Resultats de la cerca
Es mostren 2536 resultats
Pont de Sant Antoni (La Maçana)
Art romànic
Situació Vista del pont, un dels dos que habitualment han estat considerats romànics a Andorra Fou construït sobre el camí ral d’Andorra la Vella a la Maçana, al costat de la capella de Sant Antoni JM Ubach En el meravellós paisatge que forma la gran fondalada de la gorja de la Grella o de Sant Antoni, en un indret profundament engorjat entre parets de pedra que ha construït la mateixa natura i la densa vegetació de la ribera, hi ha el pont de Sant Antoni, un dels més típics de les Valls d’Andorra, antigament pas obligat per arribar a la Maçana des d’Andorra la Vella El pont es troba damunt…
Poblat del Palau (Torroella de Montgrí)
Art romànic
Situació Ruïnes d’edificacions medievals que es troben al costat de migdia de l’església de Santa Maria del Palau, l’emplaçament de la qual ja ha estat indicat Mapa 296M781 Situació 31TEG105601 Nucli L’església es troba, a la banda de tramuntana, sobre un tossal lleugerament elevat En els camps situats immediatament vers el sud-oest, ponent i tramuntana, s’observa una gran dispersió de ceràmica antiga, sobretot romana, procedent del poblament d’aquesta època A la banda de migdia, a tocar de l’església, a l’espai que queda del tossal, és on hi ha restes de construcció medieval Els murs són…
Muralles de Pals
Art romànic
Muralles Un pany de mur on és perfectament visible l’aparell que correspon a l’antiga muralla F Baltà Les muralles de la població de Pals tanquen una superfície que té una longitud —de llevant a ponent— d’uns 170 m i una amplada —de nord a sud— d’uns 150 m Al llarg de la muralla, força ben conservada en gairebé tota la seva extensió, hi ha sis bestorres, que guarden una separació d’entre 40 i 120 m A l’extrem septentrional del recinte, a uns 15 m de la muralla, hi ha l’anomenada Torre de les Hores, torre mestra del castell de Pals Totes les bestorres eren molt…
Mali 2012
Estat
Les milícies d’Ansar Eddine controlen la meitat nord de Mali, on varen imposar una versió extremista de la xaria, i van iniciar la destrucció dels mausoleus de la històrica ciutat de Timbuctú © Dreamstime El 20 de desembre, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va aprovar, per unanimitat i després d'intenses negociacions, una resolució que dóna llum verda al desplegament d'una força africana de 3300 efectius encarregada de recuperar el nord de Mali, en poder de tres grups islamistes Ansar Eddine, el Moviment per la Unicitat i Gihad a l'Àfrica de l'Oest MUGAO i Al-Qaida del Magrib…
Aleksandr Porfirjevic Borodin
Música
Compositor rus.
Vida Fill illegítim d’un aristòcrata, el príncep Gedeonov, Borodin prengué el nom d’un dels servents del seu pare natural La seva mare, que posteriorment es casà, pogué portar una vida prou acomodada Durant la seva infantesa, Aleksandr aprengué l’alemany, el francès i l’anglès, i anys més tard, durant una estada a Itàlia, aprengué també l’italià La seva mare contractà un músic que li donà les primeres lliçons de flauta, i a deu anys compongué la seva primera obra, la polca per a piano Hélène El 1846 començà a rebre lliçons de piano d’un mestre alemany anomenat Pormann, juntament amb un noi…
benefici
Economia
Diferència entre els ingressos resultants de les vendes dels productes i les despeses que comporta el procés productiu.
Aquest concepte econòmic ha estat emprat amb una amplitud i un criteri molt distints segons les èpoques i els autors Per a l’escola clàssica, que, d’acord amb la realitat del seu temps, identificava l’empresari amb l’empresa, el benefici englobava la retribució de l’empresari i l’interès del capital esmerçat La distinció entre aquests dos conceptes començà ja amb Jean Baptiste Say Habitualment hom considera que, en sentit estricte, el benefici d’una empresa, en un determinat període de temps, és la diferència entre els seus ingressos i les despeses totals, però deduïts bé que l’empresari, el…
el Ter
el Ter a Cellera de Ter, amb els cingles del Far, al fons
© Fototeca.cat
Riu
Riu de Catalunya que neix al Pirineu Oriental i que desguassa directament a la Mediterrània.
Neix a Ulldeter, dins el terme de Setcases Ripollès, a la vall glacial de Morenç, a 2400 m alt La seva capçalera és al Ripollès a la plana de Vic s’orienta cap a llevant, i per les Guilleries, el Gironès i el Baix Empordà, al cap d’uns 167 km, lliura les seves aigües a la platja de Pals, on hom li estima un cabal mitjà natural de 29,4 m 3 /s Deixa la zona axial dels Pirineus a Camprodon, on recull les aigües del Ritort que ve de coll Pregon Després, a Sant Pau de Seguries, s’endinsa pels sediments eocènics marins de la Depressió Central, que segueix per Sant Joan de les Abadesses fins a…
Sant Martí de la Figuera de l’Aguda (Vilanova de l’Aguda)
Art romànic
Situació Angle nord-oest de l’església, amb una finestra cruciforme a la part superior de la façana de ponent ECSA - JA Adell L’església de Sant Martí és al costat del mas de la Figuera, al cim del serrat que separa la vall de Vilanova de l’Aguda de la vall de la riera de Ribelles Per arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat per al castell JAA Mapa 34-13329 Situació 31TCG563399 Història Antiga església dependent de la parròquia de l’Aguda Tot i que el topònim del lloc de la Figuera figura en la documentació des de mitjan segle XI, ara per ara, l’únic document…
Els moviments de la guatlla com a resposta adaptativa als canvis agrícoles
Els ocells dels ambients agrícoles es troben avui dia entre els més amenaçats, sobretot els que viuen en les anomenades pseudoestepes Les pseudoestepes són el resultat de la substitució al llarg de la història de les estepes naturals per conreus, majoritàriament conreus de cereals ordi, blat, etc Mentre que les estepes eren hàbitats relativament estables en el temps, els conreus de cereals són efímers, ja que les tasques agrícoles de sega, embalatge de la palla i, en molts casos, la llaurada immediata del terreny comporten a la pràctica la desaparició del conreu com a hàbitat, i…
Sant Corneli de la Muga (Bassegoda)
Situació L’església de Sant Corneli de la Muga o Sant Corneli de Ribelles, en ruïnes ja fa molts anys, ha estat recentment netejada de bardisses pels afeccionats a l’art romànic de Figueres Es troba vora la font de Sant Corneli, entre prades Mapa 219M781 Situació 31TDG673889 Hom pot arribar a l’església per tres bandes des d’Albanyà i per la pista que es dirigeix vers ponent, hom passa pel pont sobre la Muga i el pont sobre el torrent de Bassegoda o de Corsavell, deixa el trencant a mà esquerra de la pista, que mena a Cal Nou i voreja la riba dreta de la Muga fins que s’enlaira a un collet…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina