Resultats de la cerca
Es mostren 1010 resultats
Un ascidi invasor: Microcosmus squamiger
Exemplars de Microcosmus squamiger en els quals s’aprecien les bandes clares i fosques dels sifons Aquesta espècie es diferencia d’altres del mateix gènere presents a la Mediterrània per la mida, ja que no sol passar de 5 cm de llargada, mentre que M sabatieri i M polymorphus són força més grans Charles Griffiths L’espècie Microcosmus squamiger va ser descrita per primera vegada l’any 1927, a partir de mostres d’Austràlia No obstant això, els últims cinquanta anys s’ha propagat per tot el món ha establert poblacions a les costes del sud i el sud-est d’Àfrica, el sud de l’índia i el sud-oest…
Aïllats al Caucas
Un trop reiterat fins al cansament és parlar de ‘mar de muntanyes’ Però el cas és que, davant de segons quins paisatges, es comprèn l’abús d’aquesta figura retòrica hi ha realment mars de muntanyes, onejants successions de serralades que evoquen l’encrespada superfície d’una mar agitada Mars de muntanyes i illes a la muntanya, naturalment, àmbits ecològics o culturals aïllats en les seves valls respectives, separats severament els uns dels altres per crestalleres insalvables Al Caucas, per exemple La serralada del Caucas forma part del sistema alpí indoeuropeu Tradicionalment considerada un…
De Verne a Saint-Exupéry
“Ara bé, hi havia llavors terribles al planeta del petit príncep Eren llavors de baobab Tot el planeta n’estava infestat I un baobab, si badeu, arrela de manera que és impossible d’arrencar-lo Enfarfega tot el planeta El forada amb les arrels I si el planeta és molt petit, i els baobabs són molt nombrosos, el fan rebentar” Antoine de Saint-Exupéry “El petit príncep” 1943 Antoine de Saint-Exupéry 1900-44 va descriure un petit príncep habitant d’un minúscul planeta que, de visita a la Terra, plantejava a l’autor, amb la seva innocència i poesia, la seva manera d’entendre la vida Gràcies a…
Les polítiques migratòries
Aquest mapa, elaborat a partir de les dades que ofereix la Divisió de Població del Departament d’Economia i Assumptes Socials de les Nacions Unides en el seu informe d’octubre del 2002, mostra les polítiques d’immigració i emigració dels diferents estats És la resposta política als flux0s migratoris vegeu els mapes Les migracions tradicionals i Les noves migracions  S’hi pot veure que hi ha 37 estats sense política migratòria situats a l’Amèrica Central i del Sud i a l’Àfrica, aquests darrers amb una incipient estructura administrativa que amb prou feines controla les fronteres Un nombre…
Els pobles americans
La distribució dels pobles tradicionals d’Amèrica, que representa aquest mapa, és el resultat d’un complex procés històric de poblament en successives etapes El continent americà es poblà inicialment amb onades migratòries de caçadors recollectors procedents d’Àsia que creuaren l’estret de Bering cap al 10000 aC, tot i que alguns historiadors s’aventuren a pensar que fins el 35000 aC, durant el període de glaciació en què els dos continents eren units amb un autèntic pont de gel Aquests pobles nòmades s’estengueren per Amèrica, de nord a sud, i hi desenvoluparen cultures altament sofisticades…
Joan Alcover i Maspons
Joan Alcover i Maspons
© Fototeca.cat
Literatura catalana
  Política
Poeta, assagista i polític.
De família urbana benestant, estudià a l’Institut Balear, on fou deixeble de Pons i Gallarza i condeixeble, entre d’altres, de Costa i Llobera, Joan Ll Estelrich i Antoni Maura El 1869 inicià la carrera de dret a Barcelona, on refermà la seva afecció literària, entrà en contacte amb el moviment de la Renaixença i escriví bona part dels seus primers poemes i narracions, alternativament en castellà i en un català dialectal i insegur Les seves primeres publicacions poètiques les donà a conèixer des de les pàgines de Revista Balear  1872-74 Després d’obtenir, a vint-i-quatre anys, el títol d’…
, 
La fauna i el poblament animal de l'alta muntanya
Viure a la muntanya Com en el cas del personatge de Hemingway que, en trobar-se a la neu, prop del cim del Kilimanjaro, una ròssa seca i gelada de lleopard es pregunta què havia pogut fer pujar tan amunt aquell animal, no sempre és fàcil explicar què busquen o què han trobat a la muntanya els animals que hi viuen La majoria dels animals perceben les muntanyes com a barreres als seus desplaçaments com a espais freds però amb ambients molt variats on generalment els recursos nutritius són escassos, tot i que ocasionalment poden resultar abundants Les muntanyes limiten l’expansió d’algunes…
Santa Cecília de Montserrat

Església de Santa Cecília de Montserrat
© Xevi Varela
Abadia
 Antiga abadia benedictina del municipi de Marganell (Bages) —que al segle XIX prengué el nom oficial de Santa Cecília de Montserrat—, situada a llevant de la muntanya de Montserrat, prop de l’antic castell Marro, sota l’espadat de Sant Jeroni: La parròquia de Marganell fou donada al monestir pel bisbe de Vic el 1143. 
L’edifici La datació de l’església és una qüestió força polèmica La majoria d’estudiosos opina que no queda res de l’església preromànica consagrada l’any 957, i que, per tant, es tracta d’un edifici del segle XI totalment romànic Tanmateix, alguns experts creuen que el cos de les naus podria correspondre al temple del segle X L’església té planta basilical, amb tres naus capçades a l’est per absis de planta semicircular La peculiaritat de la planta d’aquest edifici consisteix en la major llargària de la nau central, que es perllonga cap a l’oest La cobertura de les naus…
Siurana de Prades
Vista aèria de Siurana de Prades amb el castell, en primer terme
© Fototeca.cat
Poble
Poble (737 m alt.) del municipi de Cornudella de Montsant (Priorat).
Situació i presentació Enlairat en una cinglera de roca calcària del Triàsic mitjà, suportada per un basament del Triàsic inferior, dominat per l’esquerra el riu de Siurana i, per la dreta, el torrent d’Estopinyà, a l’extrem SW de la línia principal de les muntanyes de Prades S'hi accedeix per camins de grau, llevat del de Prades, i la nova via oberta des de Cornudella ha deteriorat part de la bellesa del paratge Es destaquen el penya-segat dit del Salt de la Reina Mora i la Trona, gran dosser suspès a mig cingle La població sempre ha estat escassa, i ara es troba en vies de…
vall de Camprodon
La vila de Camprodon a la confluència del Ter i del Ritort
© Fototeca.cat
Alta vall del Ter, al Ripollès, formada per la vall de Setcases, solcada pel Ter, i la de Molló, solcada pel Ritort.
Aquests rius conflueixen a Camprodon escindint el peneplà axial bé que geogràficament en resti marginada, hom estén la denominació a la vall del Ter des que, just després de Camprodon, travessa els Prepirineus reduïts en aquest sector a les serres interiors fins a Sant Pau de Seguries, població encara inclosa dins l’àrea del mercat de Camprodon, centre de la vall Al N limita amb les valls de la Tet Conflent i del Tec Vallespir La conca d’alimentació s’obre, al NW, amb el circ d’Ulldeter o de Morenç 2396 m alt, de modest modelatge glacial, entapissats per dipòsits morènics, dominats per una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina