Enric Llopis i la Companyia Anònima de Productes Químics

Marques de la casa Fills de J. Vidal i Ribas. La Companyia de Productes Químics és la conseqüència de la integració de quatre empreses ja existents, liderades per la casa Fills de J. Vidal i Ribas, uns coneguts comerciants de drogues i productes químics.

Un dels primers fabricants d’àcids catalans i, concretament, del famós àcid sulfúric, va ser l’empresa Llopis, Vallès i Companyia dirigida per Enric Llopis i Serra, en una fàbrica instal·lada al poble de les Corts el 1846. Ho afirma el farmacèutic Ronquillo (vol. I, pàg. 69) i ho confirmarà la seva presència en l’exposició industrial de Madrid del 1851. No obstant això, en aquesta exposició els seus àcids no arribaren a temps per a ser exposats; sí que hi arribaren algunes sals.

Anuario de la industria metalúrgica, 1899. La Companyia Anònima de Productes Químics es mantingué sempre com a fabricant d’àcids.

El 1859 la companyia perdé un soci, Joan Vallès, que s’instal·là pel seu compte al carrer de Tallers de Barcelona, núm. 32, i del qual no tenim més notícies. El 1860, Llopis i Companyia obtingué una bona acollida a l’exposició de Barcelona amb la gamma tradicional d’àcids i sals: àcid sulfúric, nítric i muriàtic; sulfat de ferro, de coure, de sosa, nitrat de plom i sal d’estany.

El despatx barceloní de l’empresa era primer al carrer del Governador, núm. 1 i a la dècada dels setanta al núm. 67 del passeig de Gràcia.

El 1879 obtingué una medalla de plata a l’Exposició Internacional de París amb els seus àcids. La seva darrera presentació pública va ser l’expo-sició regional de Vilanova i la Geltrú, el 1882.

Un any després, Llopis i Companyia encapçalava la constitució de la Companyia Anònima de Productes Químics.

Josep Vidal i Ribas va ser un conegut comerciant barceloní en l’especialitat de drogues i productes químics. Primer en una botiga del carrer de la Vidriería. Després el trobem al Palau Dalmases (carrer de Montcada, núm. 21), al costat de la seva competència Alomar i Uriach. Morí el 1870. El Diari de Barcelona en parla com a “conocido capitalista”.

Els seus fills, Josep i Emili Vidal i Torrents, mantingueren el negoci en expansió. El 1881, la casa comercial tenia tres botigues obertes: l’antiga del carrer de la Vidriería, una altra al passeig del Born i una tercera a la Rambla, al costat del mercat de la Boqueria, inaugurada feia poc. El nom comercial era el de Fills de Vidal i Ribas.

La comercialització dels productes químics portà els germans Vidal a interessar-se i a participar en diverses empreses industrials d’aquest sector. Com a mínim en quatre d’elles.

Socis fundadors i capital subscrit a les empreses fusionades i aportacions particulars.

Josep Vidal havia estat membre de la Junta de Comerç el 1842 i havia tingut una participació activa en la vida econòmica catalana.

Amb els anys de la “febre de l’or”, la societat anònima aparegué com l’instrument jurídic adequat per als grans projectes. La majoria d’aquestes societats tindran un objectiu financer; tanmateix, també se’n crearen algunes d’industrials. Però només una en el sector químic.

La Companyia Anònima de Productes Químics és la conseqüència de la integració de quatre empreses ja existents, més unes aportacions de particulars. Com que totes quatre empreses estan participades pels germans Vidal i Ribas i aquests ocuparan un paper important en els òrgans de gestió, no és gens aventurat d’imaginar que van ser ells els promotors de la nova empresa.

Les empreses fusionades foren: Llopis i Companyia, Joaquim Amigó i Companyia, Francesc Molas i Companyia i Josep Farràs i Companyia. Totes elles dedicades a la fabricació i la comercialització de productes químics. La més important era la primera i Enric Llopis i Serra serà, lògicament, el primer gerent de l’anònima.

Segons els estatuts, la Companyia Anònima de Productes Químics es proposa “el desenvolupament de tots els rams que componen la fabricació i comerç de productes químics i drogues, ja impulsant el seu creixement, ja creant fàbriques i establiments amb una raó social independent”. També serà objectiu de l’empresa “el perfeccionament de medis i tarifes de transport i gestió constant sobre els drets aranzelaris que protegeixin les indústries”.

La família Vidal-Ribas mantindrà el caràcter protagonista, justificat per la seva participació accionaria. El domicili social de l’entitat serà durant molts anys al carrer de Montcada, núm. 21-23 propietat de Fills de Vidal i Ribas.

Enric Llopis serà el gerent i director tècnic. La seva fàbrica a les Corts –carrer de Londres núm. 1– es mantindrà com la primera del grup. I la segona serà a Sant Martí de Provençals, al carrer dels Enamorats, l’antiga fàbrica de Josep Farràs i Companyia, coneguda per cal Verdet.

Dades del balanç de la Companyia Anònima de Productes Químics, 1884-1899 (en milers de pessetes).

La Companyia Anònima de Productes Químics es mantindrà sempre dintre la mateixa línia de productes: els àcids fonamentals, mini, alums, cerussa, sulfat de ferro, sals, etc.

La Companyia anirà fent la viu viu, fins el 1896, amb uns beneficis minsos i poc engrescadors, però beneficis, amb dues úniques excepcions (1886 i 1888). El capital es manté inalterat en un milió i mig de pessetes. La creació de reserves és mínima. El 1885 iniciaren l’emissió d’obligacions, fins a una xifra d’un cert volum. Pot sorprendre l’alta liquiditat de l’empresa, fet que pot explicar-ne la supervivència.

Al final de segle, la Companyia anuncia una fàbrica a Vallecas (Madrid). No deixa de ser sorprenent i no he trobat altres dades que l’expliquin o la justifiquin. En tot cas, al cap d’uns anys no s’esmenta. De fet, la fàbrica que es mantindrà més anys serà la de les Corts.

La Companyia Anònima de Productes Químics va arribar a la segona meitat del segle XX.