservada de l’edifici ECSA - A Roura Aquesta església, avui arruïnada, és situada al SE del poble de Campome de fet és gairebé l’únic vestigi visible de l’antic lloc de Fórnols Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 38’ 18” N - Long 2° 23’ 38” E S’hi accedeix per un camí, practicable amb cotxe, a partir del poble de Campome Història El lloc de Fórnols és esmentat des del 901 Furnulos entre les villes i els alous cedits per Arsenda i el seu espòs Leudoví a llurs fills Aquest indret esdevingué després patrimoni dels comtes de Cerdanya així, en el…
Arxiu Nacional de Catalunya

Arxiu Nacional de Catalunya
© ANC / J. Play
Historiografia catalana
Institució d’arxius de Catalunya que té per missió aplegar, conservar i comunicar a la societat el patrimoni documental català.
Aspectes generals Creat pel Govern de la Generalitat de Catalunya Decret de 28 de novembre de 1980, l’ANC és l’arxiu general de l’administració catalana i l’arxiu històric nacional Tot i que aquest decret preveia en el seu article 5è la constitució d’una xarxa d’arxius regionals i comarcals, la dinàmica del desplegament de la política arxivística al territori adscriví la Xarxa d’Arxius Comarcals al Servei d’Arxius, incorporació reconeguda legalment per la Llei d’arxius del 1985 i els decrets posteriors que l’han desenvolupat Alliberat de la responsabilitat sobre els centres arxivístics…
,
baronia de Santa Pau
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Santa Pau i que comprenia, ultra l’antic terme del castell de Finestres (les parròquies de Santa Maria de Finestres, Sant Aniol de Finestres, Santa Maria de Santa Pau, Sant Esteve de Llémena, Sant Andreu de Sobre-roca i les Medes), les parròquies de Sant Miquel de Sacot, Santa Maria de Batet, Sant Julià del Mont i Sant Vicenç del Sallent.
Al s XIII ja pertanyia al llinatge dels Santapau Per raó d’uns béns dotats que li eren deguts, Joana d’Oms i de Ribelles interposà plet al seu germà Galceran I Ademar, i després al fill i successor d’aquest, Hug V Ademar de Santapau i Roís de Liori El 1445 recaigué sentència, confirmada el 1446 i el 1449, en favor de Joana, i el 1456 la cúria de Besalú vengué la baronia —aleshores en possessió de la filla d’Hug V— al marit de Joana, Berenguer V d’Oms, com a major oferent en encant públic fet amb motiu de l’execució de la sentència El baró Antoni I d’Oms…
Plegamans
Poble
Poble i cap del municipi de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), format al segle XIX a l’esquerra de la riera de Caldes, sota el turó i actual nucli dit la Serra.
El nom prové del llinatge dels prohoms d’aquest nom, el més important dels quals fou Ramon de Plegamans A l’emplaçament original del poble s’aixeca el castell on, fins el 1936, que fou destruïda, hi havia l’església romànica de Sant Genís Afavorí l’expansió de la població el ferrocarril de via estreta dit popularment El Calderí 1880-1932 1936-39, entre les poblacions de Mollet i Caldes de Montbui Al N i al S es formaren els barris del Carrer de Dalt i del Carrer de Baix El lloc de Plegamans és esmentat ja el 962 hi tingué drets el monestir de Sant Cugat del Vallès La parròquia de Sant Genís…
baronia de Palafolls
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Palafolls, que comprenia els actuals termes municipals de Palafolls, Malgrat de Mar i Santa Susanna i part del de Blanes (planura de s’Abanell i s’Auguer).
Als segles IX i X aquest territori formava part de l’extensa zona de Pineda des de la Tordera a Caldetes, i era esmentat amb el nom de Palatiolum A la fi del segle XI hom té notícies ja del terme del castell de Palafolls, segregat del de Montpalau, pertanyent a Umbert Odó de Sesagudes El seu net Gausfred prengué el nom de Palafolls i el seu llinatge mantingué la possessió del castell i del terme en senyoria menor, car la major la reberen els vescomtes de Girona i d’aquests els de Cabrera Berenguer de Palafolls donà el 1345 carta de població per a la Vilanova de Palafolls que…
vescomtat de Girona

Vescomtes de Girona
©
Geografia històrica
Jurisdicció de l’antic comtat de Girona, documentada el 840 amb l’actuació del vescomte Guifré en un judici sobre Terradelles.
Hom creu que és aquest el mateix personatge que actuà a partir del 848 com a comte de Girona, cosa que reforma el caràcter beneficiari i ministerial dels primers vescomtes El 850 signen en un document comtal de Girona dos vescomtes, Ermidó i Radulf, un dels quals havia d’ésser-ho de Girona El 928 hi ha un vescomte, Lleopard, que cedeix béns al seu fill Otger Després de Lleopard es troba un vescomte de nom Unifred, el 934, probable fill seu Otger actuà com a vescomte el 949 i morí abans del 968 Amb Guiniguís, dit Mascaró, marit de Jerosòlima, dita Gudrielda, es perfila clarament una línia…
vescomtat de Castellnou

Armes dels Castellnou
Història
Nom que prengué, a partir del 1020, el vescomtat de Vallespir.
La seva extensió comprenia el Vallespir alta i mitjana vall del Tec fins a Morellàs, la regió dels Aspres alt Rosselló i la vall mitjana de la Tet En fou capital el castell de Castellnou esmentat el 994, situat al cor dels Aspres, bressol de la família vescomtal d’aquest nom, els avantpassats de la qual senyorejaven, des del segle X, el castell de Cameles, dins el territori del qual fou erigit, probablement vers el 990, el castell nou Els vescomtes de Castellnou, enfortits en llur posició estratègica sobre els primers contraforts orientals del Canigó i a la xarnera de les possessions…
Mosset
Família feudal radicada a la vall de Mosset (Conflent) i molt probablement sortida d’un membre del casal dels comtes de Cerdanya-Besalú.
Té per genearca un tal Guillem —potser besnet del comte RadulfI de Besalú—, el qual, amb els seus germans Miró, Guifré, Delà, Sunifred i Ramon , rebé el 1019, de mans de l’abat Oliba i amb consentiment del germà d’aquest, el comte Guifré II de Cerdanya i del bisbe d’Elna, Berenguer de Gurb, del bisbe Ermengol d’Urgell, de l’arquebisbe de Narbona Guifré de Cerdanya, del vescomte Sunifred I de Cerdanya i d’altres pròcers l’alou de Breses, a la vall de Mosset, propietat del monestir de Cuixà Aquest Guillem i els seus germans posseïen ja per herència altres alous a Breses, Ix i Vilanova, i el…
Mare de Déu de Puigcerver (Alforja)
Art romànic
Santuari marià en el límit dels termes d’Alforja i Riudecols, al cim de la muntanya del mateix nom La construcció d’aquesta església es degué a la iniciativa del llinatge dels Arcs El 1227 morí Pere dels Arcs, senyor d’Alforja Entre altres llegats, encarregà a la seva esposa Ròmia la construcció de l’església de Puigcerver Al seu torn, Ròmia, el 1233, deixà el mateix encàrrec testamentari al seu fill Pere, i aleshores, probablement, fou bastida tot seguit Pere dels Arcs s’enfrontà violentament amb l’arquebisbe en no voler reconèixer que tenia Alforja en feu de la mitra i les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina