Resultats de la cerca

S’inicià en la música com a nen cantor a la catedral de València, sota el mestratge de F Morera i R Anglès Del 1779 al 1786 succeí Manuel Tahuenga com a organista segon de la seu valenciana Ordenat de subdiaca, regí la capella musical de l’església parroquial de Santa Maria de Castelló El 1787 fou nomenat mestre de capella de l’església del Corpus Christi La majoria de les seves obres es conserven a l’arxiu de la catedral de València El conjunt de la producció musical de Montesinos inclou una notable producció de villancets de sis a vuit veus amb violins, orgue i baix continu, tot i que en…

Estudià a l’Escola Superior de Música d’Estocolm 1941-43 i a la Schola Cantorum de Basilea 1943-49 El 1945 fundà el Cor de Cambra d’Estocolm , que a partir del 1988 prengué el seu nom, i el 1953 fou nomenat professor de direcció coral del conservatori de la capital sueca Dirigí diversos cors a Suècia i a la resta d’Europa Ocasionalment, compaginà la seva tasca amb la direcció orquestral i operística, com en el cas de la pellícula La flauta màgica , dirigida per Ingmar Bergman 1974 Estrenà obres del segle XX, especialment de G Ligeti, i participà com a docent en cursos de directors corals en…

Estudià en el conservatori de París i, ja adult, reprengué els estudis a la Schola Cantorum 1905-1915 En la seva primera etapa de creació compongué 3 Sarabandes 1887, Gymnopédies 1888, Trois Gnosiennes 1890 i La Missa dels pobres , per a orgue 1895 Cap al 1900 compongué algunes cançons de cafè concert i tot d’òperes pianístiques de títols insòlits En una segona etapa, molt més sòbria, escriví el drama per a veus i piano o orquestra Socrate 1916, Le Piège de Méduse , comèdia lírica en un acte 1913, la pantomima Jack in the Box 1917 i el ballet Parade 1917, encàrrec de SDiaghilev…

La parròquia d’Arbeca va dependre en un primer moment del bisbat de Vic, com moltes altres parròquies de la rodalia Ho proven dues llistes de parròquies del bisbat de Vic del final del segle XI i la primera meitat del segle XII, on consta Arbecha Fou reclamada per l’arquebisbe Bernat Tort i s’integrà a l’arxidiòcesi de Tarragona entre els anys 1146 i 1154 El 1177 apareix, entre els signants d’un document, Berenguer, sacerdot d’Arbeca L’any 1225 Guillem de Roca féu testament i donà al seu fill Ponç diverses rendes per fer que un prevere cantés missa per a la salvació de la seva…

Deixeble d’Iturbi, dedicà la seva carrera musical a la composició i a la recerca musicològica, especialment en el camp del folklore Entre les composicions més destacades de la seva producció, que abasta la música orquestral i la simfonicocoral, cal esmentar Simfonia escollida el 1965 per a la collecció d’obres destinades a la biblioteca del conservatori Santa Cecília de Roma, Tres poemes orquestrals , la música per a ballet Microsuite per a un ballet modern i Hilas , i les cantates  El mar de las sirenas per a cor i orquestra, sobre un text de Calderón de la Barca, i Iñigo Yáñez Destinada…

Sacerdot 1963, exercí càrrecs directius al Seminari Conciliar i a la Facultat de Teologia de Barcelona, i el 1979 fou designat director de l’Institut de Teologia, des d’on duu a terme una tasca de divulgació teològica, sobretot entre els laics Doctor en teologia 1985, el 1986 fou nomenat canonge penitencier de la catedral de Barcelona Collabora habitualment a Phase , Missa dominical , Oración de las horas i Catalunya Cristiana Entre les seves nombroses publicacions teològiques i catequètiques, cal destacar Fets i paraules 1981, Des de la fe 1983, Evangelització 1985, Paraula del…

Tot i les ambigüitats inherents al concepte, subratllades per alguns autors com ara Michel Lauwers, que des de perspectives interdisciplinàries prefereixen parlar de cultura folklòrica, el terme de religiositat popular ha fet nombrosos adeptes entre els especialistes —M Vovelle i R Manselli entre els pioners—, per als quals designaria tot un sistema coherent de pràctiques i creences religioses, part d’un sistema cultural més ampli, propi —tot i que no exclusivament— dels estrats subalterns de la població, que al llarg de l’edat mitjana coexistí i evolucionà dialècticament amb la cultura…

Vida El seu fill Alessandro fou el llibretista de L’Orfeo , de C Monteverdi Cap al 1560 treballava com a músic al servei de la cort de Cosme I de Mèdici a Florència, on la seva principal ocupació era la composició de la música per als intermedis destinats a celebrar esdeveniments notables de la vida cortesana L’any 1565 compongué la música per a les festes del casament de Joana d’Àustria amb Francesco de Mèdici, i el 1569, la que s’interpretà amb motiu de la visita a Florència de l’arxiduc Carles d’Àustria El 1584 fou invitat a la cort d’Alfons II d’Este a Ferrara i també mantingué contactes…

Vida Començà la seva carrera com a organista al priorat benedictí de Dover, on ja era actiu l’any 1532 Després passà a l’església londinenca de St Mary-at-Hill, on exercí el 1537 i el 1538 El 1541 començà la seva relació amb la catedral de Canterbury Finalment, dos anys més tard, aconseguí un lloc a la capella reial, que mantingué fins a la seva mort Durant els més de quaranta anys que hi serví actuà com a organista i compongué, principalment música vocal, sota els regnats d’Enric VIII, Eduard VI, Maria I i Elisabet I La protecció de la reina Elisabet li comportà, el 1575, el privilegi per a…

Vida Autodidacte, a dinou anys anà a Bratislava, on estudià amb el mestre de capella K Turányi, i posteriorment es perfeccionà a Viena El 1842 s’establí a Pest, on havia anat per a l’estrena de la seva primera missa, i allà subsistí fent classes particulars i tocant el contrabaix Fou un dels primers investigadors del cant popular hongarès, i sovint en feu ús en les seves composicions La seva música revela la voluntat de trobar una síntesi entre les formes occidentals i el substrat magiar que tan bé coneixia Renovà en bona part els mitjans expressius amb un gust per les…