Resultats de la cerca
Es mostren 1359 resultats
angles corresponents

Angles determinats per una secant a dues rectes: alterns, corresponents, oposats pel vèrtex i conjugats
Matemàtiques
Els dos angles de cada una de les quatre parelles formades per dues rectes tallades per una secant, ambdós a un mateix costat de la secant, un d’ells intern i l’altre extern i no adjacents.
Si les dues rectes són paralleles, dos angles corresponents són iguals
tampó absorbent

Tampó amb aplicador
© Corel
Mena d’apòsit d’ús intern preparat per recollir el producte de l’hemorràgia menstrual, que és preparat introduint-lo a la vagina i deixant-l’hi fins que ha d’ésser substituït o hom en pot prescindir.
Sol ésser de cotó, i eventualment és proveït d’aplicador
Torre del Fusteret (Súria)
Art romànic
Situació Vista exterior de la torre des del costat de migjorn, malauradament molt malmesa per l’acció de l’home F Junyent-A Mazcuñan Aquesta torre s’alça dalt un petit relleu situat a la riba dreta del Cardener, en un indret enclotat de la vall, proper a la barriada del Fusteret i no gens lluny de la carretera de Manresa a Cardona, des d’on és perfectament visible Long 1°45’37” - Lat 41°48’36” L’accés es fa per la carretera de Manresa a Cardona Poc després del quilòmetre 11, hi ha, a mà esquerra, una carretera asfaltada de curt recorregut que, travessant el Cardener, mena a unes installacions…
flauta de bec

Flauta de bec contrabaixa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-fusta amb embocadura de bisell.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de la família de les flautes amb conducte d’aire intern El so s’origina per l’acció combinada de la vibració associada a la sortida de l’aire per una escletxa -l’extrem del canal que dirigeix l’aire contra el bisell- i la vibració que, en tallar-lo, el bisell imprimeix a l’aire Aquest so inicial es produeix a la finestra, obertura situada al cap o embocadura de l’instrument, on desemboca el canal i hi ha tallat el bisell A la mateixa embocadura hi ha l’entrada del canal, situada en una secció més prima que la resta, anomenada bec El tub acústic,…
estómac

Representació esquemàtica de la secció frontal de l’estómac amb les diverses porcions en què es divideix; 1 regió del càrdies; 2 fundus o fòrnix; 3 cos; 4 antre pilòric; 5 regió pilòrica; 6 curvatura menor; 7 curvatura major; 8 esfínter pilòric, 9 duodé
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Porció dilatada del tub digestiu on té lloc la quimificació dels aliments.
En l’home, l’estómac té forma de gaita i és entre l’esòfag i el budell prim Estructuralment té quatre capes l’externa o serosa, la muscular, la submucosa i la mucosa que és la que limita la llum de l’òrgan Bé que la forma i la mida varien notablement segons la posició del cos i l’estat de repleció de l’òrgan, el seu lloc és la part alta del ventre, a l’esquerra de la columna vertebral la meitat alta resta amagada per les costelles La seva capacitat oscilla entre un litre i un i mig L’estómac és un òrgan distendible A més de la seva vinculació, per continuïtat, a l’esòfag i al duodè, té…
aràcnids

Les aranyes formen part de la classe dels aràcnids
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Classe d’artròpodes quelicerats, integrada per invididus que tenen el cos dividit en dues regions, una d’anterior, anomenada prosoma o cefalotòrax, i una de posterior, dita opistosoma.
El prosoma és constituït per sis segments o somites El primer és la peça labial dels pseudoescorpins, palpígrads i solífugs les altres peces tendeixen a fusionar-se A cada segment s’insereix un parell d’apèndixs quelícers, pedipalps i quatre parells de potes, utilitzats per a la marxa o la caça de les preses L’opistosoma és privat d’apèndixs o els té molt transformats fileres, etc i presenta una constitució variable segons els ordres Els teguments dels aràcnids són formats per una epiteli senzill, que conté a vegades pigments melanina, etc i cèllules sensitives tenen també una cutícula…
Ruïnes del Salt del Llop (Roses)
Art romànic
Situació Els vestigis d’un antic edifici es troben en un planell de la serra de Rodes, uns 200 m al nord-est del mas d’en Caussa, avui deshabitat, al caire d’un abrupte vessant que davalla vers el fondal de la capçalera de la riera de la Trencada, prop del cingle del Sant del Llop, que ha donat nom al paratge Mapa 259M781 Situació 31TEG179812 Pels encontorns del mas d’en Caussa i el proper mas dels Arbres passava el vell camí de Roses a Cadaqués Actualment, el millor recorregut per arribar-hi és seguir, des de Roses, la carretera de Cadaqués pel coll de la Perafita Poc abans d’arribar al coll…
Sant Ponç de Sallent de Llobregat
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’exterior de la capçalera amb l’absis a llevant F Junyent-A Mazcuñan Aquesta capella pertany al mas del Coll, situat al bell mig d’un planell conreat, estès a la banda sud-occidental del terme Long 1°52’48” - Lat 41°47’00” Per visitar aquesta capella, cal agafar la carretera que de Manresa es dirigeix cap a Berga En arribar al quilòmetre 5,3 i just abans de travessar el pas a nivell, hom troba, a mà esquerra, una pista en bon estat que mena al mas del Coll, on hi ha la capella Els propietaris del mas en tenen la clau FJM-AMB Història Aquesta església es trobava…
Torre de Lleger (Sant Jaume Dels Domenys)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix aquesta torre després de l’ensulsiada que patí el 1941 ECSA - J Bolòs És situada al poble de Lleger, al cim d’una petita elevació de la plana del Penedès, i en estreta relació amb d’altres torres semblants i properes, com les del Papiol, Banyeres, Llorenç, etc Mapa 35-17447 Situació 31TCF812725 La torre resta tancada dins d’un clos privat Es pot veure, però, des del carrer, molt a prop de l’església JBM-RMUC-JARN Història Lleger era una antiga quadra que sembla que pertanyia al terme i la jurisdicció de Castellet Als segles X i XI era senyor de Castellet Odger,…
Les funarials
Aquest ordre reuneix molses acrocàrpiques terrícoles, anuals o bisanuals, petites, de fillidis ovato-lanceolats, els superiors més grossos i formant una roseta Les cèllules són grosses, romboidals, laxes, de paret fina i llisa, i això dona un to clar als fillidis La càpsula és més o menys piriforme, amb estomes basals Funaria hygrometrica és una de les molses més estudiades i proposades com a exemple Forma gespes de plantes petites menys de 30 mm, de color verd clar, en llocs oberts, camps, bosquines, etc, molt sovint sobre sòls cremats, emplaçaments de carboneres o llocs especialment…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina