Resultats de la cerca
Es mostren 1127 resultats
Myanmar 2017
Estat
L’èxode forçós i massiu de població rohingya, com els refugiats a Bangladesh, va tornar a situar Myanmar en el punt de mira de la comunitat internacional © WOA / J Owens L’èxode forçós i massiu de població rohingya, minoria ètnica musulmana d’origen bengalí sense reconeixement civil a l’estat occidental de Rakhine, va tornar a situar Myanmar en el punt de mira de la comunitat internacional i va fer que es posés en dubte la que fins aleshores havia estat considerada una transició democràtica modèlica Més de 600000 rohingyes es van veure obligats a creuar la frontera cap a Bangladesh, per fugir…
Tailàndia 2015
Estat
Després de més d'un any de relativa estabilitat, al setembre, el Govern militar va fracassar en l'intent d'aprovar el seu esborrany de Constitució, que preveia una mesa de 23 membres, que incloïa figures militars i policials, que podien ser habilitats en temps de "crisi nacional" per a fer-se càrrec del Parlament i el càrrec de primer ministre El Consell de Reforma Constitucional, elegit a dit per la Junta Militar, va rebutjar contra pronòstic la proposta del Govern, enmig de multitudinàries manifestacions opositores, organitzades pel Moviment Nova Democràcia i Ciutadans Resistents, que van…
Veneçuela 2009
Estat
Al mes de febrer es va convocar de nou a la població veneçolana a un referèndum per a decidir la possible reelecció indefinida del president, després que l'Assemblea Nacional va haver aprovat una esmena constitucional sobre el cas al gener Aquesta nova fita plebiscitària va posar un altre cop en evidència el nivell de polarització política que viu el país, ja que el president Chávez va tornar a la càrrega després d'haver perdut un referèndum sobre la mateixa qüestió al desembre del 2007 En aquesta ocasió va guanyar la proposta de reelecció, amb el 54% a favor i el 46% en contra, però l'…
L’economia: produir i comerciar
Llotja de Perpinyà, retaule de la Trinitat , mestre de Canapost, 1489 MHR / GS Als segles XIV i XV, i després d’un llarg període de creixement, Barcelona, València, Mallorca i Perpinyà es convertiren en grans centres comercials de nivell internacional, allotjaren importants empreses productives i desenvoluparen alguns organismes crediticis i bancaris molt avançats En aquestes i en moltes altres ciutats més petites van sorgir també manufactures precapitalistes i un artesanat nombrós i molt diversificat El desenllaç d’aquestes transformacions van ser les greus contradiccions entre el poble gros…
Camp i ciutat els anys de la postguerra
Mostra de productes agrícoles exhibida per la Sección Femenina, Lleida, 15-5-1947 APP / XGG Després de la Guerra Civil, el procés d’urbanització que s’havia produït el primer terç del segle XX es va detenir arreu Els anys quaranta han restat en la memòria collectiva com anys de gana i de misèria, però al camp totes dues es podien combatre amb majors possibilitats d’èxit que a la ciutat Aquesta realitat explica que a les illes Balears l’ocupació agrària —que ja havia augmentat significativament durant la guerra— encara s’ampliés més al País Valencià, la població ocupada a l’agricultura també…
Les drogues
Tenint en compte que existeix una certa correspondència entre els estats rics com a consumidors de droga, d’una banda, i els estats productors com a països en via de desenvolupament, de l’altra, seria fàcil concloure a primera vista que aquest mapa és una reedició de l’esquema clàssic de rics versus pobres Si bé això té sentit per als camperols dedicats al conreu de primeres matèries per a la producció d’algun tipus de droga coca, opi, cànnabis, el mateix esquema dicotòmic no pot ser aplicat al conjunt del comerç d’aquestes substàncies La localització de les àrees productores i de les línies…
Joan Crexells i Vallhonrat

Joan Crexells
Filosofia
Literatura
Humanista, filòsof, traductor i escriptor.
Vida i obra Estudià comerç i dret a la Universitat de Barcelona més per imperatiu familiar que per vocació pròpia Al mateix temps, realitzà estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1913-14 i als Estudis Universitaris Catalans Interessat en la problemàtica del pensament, aprofundí els estudis de grec, de filosofia i de pedagogia Aprofundí els estudis de filosofia i d’estadística a Berlín —on fou deixeble de Rudolf Stammler, professor de filosofia del dret—, Munic, Londres i Madrid El 1925 es llicencià en dret a Barcelona Del seu període de formació universitària cal…
mercat borsari continu
Economia
Tipus de mercat borsari en què la cotització és feta contínuament (o en intervals molt breus), en funció de l’arribada de les ordres i amb l’enregistrament dels preus successius durant la sessió que té una duració llarga.
Ha estat possible d’establir-lo França, 1986 Espanya, 1988 mercès a l’assistència per ordinador dels processos borsaris Els seus avantatges són més eficàcia menys cost i més rapidesa, més eficiència total transparència, i més amplitud la telemàtica permet la interconnexió borsària estatal i internacional
Llibre de les ordinacions fetes sobre l’ofici de mostassaf
Historiografia catalana
Recopilació de normes confegida en 1559-60 que recull el règim jurídic de l’ofici del mostassaf barceloní.
Les aportacions dels estudis que s’han dedicat a aquesta institució en diferents ciutats i viles de Catalunya, València i Mallorca han conclòs que hi havia una tradició jurídica comuna en la manera de configurar l’estructura i els mecanismes de funcionament de tots aquests mostassafs, per bé que cadascun d’ells presentava peculiaritats així doncs, no es pot parlar d’un règim general de mostassaferia en tota la Corona d’Aragó El recent estudi de Montserrat Bajet, El Mostassaf de Barcelona i les seves funcions en el segle XVI Edició del “Llibre de les Ordinations” 1994, ha proporcionat…
economia del benestar
Economia
Corrent normatiu de la ciència econòmica que té per objecte la recerca de l’òptim col·lectiu.
Hom no identifica amb aquest nom, pròpiament, una escola uniforme de pensament econòmic, sinó una temàtica i àdhuc tot un enfocament orientador de la ciència econòmica El seu objecte és, segons Pigou, “la recerca de les causes que influeixen en el benestar econòmic de la societat” segons Morgenstern es tracta de trobar “definicions, si és que n'hi ha, de l' optimum social i del sistema de preus i de distribució de la renda amb què hom el pot assolir”, o, segons una visió més recent, com la de Mishan, és “la formulació de judicis a partir dels quals hom pot ordenar de millor a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina