Resultats de la cerca
Es mostren 6407 resultats
Enciclopèdia de Menorca
Historiografia catalana
Enciclopèdia temàtica sobre l’illa de Menorca, cabdal per al coneixement de l’illa, dirigida per Josep Miquel Vidal i Hernàndez i editada per l’Obra Cultural de Menorca.
El projecte d’edició de l’ Enciclopèdia de Menorca nasqué durant la transició democràtica amb l’objectiu inicial d’oferir una obra de divulgació i de referència per al món educatiu de l’illa La consciència, però, de la ruptura imposada pel franquisme en el terreny de la investigació obligà a redefinir-ne l’abast per tal de plantejar una enciclopèdia d’alta cultura, capaç de respondre al repte d’oferir síntesis monogràfiques, rigoroses i actualitzades, que fossin el resultat de nous processos de recerca Aquesta filosofia de construcció s’adequava més a l’estructura temàtica que no a l’…
música d’Occitània
Música
Música desenvolupada a Occitània.
En tota la història de la música dels Països d’Oc, només els trobadors crearen i desenvoluparen una identitat musical occitana, identitat que s’anà diluint a poc a poc fins a ser cada cop menys perceptible Efectivament, per bé que profundament musical, el seu art era per davant de tot literari, amb la prestigiosa cançó, el satíric o violent sirventès, el planh fúnebre o altres gèneres menors Guillem IX, comte de Poitiers 1070-1126, ha estat considerat el primer trobador Aquest moviment poeticomusical durà fins a mitjan segle XIII, i s’expandí per tot Europa trouvères de la França d’Oïl,…
música indígena de l’Amèrica Central i del Sud
Música
Música dels pobles establerts al subcontinent de l’Amèrica del Sud i a l’Amèrica Central abans de la colonització europea.
Fa uns 25 000 anys, successives onades migratòries provinents de l’Àsia començaren a travessar l’estret de Bering, i anaren ocupant el continent americà, de vegades desplaçant-se cap al sud empeses per onades de nous pobladors, de vegades foragitant altres grups en un lent i complex moviment migratori que poblà tota la geografia americana en els seus diversos medis naturals desert, selva tropical, praderies, alta muntanya, etc Entre les moltes evidències que donen suport a la teoria de l’origen asiàtic dels amerindis, cal esmentar a més que la musicologia ha pogut constatar analogies en la…
estètica
Música
En un primer moment, i recollint els ecos del sentit de la paraula grega d’on prové (aísthesis, ’sensació'), estètica fa referència a la sensibilitat i, per extensió, a la reflexió sobre aquesta.
En un sentit més vague i acadèmic, l’estètica és la part de la filosofia que es dedica a pensar de forma general el significat de termes com ara "bell", ", "mimesi", "expressió", etc, o també la relació entre les diferents arts En un sentit més precís, més enllà d’una rígida disciplina de la institució de la filosofia i més ençà d’un discurs que parasita l’art sense aportar-li res, l’estètica és sobretot la pregunta "com i què pensa una obra d’art" La història d’aquesta pregunta i de les seves respostes començà a mitjan segle XVIII Fou llavors que sorgí la idea que el contingut de pensament…
Castell de Montclús (Sant Esteve de Palautordera)
Art romànic
Situació Vista de conjunt de les ruïnes encara molt notables d’aquest castell, centre d’una important baronia V Buron Castell situat al cim d’un turó, als contraforts del Montseny, damunt la plana de Palautordera Mapa L37-14364 Situació 31TDG528196 El castell de Montclús és accessible pel mateix camí que porta a Santa Magdalena de Mosqueroles, d’on cal continuar vers ponent per un camí carreter que porta a les envistes del castell i a una masia propera De la feixa més baixa d’aquest mas surt un corriol que, entre dos aiguavessos, baixa fins al castell També s’hi pot accedir per la carretera…
La incidència de les institucions en la societat
Rei en un acte d’homenatge envoltat de membres de l’oligarquia política, Llibre Verd , segle XIV AHC / RM La limitada participació d’alguns estaments ciutadans en el poder municipal no va impedir la profunda penetració social de les institucions entre la població urbana L’interès que aquestes despertaren es pot percebre a través del seguiment dels llinatges patricis La seva densa vida política fou possible gràcies al suport d’amplis sectors ciutadans i menestrals A l’edat mitjana, l’exercici del poder era restringit a l’elit que canalitzava totes les aspiracions i les inquietuds econòmiques i…
Enric Llopis i la Companyia Anònima de Productes Químics
Marques de la casa Fills de J Vidal i Ribas La Companyia de Productes Químics és la conseqüència de la integració de quatre empreses ja existents, liderades per la casa Fills de J Vidal i Ribas, uns coneguts comerciants de drogues i productes químics Un dels primers fabricants d’àcids catalans i, concretament, del famós àcid sulfúric, va ser l’empresa Llopis, Vallès i Companyia dirigida per Enric Llopis i Serra, en una fàbrica installada al poble de les Corts el 1846 Ho afirma el farmacèutic Ronquillo vol I, pàg 69 i ho confirmarà la seva presència en l’exposició industrial de Madrid del 1851…
Font, Alexander i Companyia (1857-1860)
La societat comanditària Font, Alexander i Companyia es va constituir el mes de novembre del 1853, però el Reial Decret d’autorització porta data del 18 de març de 1857 El 16 d’abril d’aquest any es constituí definitivament la societat i es posà en marxa el seu projecte L'objecte de la Companyia era la fusió del mineral de ferro en forns alts i l’elaboració de tota classe de peces de ferro Els socis personals eren dos Eusebi Font del Sol i Ferrer i David Alexander Easton Font del Sol era un advocat en exercici, de Barcelona David Alexander era un escocès d’Edimburg que juntament amb els seus…
Can Gomis, a Monistrol, Força i Enllumenat SA i Forces Hidroelèctriques del Segre SA
Francesc Gomis i Soler Can Gomis Història d’una colònia industrial a les ribes del Llobregat , 1992 Francesc Gomis i Soler, manresà, establí una fàbrica de filats de cotó a Monistrol, el 1895 Francesc Gomis i Soler era manresà i cintaire, com els Burés El 1852 començà les seves activitats industrials fabricant cintes de seda que eren utilitzades pels tabaquers cubans a l’hora de precintar les caixes de cigars El 1884 es transformà en filador de cotó en fer-se càrrec de la fàbrica de can Canals, a Sant Martí de Torroella, a la vora del Cardener Hi tenia 4000 pues de filar Quatre o cinc anys…
L’escultura sota el franquisme
La República Espanyola i Catalunya van perdre la guerra i, a partir del 26 de gener de 1939, amb l’ocupació de Barcelona per les tropes del general Franco, començà en la pràctica el que l’historiador Josep Benet ha definit com un intent de genocidi cultural contra Catalunya Aquest genocidi va consistir no únicament en la persecució contra la llengua i la cultura catalanes, sinó també en moltes altres accions de caràcter repressiu per aconseguir la desaparició de la identitat lingüística, cultural i nacional de Catalunya A part del collaboracionisme artístic amb el règim franquista i altres…