Resultats de la cerca

Es doctorà a la Universitat de Nàpols 1969 Fou lector d’italià a la Universitat de Barcelona 1969-72, època en què freqüentà els Estudis Universitaris Catalans, i d’ençà del 1983 és catedràtic de la universitat L’Orientale, de Nàpols també ha exercit la docència a les universitats de Barcelona, Catània, Illinois i Sorbonne Nouvelle Ha organitzat diversos congressos dedicats a la cultura catalana “Ramon Llull, il lullismo internazionale, l’Italia” 1989 i “La cultura catalana dall’umanesimo al barocco” 1992 Entre les publicacions de temàtica catalana de la seva extensa bibliografia, cal…

Desenvolupament enciclopèdic Durant molt de temps aquest text va ser atribuït al poeta Francesc d’Olesa, però l’estudi de l’obra demostra que va ser composta després de la mort d’aquest autor L’origen d’aquesta preceptiva es troba en els cercles literaris que reivindiquen una tradició literària pròpia davant la influència italiana i castellana, des d’una perspectiva moderna, però que recupera el valor dels autors medievals En aquest sentit, l’autor es proposa divulgar els principis poètics tradicionals, d’arrel trobadoresca, entre els poetes del seu temps La novetat del text també consisteix…

Germà de Guillem Forteza Estudià a Mallorca, Barcelona i Sevilla, on es llicencià en filosofia i lletres i on treballà a l’Arxiu d’Índies Ingressà al cos d’arxivers 1881 i estigué a la Biblioteca Provincial de València fins a la seva jubilació 1912 A Mallorca fou un dels fundadors de La Dulzaina  1868-69, on publicà, en castellà, narracions romàntiques i costumistes, i fou collaborador de la Revista Balear  1872-74 i del Museo Balear  1875-77 amb poemes en català, alguns dels quals foren inclosos per Jeroni Rosselló a Poetes balears 1873 Recollí per a Marià Aguiló cançons tradicionals, formà…

Llicenciada en filologia semítica 1985 per la Universitat de Barcelona, on ha estat professora de llengua i literatura àrabs És coautora, amb  Dolors Cinca , de dues versions de la traducció dels reculls d’històries de  Les mil i una nits  1995, premis Ciutat de Barcelona de traducció en llengua catalana 1996 i Crítica Serra d’Or 1997 i del primer Diccionari àrab-català 2007, publicat per Enciclopèdia Catalana En collaboració amb Manuel Forcano , traduí els relats de viatges d’Ibn Battuta 2005, premi Crítica Serra d’Or 2006 També ha fet traduccions llatines de l’Alcorà i de textos de Salim…

Nasqué, a l’acabament de les guerres d’independència, amb l’herència romàntica de l’època El 1867 fou publicada María , novella de Jorge Isaacs 1837 Manuela , d’Eugenio Díaz 1804, o El moro , de J Manuel Marroquín 1827, eren cròniques i escenes de costums més que novelles Poetes i polítics, els escriptors del segle XIX amb prou feines conrearen altres gèneres Europa continuava essent el pol d’atracció a la fi de segle era sentida la influència de Poe, Baudelaire i Verlaine Ja s’anunciava el Modernisme, primer corrent literari en què la producció hispanoamericana es manifestava…

S'inicia quan el moviment romàntic ja és general a tota l’Amèrica llatina Manuel AAlonso recull en la seva obra poesia i prosa de caire popular costumista i criollista, és el primer cronista del caràcter nacional Alejandro Tapia y Rivera refà la història en poesies, novelles i drames En tota la segona meitat del s XIX l’assaig comença a tenir molta importància destaca l’obra d’Eugenio María de Hostos pel seu caire didàctic i polític El Modernisme amb prou feines té cap representant fora de Jesús María Lago i de Luis Llorens Torres Per contra, en el tombant del segle fou conreada una excellent…

Tradicionalment, hom considera el començ d’aquesta literatura en les Cartas de Relación 1498 de Colom i en les obres dels cronistes que el seguiren, dels quals cal destacar José de Oviedo y Baños Però no fou fins al final del s XVIII, arran de l’empirisme anglès i del pensament independentista nord-americà, que sorgí la veritable consciència d’americanitat Francisco de Miranda, Juan Germán Roscio, Simón Rodríguez, Francisco Javier Yáñez i Simón Bolívar són alguns dels escriptors més representatius, els quals, sobretot, utilitzaren el periodisme com a vehicle essencial en la difusió de les…

Graduat en dret civil i dret canònic, fou canonge i sagristà major 1702 de la seu de Girona i examinador sinodal i vicari general de la diòcesi El 1709 fou enviat a Roma, on residí prop de quinze anys, durant els quals rebé formació filològica i es dedicà a l’estudi d’alguns cançoners provençals i manuscrits medievals conservats a les biblioteques italianes Hi emprengué també una gramàtica francesa i una Gramàtica italiana per a ús dels catalans , inacabades Les recerques filològiques de Bastero donaren com a resultat un gran diccionari d’autoritats i etimologia, La Crusca provenzale, ovvero…

Bé que vinculada a la literatura grega, la literatura xipriota ofereix en diverses èpoques una personalitat pròpia A l’època medieval destaca la figura de Neòfit el Reclús, monjo ermità del s XII, autor d’oficis litúrgics i de l’escrit Calamitats de Xipre , sobre la conquesta de l’illa per Ricard I Cor de Lleó En una data posterior hom troba el Livre des assises des bourgeois , redactat probablement en llengua francesa i traduït al grec demòtic vers el s XIV Les Assises , instaurades primer a Jerusalem i després a Xipre, constitueixen, de fet, una normativa per a reglamentar les relacions…

Vida i obra Cursà estudis de filosofia i de filologia a la Universitat de València, que no acabà, i treballa com a professor de català i traductor, activitat a la qual es dedica professionalment Amb altres escriptors de la seva generació, com ara Josep Piera, Josep Lluís Seguí, Eduard J Verger i Josep Lluís Bonet fundà Cairell 1978-81, revista que, juntament amb l’antologia Carn fresca 1974, assenyalà la irrupció de joves escriptors que renovaren el panorama literari valencià Amb el seu primer recull Llarg camí llarg 1977, premi Vicent Andrés i Estellés, inicia una reflexió gairebé metafísica…