Resultats de la cerca
Es mostren 958 resultats
maneta
Tecnologia
Nom donat a la peça o la part d’una màquina, d’una eina, etc, que hom acciona amb la mà per tal d’imprimir-li un moviment, manejar-la, dirigir-la, etc.
burjador
Oficis manuals
Eina que consisteix en un pal a l’extrem del qual va fixat perpendicularment un disc de fusta, com la que és emprada per a remenar i enfonsar els taps en el rentador.
mitjalluna
Eina de cuina que consisteix en una fulla, generalment d’acer, amb el costat tallant corbat enfora; va proveïda d’un o dos mànecs i serveix per a tallar i capolar la carn.
rascador
Oficis manuals
Eina de llauner que consisteix en una peça prismàtica de secció triangular acabada en una punta cònica, proveïda de mànec, que serveix per a rascar la llauna per tal que l’estany agafi.
rasa
Tecnologia
Oficis manuals
Eina emprada pels esclopers per a polir el buit dels esclops i que consisteix en una làmina de ferro, corbada i proveïda de tall, disposada a l’extrem d’un mànec de fusta.
trepant
Oficis manuals
Eina en forma de tenalles que té en una de les seves mordasses una espiga i que serveix, en diversos oficis, per a fer forats al cuir, al cartó, a la lona, etc.
CubeSat
Tipus de satèl·lit en miniatura, d’1 l de volum i de pes inferior a 1 kg, i que es desenvolupa en diverses universitats del món com a eina educativa i de recerca.
L’estructura bàsica del CubeSat parts mecàniques i determinades parts electròniques es pot adquirir en diferents subministradors, per a adaptar-la després al disseny i les prestacions finals que es desitgin Tot i les seves limitacions, s’han fet servir alguns CubeSat per a fer petits experiments de veritable interès científic a l’espai
La pisa daurada
Art gòtic
Escudella amb orelles, pintada amb color daurat, decorada amb la tècnica del pinzell pinta Es tracta d’una producció del centre de Vilafranca del Penedès datable vers mitjan segle XVI Vinseum, Vilafranca del Penedès, núm inv 6954 Durant els segles XIV i XV l’obra daurada que es consumia a Catalunya procedia, majoritàriament, del nucli format per Paterna i Manises És possible que des de mitjan segle XV s’iniciés a Barcelona, de la mà dels germans Jaume i Pere Ximeno, l’elaboració de pisa daurada, però difícilment es podrà demostrar mai sense les anàlisis de pastes que corroborin aquesta…
La cartografia de la vegetació a Catalunya
Fragment del Mapa de vegetació de Catalunya a escala 150000, 219-Maçanet de Cabrenys i 257-Olot, en què es poden observar els tres nivells d’interpretació de la llegenda Fisiognomia es mostra la vegetació pel seu aspecte i s’identifica mitjançant símbols i trames les masses forestals importants són representades per símbols corresponents a l’arbre o arbres dominants Vegetació actual És representada per polígons contigus i de límits definits, identificats mitjançant números començant per l’ 1 Vegetació potencial és representada per diferents colors de fons la lectura d’aquestes…
Química 2015
Química
Esponges cristallines, una nova eina per a la determinació estructural La difracció de raigs X és l'eina preferida de la majoria de químics sintètics per a deter-minar l'estructura molecular d'un nou compost El problema és, però, que no sempre és fàcil aconseguir que un compost cristallitzi i, en cas que ho faci, que els cristalls que s'obtinguin siguin d'una qualitat suficient per a poder estudiar-los per difracció de raigs X Una àrea de la química en la qual aquestes limitacions són realment un inconvenient important és l'estudi de productes naturals, en què sovint es disposa de mostres…