Resultats de la cerca
Es mostren 1289 resultats
Santa Maria de l’Espirà de l’Aglí
Art romànic
Situació Interior de la nau, amb la seva característica capçalera al fons, composta per dues absidioles bessones ECSA - A Roura Aspecte massís de la capçalera d’aquesta església, que havia estat seu d’un antic priorat augustinià ECSA - A Roura L’antiga església prioral de Santa Maria és avui la parròquia del poble d’Espirà de l’Aglí, situat a la riba dreta de l’Aglí, en un lloc en què aquest descriu un ampli meandre L’església es troba a l’extrem nord de la població Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 46’ 44,4” N - Long 2° 50’ 13,8” E Espirà de l’Aglí és al peu de la carretera D-117, que va de…
Sant Pere de Mogrony (Gombrèn)
Art romànic
Situació L’església de Sant Pere de Mogrony es troba situada al contrafort del puig de coma Ermada o serra de Mogrony, al vessant de migjorn, a 1 408 m d’altitud, a l’anomenat pla de Sant Pere Mapa 255M781 Situació 31TDG246800 Una vista de l’emplaçament de l’església, damunt el pla Més a primer terme, l’espadat amb el santuari de Santa Maria de Mogrony J Pagans-TAVISA Una perspectiva aèria de l’església des del costat de llevant J Pagans-TAVISA Per arribar-hi cal prendre, al punt quilomètric 88 de la carretera de la Pobla de Lillet a Campdevànol, a mà esquerra, vers tramuntana, una pista d’…
L’organització religiosa del Bages (segles VIII al XIII)
Art romànic
Els bisbats Mapa del Bages amb la senyalització de totes les esglésies anteriors a l’any 1300 de les quals hem pogut recollir documentació o bé alguna notícia de llur existència A Benet Vegeu Esglésies del Bages anteriors al 1300 Una de les institucions bàsiques que sempre va darrera l’ocupació i organització d’un territori, és l’església Per tant, quan el comte Guifré endegà la repoblació del A la pàgina següent Conjunt de Coaner, el qual, pel fet de trobar-se en un sector que pertanyia al domini d’un altre comtat, no es vinculà al bisbat d’Osona foto Arxiu ECSA Ripollès, Osona, el Bages i…
Els materials lapidaris emprats en escultura
Art gòtic
Martiri de sant Llorenç, escena de la predella del retaule major de La Seo de Saragossa, obra de Pere Joan, que rebé l’encàrrec de l’arquebisbe Dalmau de Mur el 1434 Pere Joan hi utilitzà l’alabastre de Gelsa Aragó Enciclopèdia Catalana – JGarrido En el present capítol tractarem dels materials lapidaris emprats en l’escultura gòtica fent un èmfasi especial en allò que els romans denominaren marmora Aquest terme designava tot un seguit de roques geològicament distintes, que es caracteritzen perquè es poden polir marbre estricte o metamòrfic, calcàries, pòrfirs, granits, basalts, alabastres…
Arxiu Nacional de Catalunya

Arxiu Nacional de Catalunya
© ANC / J. Play
Historiografia catalana
Institució d’arxius de Catalunya que té per missió aplegar, conservar i comunicar a la societat el patrimoni documental català.
Aspectes generals Creat pel Govern de la Generalitat de Catalunya Decret de 28 de novembre de 1980, l’ANC és l’arxiu general de l’administració catalana i l’arxiu històric nacional Tot i que aquest decret preveia en el seu article 5è la constitució d’una xarxa d’arxius regionals i comarcals, la dinàmica del desplegament de la política arxivística al territori adscriví la Xarxa d’Arxius Comarcals al Servei d’Arxius, incorporació reconeguda legalment per la Llei d’arxius del 1985 i els decrets posteriors que l’han desenvolupat Alliberat de la responsabilitat sobre els centres arxivístics de la…
,
cotó
Plantació de cotó a Santiago del Estero, Argentina
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Fibra tèxtil natural procedent de les llavors del cotoner.
N'hi ha diverses varietats, segons les espècies de cotoner d’on procedeixen Gossypium barbadense forneix el millor cotó, amb una longitud mitjana de fibra de 34-42 mm i un diàmetre de 15 microns G hirsutum produeix fibres de 24-34 mm de longitud mitjana i d’un diàmetre de 20-25 microns G herbaceum dóna fibres amb una longitud mitjana inferior a 23 mm i amb un diàmetre de 25 microns Aquestes classes de cotó són anomenades també, respectivament, cotó egipci de fibra llarga, cotó americà de fibra mitjana i cotó indi de fibra curta La denominació comercial de cada cotó es basa principalment en…
Santa Maria del castell de Claramunt (la Pobla de Claramunt)
Art romànic
Situació Vista des de llevant dels absis consolidats de l’antiga església del castell ECSA - F Junyent - A Mazcuñán Les ruïnes de l’església són situades dins l’àmbit del castell, vers la banda sud-occidental FJM-AMB Mapa 35-15391 Situació 31TCG892015 Història Aquesta església es trobava a l’antic terme del castell de Claramunt, dins de les muralles del castell Inicialment fou la parròquia de tot el terme, posteriorment s’independitzaren moltes de les seves esglésies sufragànies Fins i tot ella mateixa deixà de tenir culte i les funcions parroquials es traslladaren a un altre lloc on s’havia…
Les caixes
Art gòtic
Sala d’una casa del carrer de Graells, a Cardona Restitució ideal de la celebració d’una missa a la capella reial de Santa Àgata originalment dedicada a Santa Maria, construïda a partir del primer decenni del segle XIV L’actual retaule del Conestable, de Jaume Huguet v 1464, ha estat substituït per un d’argent que se sap per inventaris que havia presidit la capella El que s’ha dibuixat s’inspira en el de la seu de Girona, realitzat en diversos moments del tres-cents La reixa que tanca el presbiteri, per altra banda, mostra la tipologia d’aquestes estructures al segle XIV I els vestits…
La creu de Porreres i l’argenter Antoni Oliva
Art gòtic
El 1400 la parròquia mallorquina de Porreres comanà una creu processional a l’argenter Antoni Oliva, que s’ha conservat in situ , tot esquivant els perills que sovint planen sobre aquesta mena d’objectes Quan l’encàrrec es formalitzà, el 27 de març, en un taller de Ciutat de Mallorca, ja es devia treballar de valent en l’altra gran peça de l’argenteria gòtica illenca que ha pervingut la custòdia de Santa Maria d’Eivissa En l’avinença d’aquesta darrera obra 20 de juny de 1399, l’argenter Francesc Martí es comprometia a realitzar en un any una custòdia de 25 marcs d’argent “ boni et fini ”,…
instrument
Música
Objecte de què hom se serveix, mitjançant una manipulació especial, per a produir sons musicals.
Tot i que en la cultura occidental és un terme sense gaires dificultats d’interpretació, és obvi que el seu significat depèn del que es doni a la paraula música Aquesta flexibilitat semàntica possibilita que, en certs contextos, pugui incloure’s en aquesta categoria qualsevol objecte sonor En un sentit més restrictiu, s’entén per instrument musical l’objecte capaç de produir sons mitjançant un generador sonor, proveït d’un amplificador per a projectar els sons en freqüències audibles per l’individu receptor i dotat de sistemes o mecanismes que possibilitin la modulació dels sons, qualitat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina