Resultats de la cerca
Es mostren 1665 resultats
zirconi
Química
Element metàl·lic de la segona sèrie de transició, de nombre atòmic 40, pertanyent al grup IVB de la taula periòdica.
Fou descobert l’any 1789 per NH Klaproth, i fou aïllat, en forma relativament pura, per JJ Berzelius l’any 1824 És el quinzè element més abundant de l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 0,015% en pes D’altra banda, és abundant en els estels del tipus S i a la Lluna Els seus minerals més importants són la baddeleyita ZrO 2 i el zircó ZrSiO 4 , i els principals productors són els EUA, el Brasil i Austràlia El zirconi natural és constituït per una mescla de cinc isòtops, amb masses de 90 51,46%, 91 11,23%, 92 17,11%, 94 17,40% i 96 2,80%, que determinen un pes atòmic de…
tenebrari
Cristianisme
Canelobre alt, triangular, per a quinze ciris (ciri de fas), que era utilitzat en l’ofici de tenebres de Setmana Santa, abans de la reforma del 1956.
esfeníscids
Ornitologia
Única família de l’ordre dels esfenisciformes, amb uns vint gèneres fòssils que es remunten a l’Eocè inferior i sis gèneres vivents representats per quinze espècies.
dipterocarpàcies
Botànica
Família de gutiferals integrada per uns quinze gèneres que apleguen prop de 600 espècies de plantes llenyoses, pròpies sobretot de l’Àsia tropical i l’Àfrica tropical.
Presenten fulles esparses i estipulades, flors hermafrodites, actinomorfes, pentàmeres, diposades en panícula, i fruits monosperms nuciformes Algunes espècies de dipterocarpàcies són apreciades en fusteria Dipterocarpàcies més destacades Dipterocarpus sp dau Hopea odorata sao, tingan Shorea polysperma lauan , caoba de les Filipines Vatica tonkinensis resac, naric
Giovanni Battista Bassani
Música
Compositor i violinista italià.
S’ha dit per tradició que Bassani, un dels millors violinistes del seu temps, fou deixeble de G Legrenzi i de Giovanni Battista Vitali, i alhora mestre d’A Corelli, però són fets que encara no han pogut ser demostrats En qualsevol cas, fou una de les figures principals de l’Escola de Bolonya, membre de l’Accademia Filarmonica des de l’any 1677 Ocupà el càrrec de mestre de capella a Mòdena, Bèrgam i a l’Accademia della Morte i la catedral de Ferrara, i per a aquest darrer centre compongué una gran quantitat de música litúrgica que ha restat manuscrita També compongué algunes òperes, que s’han…
François Francoeur
Música
Compositor i violinista francès.
Fou el membre més notable d’una família de músics francesos documentats des de la segona meitat del segle XVII Es formà musicalment amb el seu pare i des dels quinze anys treballà com a violinista a l’Òpera de París, on arribà a ser mestre de música el 1739 El 1727 substituí Jean-François de la Porte com a compositor de la cambra del rei, i tres anys després formà part dels vint-i-quatre violins que estaven al servei reial, els 24 violons du roi , tot ocupant el lloc que havia deixat vacant Jean-Baptiste Senaillé El 1743 fou nomenat inspector adjunt de l’Òpera, juntament amb François Rebel La…
Johann Erasmus Kindermann
Música
Compositor i organista alemany.
Inicià els estudis musicals de molt jove i a partir de quinze anys rebé un sou per cantar com a baix i tocar el violí als concerts de la Frauenkirche de Nuremberg Vers el 1635 obtingué permís i diners de les autoritats municipals per a traslladar-se a Itàlia, on, possiblement, estudià amb C Monteverdi i F Cavalli i conegué compositors com G Carissimi, G Frescobaldi i T Merula El 1635 treballà en càrrecs musicals d’importància i influència a Nuremberg, com ara el de segon organista a la Frauenkirche, i fou descrit pel teòric WC Printz com "el més famós compositor i músic de Nuremberg del seu…
Antoni Ribera i Maneja
Música
Director d’orquestra català.
Abandonà la carrera mercantil i estudià música a Barcelona, on fou deixeble d’A Nicolau Debutà a Sabadell el 1896 i posteriorment es traslladà a Alemanya Durant quinze anys fou assistent de direcció orquestral al Festival de Bayreuth i s’introduí en els cercles de la família Wagner De retorn a Barcelona 1901, ciutat que vivia en plena eufòria modernista, cofundà l’Associació Wagneriana, a través de la qual contribuí al coneixement de l’obra del compositor alemany, de qui dirigí algunes òperes al Gran Teatre del Liceu Collaborà amb J Maragall en la traducció de diverses obres de l’alemany,…
La lucha por la herencia
Cinematografia
Pel·lícula del 1913; ficció de 50 min., dirigida per Otto Mulhauser [dir. art.], Fructuós Gelabert i Badiella [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Alhambra Films Barcelona, Cox & Cia Nova York ARGUMENT FGelabert, OMulhauser FOTOGRAFIA FGelabert blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antoni Ros i Güell INTERPRETACIÓ Godofredo Mateldi, María Vega, Joanna Pola, Gerard Peña, Joan Argelagués, Vicente Sapeda ESTRENA Barcelona, juny del 1914 Sinopsi Rafael Martillo, tutor de la nena Lucía Marcos, una òrfena rica, falsifica el certificat de defunció de la filla del jardiner fent creure a tothom que la noia morta és Lucía i així poder cobrar l’herència Collazo, amic de Martillo, s’emporta…
macaco

Macaco
© Fototeca.cat / COREL
Zoologia
Nom donat a les espècies de primats antropoides catarrins de la família dels cercopitècids que pertanyen als gèneres Macaca i Cynopithecus.
El gènere Macaca inclou formes d’uns 40-80 cm d’alçada, segons les espècies, amb els mascles més grossos que les femelles tenen el tronc robust, el musell molt sortit, els arcs superciliars molt prominents, la cua més aviat curta i les callositats isquiàtiques ben desenvolupades D’hàbits gregaris, viuen en grups d’unes quantes desenes d’individus, de totes les edats i de tots dos sexes, dirigits per mascles, i tenen una estructura social molt complexa Diürns i omnívors, són preferentment arborícoles, bé que també n'hi ha de terrestres De bon domesticar, són molt emprats com a animals de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina