Resultats de la cerca
Es mostren 5489 resultats
Zoologia 2017
Zoologia
Els licaons voten, i ho fan esternudant Zoòlegs experts van descriure com els licaons decideixen quan han de sortir de cacera participant en una mena de votació per mitjà de l’esternut © Derek Keats Un estudi dut a terme per zoòlegs de les universitats de Swansea, a Galles, New South Wales, a Austràlia, i Brown, als Estats Units, sota la coordinació de la Botswana Predator Conservation Trust, va descriure com els licaons, també coneguts com gossos salvatges africans , decideixen quan han de sortir de cacera participant en una mena de votació mitjançant l’esternut La quantitat d’esternuts que…
Pericarditis
Patologia humana
Definició S’anomena pericarditis la inflamació del pericardi, l’estructura en forma de sac que envolta el cor i l’arrel dels grans vasos, que es caracteritza per l’aparició de dolor toràcic, símptomes generals, com ara febre, i de vegades alteracions de la funció del cor com a bomba impulsora de sang Anatomia i fisiologia El pericardi és un sac de teixit fibrós i elàstic que cobreix el cor i els trajectes inicials de l’aorta i el tronc arterial pulmonar El sac pericàrdic es compon de dues capes l’externa, de teixit fibrós i dur, anomenada pericardi fibrós , i la interna, que rep el nom de…
Malaltia celíaca
Patologia humana
Definició La malaltia celíaca constitueix un trastorn intestinal crònic que es caracteritza per una alteració de la mucosa o capa de revestiment intern de l’intestí prim, en què es produeix una disminució notable dels plecs i les vellositats que en són característics Aquesta alteració, a conseqüència de la qual es presenta un defecte en l’absorció de la majoria de les substàncies nutritives contingudes als aliments, és provocada per una dificultat específica de les cèllules intestinals en l’absorció del gluten, una proteïna continguda en diversos cereals de gra com ara el blat, el sègol, l’…
Física 2015
Física
Fermions de Weyl Cristall fotònic que conté fermions de Weyl observats per un equip del MIT © MIT / Ling Lu, Qinghui Yan L'avenç més notable durant l'any 2015 en física va ser el descobriment, vuit dècades després que es formulés de manera teòrica, dels fermions de Weyl El 1929, el físic i matemàtic alemany Hermann Weyl va formular les solucions de l'equació de Dirac amb massa nulla, anomenats fermions de Weyl, que podrien representar partícules fonamentals llavors desconegudes Posteriorment, durant uns quants anys, es va especular si els neutrins podrien ser fermions de Weyl, fins que es va…
Química 2018
Química
Noves molècules remarcables Amb una caixa d’eines que conté prop de cent tipus de peces diferents els àtoms que es poden unir entre si de diverses maneres per formar molècules, els químics tenen a la seva disposició una font pràcticament inesgotable per a fer volar la imaginació i sintetitzar any rere any milers de molècules noves, la majoria de les quals ni són a la naturalesa de manera espontània ni se li havia acudit a ningú abans que poguessin existir Entre tota aquesta allau de síntesis de nous compostos que es van publicant contínuament, n’hi ha, però, uns quants que cal destacar…
Montseny

Montseny
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, al límit amb la Selva i amb Osona, estès als vessants S del massís del Montseny, des del cim del Matagalls (1.694 m alt.) i del turó de Sant Marçal (1.523 m), al N, i el cim de les Agudes (1.706 m), a l’E; al sector SE és accidentat pel vessant W del pla de la Calma.
Situació i presentació El municipi de Montseny, antigament Sant Julià de Montseny, és l’únic que guarda el nom del massís del Montseny, que, com a part de la Serralada Prelitoral, marca la separació entre el Vallès Oriental, Osona i la Selva Precisament el municipi es troba al punt de confluència entre les tres comarques, puig que termeneja per l’E amb Tagamanent, pel S amb Sant Pere de Vilamajor i Fogars de Montclús, pel N amb els municipis osonencs del Brull i Viladrau i pel NE amb el selvatà d’Arbúcies La seva demarcació s’estén per la vall o les valls que formen la capçalera…
Soses
Soses
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació S'estén a la dreta del Segre, al sector de ponent de la comarca, al límit amb el Baix Cinca Limita amb els municipis de Fraga a l’W, amb l’enclavament del Coll de Vinganya pertanyent a Alcarràs al NE, amb el municipi de Torres de Segre al N i a l’E, i amb el d’Aitona al S La part de llevant, a la zona alluvial fèrtil del riu, és regada per la séquia de Remolins o de Soses, i la resta, a la zona de plataformes seccionades en plans i turons que separen les conques del Segre i del Cinca Serra Pedregosa, és regada per séquies derivades del canal d’Aragó i Catalunya El terme…
Santa Maria de Cervera
Art romànic
Situació Porta oberta al mur meridional de l’església, aixoplugada per un pòrtic d’època gòtica, que constitueix l’únic vestigi del temple romànic primitiu dedicat a sant Martí ECSA-FJ de Rueda L’església parroquial de Santa Maria, situada darrere la Plaça Major, és l’edifici religiós més important de la ciutat MLIR Mapa 34-15 390 Situació 31TCG562143 Història L’església de Santa Maria de Cervera consta en una relació de parròquies del bisbat de Vic datada entre el 1025 i el 1050, en el moment inicial de la repoblació del terme de Cervera En un principi, el titular de l’església era sant…
Jordi Safont i Bertran de la Borda: epígon del gòtic internacional a Catalunya
Art gòtic
Sant Marc, un dels set panells de pedra amb profetes i evangelistes que componien una trona feta per Jordi Safont vers 1447-52 Era al pilar de la nau major més proper al presbiteri de la Seu Vella de Lleida, al cantó de l’evangeli Museu de Lleida Diocesà i Comarcal – LMelgosa A partir de la fi del segle XIV, Lleida obre les portes a mestres forans que afavoriran la coneixença de les modes europees A poc a poc hi arriben mestres, escultors i vitrallers nòrdics, que, juntament amb artífexs autòctons, protagonitzen una revolució de les arts plàstiques És un període de continuïtats i de canvis,…
Els ecosistemes marins
Consideracions generals L’ecotò entre la terra i la mar és brusc i nítid, tal com suggereix aquesta imatge de la costa del cap de Favàritx Menorca Separa dos mons diferents, amb estratègies biològiques distintes, tant en el camp físic com en el camp químic Jordi Vidal La mar ha estat sempre un medi inhòspit i estrany per a l’home, i, encara que s’hi navega i s’hi pesca des de fa milers d’anys, el coneixement de la mar assolit durant la major part d’aquest temps no ha estat més que superficial Només la tecnologia moderna, com més va més sofisticada, ha permès de superar en part la incapacitat…