Resultats de la cerca
Es mostren 1038 resultats
L’alta organització i l’estructura de la societat noble del Solsonès
Art romànic
Els comtats d’Urgell i de Berga En el moment de l’inici de la repoblació del comte Guifré, el comtat d’Urgell encara no havia adquirit aquesta denominació la més utilitzada pels escrivans era de territori o pagus , o, simplement, no se n’esmentava cap, i només figurava el terme del lloc A partir del començament del segle X es comença a fer esment del comtat d’Urgell i en el primer document conegut de Solsona, del 922, es fa constar que uns béns situats en el terme del castell de Solsona es trobaven al comtat d’Urgell Inicialment, tot el Solsonès, amb el castell de Cardona, pertanyia al comtat…
Cronologia del segle XX
Dates històriques i culturals 1900 Exposició de Picasso a Els Quatre Gats 1901 Estrena del Teatre Líric Català al Teatre Tívoli Fundació de l’Associació Wagneriana 1902 Mor Verdaguer 1904 Els fauves es reuneixen a Cotlliure Vallespir 1904 Neix Salvador Dalí 1905 Assalt militar a les redaccions del Cu-cut i La Veu de Catalunya Henri Matisse, André Derain treballen a Cotlliure juntament amb Aristides Maillol i altres artistes catalans 1906 Signatura del pacte de Solidaritat Catalana entre tots els partits polítics catalans J Dalmau obre la seva botiga d’antiguitats al carrer del Pi a Barcelona…
fundacions
Historiografia catalana
Dins dels diferents modes de producció d’historiografia existents a la societat catalana contemporània, les fundacions han ocupat –i segueixen ocupant– un lloc gens secundari.
Desenvolupament enciclopèdic La raó d’aquest protagonisme cal cercar-la en la migradesa dels recursos públics dedicats –fins a la dècada del 1980– a la recerca historiogràfica i en la feblesa del mercat historiogràfic, que, tanmateix, existeix Hi ha, des de la societat catalana, una demanda de producció historiogràfica, i una part d’aquesta demanda ha estat satisfeta des de les fundacions i des del mecenatge Durant la dècada del 1920, destacaren les fundacions promogudes per Rafael Patxot i Francesc Cambó, i mecenatges com els d’Eduard Toda Una obra tan emblemàtica com la Història de…
règim local
Dret administratiu
Normes de dret públic reguladores de les corporacions que formen l’administració local.
El dret local vigent a l’Estat espanyol s’adapta al model francès i arrenca del nou règim sorgit de les Corts de Cadis, desenvolupat en diversos texts legals, com les lleis municipals dels anys 1823, 1845, 1870 i 1877 i les provincials del 1833 de Javier de Burgos i el 1882 La necessitat d’una reforma portà a l’elaboració de disset projectes de llei, entre els quals cal citar els de Maura, Canalejas i González Besada, així com els estatuts municipal 1924 i provincial 1925, obres molt acurades i basades en l’autonomia de les corporacions, malgrat que diverses implicacions polítiques…
música de Tarragona
Música
Música desenvolupada a Tarragona (Tarragonès).
Els romans hi arribaren el 218 aC i tingué un paper clau durant l’època de la conquesta romana d’Hispània segles II-I aC August creà una nova divisió provincial, arran de la qual Tarragona esdevingué capital de la província Citerior i experimentà una gran transformació La monumentalitat de la ciutat romana hi és encara apreciable No hi ha constància documental de quan fou creat el bisbat La primera notícia sobre un bisbe data del segle III, en concret del 257, any en què un bisbe anomenat Fructuós fou ajusticiat pels romans durant la persecució dels cristians Al llarg del segle V caigué en…
Sant Esteve de la Costa (Fogars de Montclús)
Art romànic
Situació Vista de la part de ponent amb l’arc de pujada al campanar i el seu típic comunidor M Anglada Aquesta església parroquial queda dins d’un entorn rural on hi ha una concentració de masos sobre la vall de la Tordera, al vessant de ponent del massís del turó de l’Home, a una cota de 650 m sobre el nivell de la mar Mapa L37-14364 Situació 31TDG517219 Per arribar-hi cal prendre una pista asfaltada, però molt estreta i perillosa, que va de Sant Celoni a Fontmartina passant per Mosqueroles El trencall és a prop del quilòmetre 7 MAB Història La parròquia de Sant Esteve de la Costa consta…
Castell de Celrà
Art romànic
Situació El castell de Celrà, notable edifici, utilitzat molts anys com a masia, bastit a l’entorn d’una antiga torre circular TAVISA Castell situat en una carena, a poca distància cap al sud del poble de Celrà, entremig de camps Mapa L 39-12295 Situació 31TDG896525 Cal agafar una carretera de terra que surt a la dreta de les escoles de Celrà la podem seguir fa una lleugera pujada fins a tocar del castell, que és situat a l’esquerra JBM Història El lloc es coneix amb els topònims de Celeranus 922, Celranus 1017, Celrano 1064 i Cilrano 1088 En el Liber feudorum maior apareix el primer nom de…
Castell d’Abella de la Conca
Art romànic
Situació Les escasses restes d’aquest castell, un parell o tres de filades de mur, es drecen sobre el penyal que corona la població, al centre la fotografia ECSA - J Pahissa Les restes del castell són situades sobre una penya que hi ha per sobre del poble d’Abella de la Conca És situat al vessant sud de la serra de Carreu, als contraforts de la serralada del Boumort, davant de la plana de la Conca Dellà Mapa 33-12290 Situació 31TCG424699 Si seguim per l’interior del poble d’Abella, poc abans d’arribar a l’església, cal girar a la dreta i enfilar-se pel vessant de la muntanya en direcció a la…
Castell de Torena (Sort)
Art romànic
El castell de Torena s’alçava a 1 699 m d’altitud, en un tossal situat a 2 km de Llessui en direcció nord Al començament del segle XV ja estava enderrocat, i avui només en subsisteix el topònim Des de la mort del comte Sunyer l’any 1011, i en el decurs del segle XI, el castell de Torena és debat entre les dues branques comtals del Pallars que semblen detenir-lo en règim de condomini Entre el 1011 i el 1035 el comte Ramon IV de Pallars Jussà ven al seu germà Guillem II de Pallars Sobirà el castell de Torena i tota la Vall d’Àssua —cal entendre una part dels drets que hi deté— L’…
Recinte fortificat del Voló
Art romànic
Situació Torre de base quadrada, situada al sud-est de l’antic recinte, actualment la part més identificable del que fou el clos murat medieval ECSA - J Badia El poble del Voló és situat sobre la riba esquerra del Tec, raó per la qual porta el nom del Voló, que en català local significa “riba o costa espadada” i que avui s’ha afrancesat fonèticament com a “Boulou” Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 32,4” N - Long 2° 50’ 5,4” E Al Voló s’arriba per la carretera N-9 de Perpinyà a Barcelona PP Història El lloc del Voló és esmentat per primera vegada en un document del 28 de juliol de 976, pel…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina