Resultats de la cerca

La geografia La capital és Milà Comprèn les províncies de Bèrgam, Brescia, Como, Cremona, Lecco, Lodi, Màntua, Milà, Pavia, Sondrio i Varese Presenta tres grans unitats de relleu la plana, al S, una zona muntanyosa, al N, i, entre totes dues, una faixa de transició La zona muntanyosa és formada pels Alps pròpiament dits i els Prealps Els primers són constituïts pel sector oriental dels Alps Lepontins i pels Alps Rètics, amb nombrosos cims de 3000 a 4000 m d’altitud Bernina, 4050 m Al S de la Valtellina, vall de l’alt curs de l’Adda, s’aixequen els Alps d’Orobia, que formen la…

Presenta dues característiques que en fan un cas únic dins el món antic Primer, nasqué d’una manera gairebé sobtada, durant els segles II-I aC, fill de la gran transformació de la societat en pocs anys i de la influència de la Grècia hellenística, sense seguir un procés intern de madurament Segon, s’estengué per una àrea immensa, tot el territori de l’Imperi, on establí una gran homogeneïtat artística i disposà d’una clientela molt nombrosa, fet que obligà sovint a les produccions en sèrie, una mica industrialitzades Resten pocs vestigis d’abans del segle II aC, limitats…

Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Sant Salvador de Guardiola, Castellgalí i Sant Vicenç de Castellet, a l’E amb Castellbell i el Vilar i Monistrol de Montserrat i al S i a l’W amb el Bruc Anoia Al segle XIX prengué el nom oficial de Santa Cecília de Montserrat, el qual es mantingué fins el 1982 El territori s’estén a banda i banda de la riera, i per la dreta comprèn una bona part del massís montserratí, des del sector de les Agulles i els Frares Encantats fins a Sant Jeroni Les altituds oscillen entre els 250 m que es calculen al curs central de la riera,…

La geografia És situada al peu de Sierra Nevada, a la confluència del Darro i del Genil Des de les acaballes del segle XVI fins al segle XX la població es mantingué molt estable, entre els 60000 h i els 70000 h, i no fou fins al començament del segle XX que experimentà un gran augment 103368 h 1920, gràcies a la introducció de la bleda-rave sucrera El 1940 havia superat ja els 150000 h, xifra que augmentà ràpidament a partir del 1960 Del 1986, data en què, amb 256073 h atenyé la seva població màxima, al 1996, ha perdut fins al 4% de la població L’actual estructura urbana és de l’inici del…

El que ostenta aquest dret rep el nom de patró El patronat és de tres menes eclesiàstic quan correspon a alguna església, dignitat o ofici eclesiàstic laical quan correspon als seglars, ja siguin persones físiques o corporacions i mixt, quan participa de les dues qualitats, o concorren en la fundació unes persones amb béns eclesiàstics i altres amb béns familiars, o bé essent el patró una sola persona, ho fa amb béns de les dues procedències El dret de patronat es podia adquirir per fundació, per reedificació, per prescripció i per privilegi En el primer cas, calia la donació del terreny, l’…

Vida i obra Després dels estudis eclesiàstics a la Gleva i a Vic, fou ordenat sacerdot el 1957 Realitzà els seus estudis superiors a la Universitat Catòlica de Lovaina, d’on obtingué la llicenciatura en història i també el mestratge en història eclesiàstica Exercí la seva tasca sacerdotal comuna al bisbat de Vic Es formà al costat de mossèn Eduard Junyent, amb qui cooperà durant anys en el Museu Episcopal i en l’Arxiu Diocesà Collaborà breument amb mossèn Antoni Griera Fou redactor del catàleg monumental del Servei de Conservació i Catalogació de Monuments Històrics de la Diputació de…

Vida i obra Canonge de Lleó Castella, anà a València vers el 1528 Fou canonge de Gandia i estigué molt vinculat al cercle erasmista de la cort imperial passà després al servei del duc de Gandia Joan de Borja Fou conegut principalment per la seva important tasca de traducció d’algunes de les obres d’Erasme i com a autor d’un dels intents més seriosos per a l’evangelització dels moriscos valencians el Libro llamado Antialcorano 1532, uns sermons que foren prohibits per la inquisició Possiblement, per indicació del seu protector Joan de Borja, i davant l’ambient antierasmià que s’anà apoderant…

Guerra de Successió Hispànica El 23 de setembre de 1705, en el moment que la ciutat de Lleida capitulà davant dels austriacistes, era capità de dues companyies de les forces borbòniques, comandades pel governador Melo L’1 de gener de 1706, però, estava integrat en l’exèrcit de Carles d’Àustria, com a sergent major del regiment d’infanteria de la ciutat de València Amb aquest grau militar prengué part en diferents fets d’armes esdevinguts al Regne de València, principalment a Requena i el seu entorn Després de la derrota d’ Almansa  continuà lluitant per la causa austriacista Així, durant l’…

Fou planejada com una maniobra diversiva destinada a interrompre l’ofensiva de les forces del govern de Burgos al País Valencià, consecutiva a la ruptura del front d’Aragó i l’arribada a la Mediterrània abril del 1938, maniobra que dividí en dues zones el territori republicà Aquest objectiu fou plenament atès Franco suspengué les operaciones contra València, concentrà forces al front nou i acceptà la batalla, jutjant que les tropes republicanes que havien travessat l’Ebre lluitarien en una posició difícil, amb el riu a l’esquena de fet, els pontoners republicans guanyaren llur…

És dividida en tres llibres El primer narra la joventut de Curial , cavaller pobre, educat a la cort del marquès de Montferrat, del qual s’enamora Güelfa, vídua jove, germana del marquès Curial defensa i salva la duquessa d’Ostalric, acusada falsament d’adulteri, i el pare d’aquesta, el duc de Baviera, ofereix a Curial la mà de la seva filla segona, Laquesis, i la successió al ducat, fet que posa Curial en una situació difícil que determina un seguit d’incidències i conflictes sentimentals al llarg de l’obra En el llibre segon, Curial fa de cavaller errant anant al torneig de Melun torna a…