Resultats de la cerca
Es mostren 7780 resultats
Josep Aragay i Blanchar

Josep Aragay i Blanchar (1916)
Arts decoratives
Pintura
Literatura catalana
Pintor, ceramista, teòric de l’art i escriptor.
Vida i obra Noucentista i preceptista del Noucentisme A 14 anys publicà algun dibuix a En Patufet Treballà a l’acadèmia Galí del 1907 al 1911 Eugeni d’Ors li confià 1911 la direcció plàstica de l’ Almanac dels Noucentistes , i, des de la mateixa data, collaborà com a illustrador al Papitu i ingressà al grup de Les Arts i els Artistes Fou un dels fundadors de la revista Picarol 1912, i el 1913 feu la primera exposició personal de pintura, a les Galeries Dalmau També collaborà a La Revista El 1915 feu la primera de ceràmica, en collaboració amb Quer Viatjà a Itàlia 1916-17, i rebé l’…
,
Sant Julià del Montseny
Art romànic
Situació Façana de l’església, que conserva d’època romànica l’antic campanar ornat amb bandes i arcuacions llombardes M Anglada Església parroquial que centra el petit nucli del poble del Montseny, emplaçat sobre la carretera de Palautordera a Seva, a la cota 500 del vessant esquerre de la vall del Tordera Mapa L37-14364 Situació 31TDG497235 El trencall que dona accés al poble i a l’església queda a la dreta de la carretera, entorn del quilòmetre 13 La clau s’ha de demanar a la rectoria MAB Història Sant Julià del Montseny és esmentat amb el seu titular, sant Julià, el 1079 la parròquia, d’…
Torlit
El torlit Burhinus oedicnemus és un remarcable camallarg d’hàbits terrícoles, propi de les planes de l’interior, amb els colors terrosos de les quals es confon el seu plomatge tanmateix, té una viva coloració blanca a través de l’ala, la punta de la qual és ben negra Ajuda a identificar-lo el color groc intens de l’iris dels seus grans ulls, que és patent en aquest exemplar Josep M Barres És difícil establir l’estatus del torlit als Països Catalans, ja que ens trobem amb una espècie nidificadora, sedentària o parcialment sedentària, migradora i hivernant i, a més, en regressió…
Visó americà
El visó americà Mustela vison és un mustèlid d’aspecte semblant al turó, de dimensions mitjanes i de color que varia des del marró xocolata fosc fins a gairebé negre, amb taques blanques al musell Té els peus amb cinc dits proveïts de membranes interdigitals i el pelatge curt i lluent No és una espècie autòctona però, introduïda al nostre país per la cria en granges, viu assilvestrada en algunes contrades, habitualment lligada a masses d’aigua, on destaca per la seva habilitat en la natació Jordi Vidal El seu cos és estret i llarg, molt més gran que el de l’ermini Mustela erminea i la…
Escurçó ibèric
Morfologia L’escurçó ibèric Vipera latasti presenta el cap triangular amb la punta del musell aixecada cap amunt, amb una protuberància ben marcada la coloració pot ser més bruna que en l’espècie europea Javier Andrada La seva morfologia és relativament semblant a la de l’escurçó europeu, ja que tots els representants del seu gènere són molt similars el cos és curt i gruixut, el cap triangular i la cua curta i afilada supera rarament els 60 cm de longitud En el cap, triangular, hi destaca un musell acabat en una banya o protuberància anterior, menuda, coberta de cinc o sis escates i…
Banc de Badalona (1921-1948)
Al final del 1921 calia alguna cosa més que illusió per a crear un banc, ja que el país era en plena crisi econòmica i bancària A l’ensorrada econòmica, resultat de la Gran Guerra, s’hi afegia l’ambient general de desconfiança envers les institucions financeres, creat per la suspensió de pagaments del Banc de Barcelona i de la Banca Italiana di Sconto, que tenia oficina a la capital catalana No obstant això, el 12 de desembre de 1921, els badalonins constituïren el banc que porta el nom de la seva ciutat, amb un capital d’un milió de pessetes, desemborsat en el 50% Les oficines eren al carrer…
Algèria 2013
Estat
L’any 2013 va començar amb el violent assalt per una milícia islamista a una planta de gas de Tigantourine, operada per la britànica BP, la noruega Statoil i l’algeriana Sonatrach L’assalt a la planta de gas, situada a 40 km d’In Amenas, prop de la frontera amb Líbia, va durar quatre dies i hi van morir 39 ostatges –de 8 nacionalitats– i 11 milicians En el moment de l’assalt, hi ha havia unes 790 persones de 26 nacionalitats, la gran majoria algerians L’acció dels milicians a la planta de gas exigia la fi de la intervenció francesa a Mali i l’alliberament per part d’Algèria, i altres països,…
Carles Fontserè i Carrió
Cartell de Carles Fontserè i Carrió, realitzat durant la Guerra Civil de 1936-39
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Comunicació
Teatre
Fotografia
Literatura catalana
Dibuixant, cartellista, escenògraf i fotògraf.
Als quinze anys començà a dibuixar professionalment i aviat es destacà com a cartellista Durant la Guerra Civil Espanyola 1936-39, dibuixà per al Comissariat de Propaganda de la Generalitat i s’incorporà a les Brigades Internacionals a favor de la República Es feu molt popular pels seus cartells, que estan entre els més reconeguts i celebrats de l’època Després de passar per camps de concentració, s’exilià el 1939 a París, on continuà la seva tasca artística alternant el dibuix de còmics amb l’escenografia —dissenyà decorats i vestits per a diverses obres de teatre—, la pintura i…
, ,
gimnàstica estètica

Les gimnastes del CE INEF de Barcelona guanyadores del Campionat d’Espanya de gimnàstica estètica del 2007
CE INEF
Gimnàstica
Modalitat de gimnàstica femenina en què un grup d’entre sis i deu gimnastes executen, amb l’acompanyament musical, una coreografia basada en el moviment natural i estilitzat del cos.
Les rutines representen una història relacionada amb la música en què les gimnastes realitzen moviments que flueixen de manera natural i que inclouen elements com ones, swing moviment d’oscillació, equilibris, salts, girs, elevacions i passos de dansa Té una base de gimnàstica rítmica, ballet clàssic i dansa contemporània, i a diferència de la gimnàstica rítmica, no utilitza aparells manuals Les rutines duren entre 215 i 245 minuts i es realitzen en una superfície de 13 × 13 m Els orígens es troben en l’escola de gimnàstica sueca de Pehr Henrik Ling, que durant el segle XIX…
futbol platja

El futbol platja es començà a practicar al Brasil i arribà a Catalunya en la dècada de 1980
NET EC
Futbol
Especialitat de futbol que es practica sobre sorra de platja, en el qual dos equips de cinc jugadors (quatre de camp i un porter)
tenen per objectiu marcar el màxim de gols possibles a la porteria contrària Les dimensions del camp són aproximadament de 36 × 27 m i els partits es divideixen en tres parts de dotze minuts Conegut en anglès com beach soccer , es començà a practicar a les platges del Brasil El 1992 els membres fundadors de la Beach Soccer Worldwide BSWW redactaren el primer reglament i organitzaren un torneig pilot a Los Angeles L’any següent es jugà la primera competició oficial a Miami Beach, en la qual participaren els equips dels Estats Units, el Brasil, l’Argentina…