Resultats de la cerca

En els grans llacs miocens de la Cerdanya es desenvoluparen fitocenosis característiques, amb una gran diversitat funcional i qualitativa Entre les plantes de vida aquàtica, devia viure-hi la castanya d’aigua Trapa que veiem a la fotografia × 1, 3, procedent del Torrent del Pi, que acompanyava altres gèneres típicament aquàtics i també encara alguns de representats a l’actualitat, com ara Potamogeton i Salvinia Jordi Vidal / MIPS Els importants jaciments de vegetals fòssils de la Cerdanya són coneguts des de temps antic La darrera revisió sistemàtica de la flora que es troba a…

Situació Vista de la cara interior de la paret de llevant del castell Com hom pot veure, les pedres són molt poc treballades, bé que han estat força ben arrenglerades J Bolòs Les ruïnes d’aquest castell i d’altres construccions, es troben situades al cim i als vessants del turó que hi ha al costat de tramuntana de l’aiguabarreig de la riera de Saldes o d’Eina amb el riu Llobregat Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 06,6 — y 74,9 31 TDG 066745 Hi ha un corriol que, des de la carretera que va de Berga a…

Situació Vista aèria del turó de Montmagastre, al cim del qual s’alçava el castell homònim, amb l’església de Sant Miquel situada en un replà del vessant sud ECSA - M Catalán Aquest castell, del qual resten uns minsos vestigis, era situat al cim del turó de Montmagastre 863 m, per damunt de l’església de Sant Miquel de Montmagastre i del poble que hi havia prop seu Des del cim es domina tot un ampli sector de la vall del Segre L’emplaçament permetia de mantenir una relació visual amb moltes altres fortificacions d’aquest sector de la frontera Mapa 33-13328 Situació 31TCG451491 Per a anar-hi…

Situació Vista del conjunt de les ruïnes d’aquest important castell que controlava el pas que unia la vall d’Ariet amb la vall de Meià ECSA - J Bolòs Castell situat al cim d’una penya, a la carena que separa la vall de Meià de la vall d’Ariet S’hi controlava el pas que unia aquestes dues valls i bona part de la conca de Meià Mapa 33-13328 Situació 31TCG329502 Per a anar-hi des d’Artesa de Segre cal prendre la carretera d’Alòs de Balaguer i, en arribar a Baldomar, agafar la pista, senyalitzada “Clua”, que porta a la vall d’Ariet Per aquesta pista s’arriba a l’església de Sant Bartomeu, on es…

Entre la flora trobada als jaciments mesozoics de Santa Maria de Meià, al Montsec de Rúbies, destaca per la seva abundància l’espècie de la fotografia, descrita amb el nom de Montsechia vicíale × 0,7, de la qual fins ara hom no ha pogut determinar el grup a què pertany No obstant això, és el fòssil més representatiu de la pedrera de Meià, on es troba pràcticament a totes les capes de sediments amb una gran abundància Jordi Vidal / MGB S’ha citat la presència de vegetals fòssils mesozoics en diverses localitats, principalment de Catalunya pedrera d’Alcover, a l’Alt Camp, massís de Garraf, etc…

Constitueixen una família més aviat petita 8 gèneres i 150 espècies, però de gran importància als països que voregen la Mediterrània, ja que és en aquestes terres, predominantment seques i assolellades, on tenen el principal centre de variació Per aquest motiu la proporció de cistàcies respecte del total d’espècies de la flora d’un territori qualsevol s’ha utilitzat, de vegades, com a indicador de la mediterraneïtat de la zona Majoritàriament, les cistàcies són arbusts no gaire alts o petites mates de fulles simples, generalment oposades, amb estipules o sense Les flors, que són agrupades en…

Situació No sabem de cap vestigi que ens permeti l’estudi de l’edifici ni tan sols localitzar l’indret on es devia erigir aquesta església, l’existència de la qual no solament consta en els documents, sinó també per una imatge que n’ha pervingut CRP Història Aquesta capella ha donat lloc a opinions contra-dictòries D’una banda s’ha parlat que Santa Fe és la construcció antiga de Santa Maria del Vilaró De l’altra, Antoni Bach creu que és una església diferent, que no tenia res a veure amb aquesta Ho afirma basant-se en la consulta d’Olius del segle XVI, en la qual consta que l’any 1561 el…

Situació L’església parroquial de Santa Eulàlia de Timoneda és situada a la part alta del municipi de Lladurs, al sector de tramuntana del terme municipal, entre la riera de Canalda i el torrent de Riard, i al vessant esquerre de la ribera Salada i on confluiexen les anteriors Vista del conjunt de l’església des del costat sud-est L Prat Exterior de l’edifici amb el campanar, bonic exemplar de torre, quadrat L Prat Mapa 291M781 Situació 31TCG737598 Per anar-hi de Solsona estant hom pot seguir dos trajectes El primer consisteix a agafar la carretera de Bassella fins al trencall de Cirera,…

Situació L’església de Sant Martí és la parroquial de Peralada, població emplaçada sobre un petit turó, a 38 m d’altitud, vora la riba esquerra del Llobregat d’Empordà i de l’Orlina, que l’encerclen pel sud-oest i per ponent en llur confluència La vila, segurament d’origen preromà, presenta un nucli, que a la part alta del turó on és situat conserva els trets urbanístics d’època medieval amb carreus estrets i petites places de planta irregular L’església és situada a la part superior del nucli urbà, prop les restes del que fou el castell de Peralada, documentat des del segle IX també amb el…

Situació El castell de Requesens és situat dins el terme de l’antic poble del mateix nom, al vessant meridional del puig Neulós, a la capçalera del riu Anyet, dit aquí riera de Requesens El castell, d’origen antic, és una monumental baluerna, la qual correspon a una reconstrucció del final del segle XIX Mapa 220M781 Situació 31TDG955996 Per anar-hi, cal agafar, al poble de Cantallops, el camí de terra de 6 km que porta fins a Requesens JBH-MLIR Història Aquest important castell fou un dels principals motius de discòrdia, vers mitjan segle XI, entre els comtes Ponç I d’Empúries i Gaufred II de…