Resultats de la cerca
Es mostren 2180 resultats
incendi

Bombers entrenant-se en l’extinció d’incendis
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Foc violent, no controlat i d’efectes destructius, que es propaga en cases, boscs, etc.
El cos de bombers és la formació reglamentària, civil o militar, organitzada per a l’ extinció d’incendis i la corresponent salvaguarda de persones, animals i bens Els incendis es produeixen als boscs de totes les regions amb estius secs, particularment a la zona mediterrània, i sovint són devastadors En aquests incendis, el foc es propaga fàcilment si el sotabosc és abundant per a limitar-ne les conseqüències és molt important que el bosc estigui ben conservat i desembarassat de tot allò que pugui contribuir a la propagació del foc Els mitjans d’extinció s’orienten a evitar-ne la propagació…
Domus de Torreferrada (Santa Eulàlia de Riuprimer)
Art romànic
Situació Vista d’un dels murs exteriors de la domus , amb la porta on hi ha una ferramenta romànica M Anglada Aquesta domus es troba situada damunt una mena d’altiplà que hi ha al nord-oest de Santa Eulàlia de Riuprimer i cavalcada sobre una penya, sobre el mas de la Codina Domina tot l’altiplà Aquesta domus figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 31,3 —y 39,9 31 tdg 313399 Per arribar-hi cal anar per la carretera de Vic a Moià i Calaf per Súria al km 8,2, a mà esquerra, hi ha el camí que amb un recorregut de 800 m…
Sant Martí de Llémena
Art romànic
Situació Església de Sant Martí de Llémena, refeta l’any 1761 aprofitant bona part dels murs romànics i del campanar, sobrealçat amb un pis tardà M Catalán L’església parroquial de Sant Martí de Llémena centra el petit nucli d’aquest poble, a uns 20 km de Girona, per la carretera de Girona a les Planes d’Hostoles per Sant Gregori Mapa L38-12295 Situació 31TDG709541 JAA Història Aquesta església parroquial és documentada el 1031 i el 1065 Les referències que se’n fan al segle XII corresponen a la definició que Berenguer Dalmau féu l’any 1120 al bisbe de Girona, Berenguer, de la seva capellania…
Mecanismes de defensa orgànica
Patologia humana
L’organisme humà disposa de diversos recursos per a defensar-se dels microorganismes nocius que constantment arriben per múltiples vies fins a la seva superfície o que fins i tot penetren al seu interior amb l’aire, els aliments o les ferides que pugui tenir Aquests mecanismes es detallen en el capítol 14, que correspon al sistema immunològic, de manera que en aquest apartat només hi farem una breu referència En primer lloc, cal tenir en compte que l’organisme disposa d’una immunitat inespecífica, que intenta d’impedir l’ingrés dels gèrmens, o bé intenta d’inactivar-los o destruir-los abans…
Desenvolupament biològic femení
Fisiologia humana
El desenvolupament biològic de l’organisme femení es produeix en forma d’etapes clarament diferenciades, al contrari del que s’esdevé en l’home, el desenvolupament del qual és més homogeni De fet, el cicle menstrual prèviament descrit és l’exponent més determinant d’aquesta delimitació en etapes Durant la primera etapa de la vida de la dona, la infància, el seu organisme es desenvolupa de manera general i progressiva Per bé que en aquesta etapa ambdós sexes ja es troben clarament diferenciats pels òrgans genitals, aquests encara no són funcionals, els caràcters sexuals secundaris encara no…
El que cal saber de la poliquistosi renal
Patologia humana
La poliquistosi renal és una malaltia hereditària, molt greu, caracteritzada per la formació de nombrosos quists o cavitats plenes de líquid als ronyons Aquesta malaltia es presenta en persones que hereten dels seus pares una alteració genètica que ocasiona un desenvolupament anòmal de determinades estructures dels ronyons, a conseqüència del qual es formen cavitats que s’omplen de líquid i constitueixen els quists renals La poliquistosi renal de tipus infantil constitueix un tipus de poliquistosi molt greu que només es presenta en infants que reben l’alteració genètica d’ambdós progenitors,…
Pont de Sant Joan les Fonts
Art romànic
Situació El pont de Sant Joan les Fonts, vist des de llevant Tot i que ha estat refet segurament diverses vegades, alguns fragments de la construcció tenen un aparell d’època romànica J Bolòs Pont construït damunt el riu Fluvià, al costat de l’església romànica de Sant Joan Aquesta construcció, que degué ésser feta possiblement en relació amb l’església parroquial i amb el priorat de Sant Joan, devia servir, a més, per a comunicar amb facilitat la Vall de Bianya i la via que anava d’Olot cap a Besalú Mapa 257M781 Situació 31TDG596736 Des de la carretera que va d’Olot i la Canya vers Besalú,…
L’alegria que passa
Literatura catalana
Obra de teatre de Santiago Rusiñol publicada el 1898.
Inscrita en la línia simbolista de Rusiñol, recrea un dels seus temes recurrents el divorci irreversible i programàtic entre l’individu a la recerca de l’ideal i la societat materialista que el margina Tot i això, l’efectiva combinació en l’obra d’elements de la modernitat simbolista amb elements de connexió amb la tradició dramàtica catalana —com el costumisme, l’humor o el pintoresquisme— permeté que l’obra s’erigís en un model de regeneració per a l’escena catalana Amb música d’Enric Morera, L’alegria que passa és una obra lírica amb voluntat de contribuir a la construcció d’un teatre…
Civilitzats, tanmateix!
Literatura catalana
Obra teatral en un acte de Carles Soldevila, publicada el 1921 dins del recull Una atzagaiada i altres contes, i estrenada el 1922.
La peça aborda, de manera volgudament sintètica, trets característics de l’alta comèdia com el triangle amorós, la fidelitat a les convencions socials burgeses i el manteniment de les aparences Els personatges són tres nàufrags la muller Rosina el marit, enginyer i home pràctic Oriol, i l’amant, advocat i home mundà Eduard Tots tres són barcelonins i arriben a una illa deserta del Pacífic Eduard té la necessitat de comunicar al marit el seu amor per Rosina Oriol, ateses les circumstàncies, s’avé a parlar-ne, tot i admetre que aquesta actitud obeeix a una nova manera d’entendre la…
Les ostropals
Sobre roca calcària, amb les mateixes preferències per indrets humits i poc illuminats, podem trobar líquens del gènere Petractis estictidàcies El tallus és poc visible, ja que és immers en la roca endolític i els apotecis, primer immersos, s’obren en estrella L’espècie més freqüent a la regió mediterrània és P luetkemuellerii Noteu-hi la maduració progressiva dels apotecis i, principalment, la fase en què el marge es fissura radialment, caràcter al qual alludeix el nom del gènere, que vol dir, precisament, «estrella de la pedra» Jordi Vidal Es tracta d’un grup principalment no liquenificat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina