Resultats de la cerca
Es mostren 1242 resultats
bany
Bany purificador a Pashupatinath, al Nepal
© X. Pintanel
Acció de banyar o de banyar-se, especialment la immersió total o parcial del cos en l’aigua d’un riu, de la mar, etc., o d’un continent apropiat (piscina, banyera, etc.), per motius higiènics, esportius, terapèutics o religiosos.
La importància que el bany ha tingut en la majoria de les religions és causada per una doble creença d’una banda, la distinció entre pur i impur, que en totes les religions marca la separació de Déu i l’home, amb la consegüent exigència de purificació que sent l’home davant la divinitat, i, d’altra banda, el simbolisme de l’aigua com a mitjà de purificació ritual i com a element dotat d’una força de renovació que fa que hom la consideri sagrada El bany com a purificació ablució és present, entre d’altres, en les antigues religions orientals, com la irànica i la babilònica a Egipte, on té un…
Els Ricart. Els estampats com a producte final
Jaume Ricart i Guitart Dels filats als estampats La família Ricart Jaume Ricart i Guitart era fill de Casserres de Berguedà Hi devia néixer més o menys al mateix temps que el segle XIX Eren els anys en què la capital de comarca i els pobles veïns estaven plens de dotzenes de petits tallers que filaven i teixien cotó Per a filar utilitzaven, per descomptat, les berguedanes Però les seves principals activitats es desenvoluparan a Barcelona, tot i que fins a la meitat del segle funcionà una fabriqueta de filats i teixits de cotó a nom seu a la població on havia nascut A Barcelona obrí una…
Els Galí i Salvador Vinyals, a Terrassa
La família Vinyals i els Galí Galí i Vinyals, la primera gran empresa llanera a Terrassa Joan Baptista Galí i Surís i el seu gendre Salvador Vinyals i Galí protagonitzen la primera gran empresa llanera a Terrassa en els inicis de la industrialització Tots dos pertanyen a famílies vinculades al comerç i a la indústria de la llana dintre de la mateixa ciutat Són els qui veuen arribar les primeres màquines per a la preparació de la filatura i per als acabaments perxes, cardes i embonadores fetes per fusters Aquests estris són ja pesants i exigeixen la presència de l’obrer a la fàbrica, mentre la…
refrigerant
Física
Fluid de característiques apropiades per a absorbir energia calorífica a un nivell determinat de temperatura i transportar-la a un nivell diferent.
Són refrigerants primaris aquells que formen part d’un cicle de refrigeració i que transporten l’energia calorífica des d’un nivell de baixa temperatura a un de més alta Internacionalment són designats per un número codificat segons llur constitució química precedit de la lletra R Comercialment el número de codi va precedit d’un nom específic per a cada fabricant Així, les famílies dels Arcton, Freon, Frigen, etc, corresponen a refrigerants de diferents firmes comercials Les característiques físiques desitjables en un refrigerant primari són pressions de condensació i evaporació convenients…
nanotub
Química
Estructura molecular cilíndrica amb un diàmetre de l’ordre del nanòmetre i una longitud entre un micròmetre i un mil·límetre.
En la pràctica un nanotub de carboni és un fullerè de forma cilíndrica Els àtoms de carboni es disposen hexagonalment, de manera similar a l’estructura del grafit, però amb la diferència que els nanotubs formen una xarxa tancada sobre si mateixa Els carbonis presenten hibridació sp 2 aquesta fa que els enllaços entre carbonis siguin més forts que els enllaços simples, per la qual cosa l’estructura és més resistent Els diferents nanotubs s’alineen gràcies a l’actuació de forces de Van der Waals Els mètodes de producció inclouen descàrregues d’arcs elèctrics sobre carboni, l’ús de làsers o la…
Francesc Santponç i Roca

Francesc Santponç i Roca
© Fototeca.cat
Metge i inventor.
Estudià a Cervera i es doctorà a Osca Amplià estudis de física a l’estranger El 1786 guanyà un premi de la Société Royale de Médecine de París i aquell mateix any ingressà en l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on fou revisor de la secció d’estàtica 1791-98, que dirigí del 1799 al 1805 i el 1815, i director de la secció de matemàtiques i mecànica 1816-20 També fou membre i secretari de l’Acadèmia Medicopràctica de Barcelona, i en fou vicepresident des del 1804 Collaborà amb Francesc Salvà i Campillo en l’experimentació de màquines noves i en la creació d’alguns invents El 1805…
Segona Internacional
Història
Organització de treballadors de caràcter supranacional, fundada a París el 1889, com a reconstrucció de la Primera Internacional.
A diferència d’aquesta, es basà en els membres dels partits nacionals i reconegué l’autonomia d’aquests darrers Durant els primers anys promogué la celebració revolucionària del primer de maig i la lluita per la jornada de vuit hores Malgrat que el congrés d’Amsterdam 1904 prohibí la participació dels partits socialistes als governs burgesos, la Internacional restà dividida en dues tendències, una de reformista, que era majoritària, i una altra de revolucionària El congrés de Stuttgart 1907 proclamà una posició antibellicista, però en esclatar la Primera Guerra Mundial la política…
xemeneia
Xemeneies enrajolades del Palau Güell de Barcelona
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Conducte vertical que dona sortida a l’exterior al fum i als productes de combustió d’un escalfapanxes, d’un fogar, o als gasos residuals d’una reacció química.
L’eficàcia d’una xemeneia és més gran com més gran és la seva alçada, la qual és determinada bàsicament per dos criteris independents, l’un d’ordre eminentment ecològic i l’altre d’ordre tecnològic, però que tendeixen ambdós a aconsellar la màxima alçada possible D’una banda, cal que els gasos siguin alliberats a una alçada suficient per a evitar, almenys fins on sigui possible, que hom els respiri o que danyin els vegetals i, àdhuc, els edificis Per a obtenir resultats satisfactoris en aquest sentit, sovint els fums i els gasos són tractats amb filtres o separadors, amb vista a eliminar les…
cambra de bombolles
cambra de bombolles del CERN
© Fototeca.cat
Física
Detector en què el pas d’una partícula carregada pel si d’un líquid superescalfat determina un deixant d’ions sobre el qual es forma una traça de bombolletes que visualitza la trajectòria de la partícula.
L’energia alliberada en cada punt d’ionització es transforma ràpidament en energia cinètica molecular, la qual cosa produeix un augment local de la temperatura i de la pressió de vapor, de manera que, en superar així la tensió superficial que tendiria a mantenir compacte el líquid, es formen les bombolletes d’un diàmetre d’uns 0,1 mm El sobreescalfament del líquid és aconseguit mitjançant una expansió elàstica ràpida adiabàtica, que dura només alguns millisegons, generada per un disposititu d’expansions i recompressions periòdiques amb una freqüència d’uns 100 Hz que és disparat…
Àngel Samblancat i Salanova
Història
Periodisme
Història del dret
Advocat, polític i periodista.
Resident a Barcelona, destacà com a publicista de llenguatge cru i opinions anarquitzants i anticlericals, que el dugueren en diverses ocasions a la presó Fundà, entre altres, El Intransigente 1913, La Ira 1914 i La Barricada 1918, collaborà en especial en El Diluvio , La Publicidad i L’Esquella de la Torratxa i substituí posteriorment MAguilar en la direcció de La Campana de Gràcia Formà part de la candidatura de Renovació, encapçalada per JQueraltó, el 1914, signà el manifest fundacional del Bloc Republicà Autonomista de l’abril del 1915 i finalment ingressà en el Partit Republicà Català…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina