Resultats de la cerca
Es mostren 2051 resultats
Francesc Muntaner i Font
Historiografia
Historiador i lul·lista.
Doctor en drets Fou fet cavaller el 1591 i noble el 1592 És autor d’un recull d’elogis de la vida i l’obra de Ramon Llull Observata a variis auctoribus de B Raymundo Lull de martyrio et cultu , continuat per AR Pasqual i Bonaventura Serra el 1612 declarà en el procés de beatificació de Ramon Llull Deixà també manuscrits una Història del regne de Mallorca , perduda, un nobiliari mallorquí Cases de cavallers d’aquesta isla de Mallorca , illuminat amb escuts, i diversos volums de transcripció de documents i notícies històriques D’altra banda, feu algunes incursions en el camp de…
,
Bartomeu de Verí i Desbac
Història del dret
Jurisconsult.
Fill d’Antoni de Verí i Serra Membre d’una influent família de juristes establerta a ciutat de Mallorca Fou fet cavaller el 1463 per Joan II de Catalunya-Aragó El 1476 era regent de la cancelleria Fou enviat a Itàlia el 1482 com a assistent de l’ambaixador i bisbe de Girona Joan Margarit, prop de la cort pontifícia i Venècia per tal d’arribar a una pau amb Nàpols Llur gestió tingué èxit, i foren elogiats pel rei 1483 Fou regent de la cambra de la reina de Nàpols El seu germà Gaspar de Verí i Desbac fou poeta i concorregué al certamen poètic del convent de Sant Francesc de ciutat…
La ciutat i el tròpic
Literatura catalana
Aplec de narracions de Lluís Ferran de Pol (premi Víctor Català 1955) publicat el 1956.
Desenvolupament enciclopèdic Punt culminant de l’obra de l’autor, inicia la utilització del mite —transformat en l’espai de cada narració— com a component indestriable de la realitat i de la condició humana Malgrat els elements autobiogràfics i l’interès testimonial, la voluntat de realisme en el conjunt de l’obra cerca descobrir la veritat velada rere les aparences convencionals La mort, l’autodestrucció i la frustració són els elements a l’entorn dels quals giren els relats, protagonitzats per éssers humans presoners entre dos mons antitètics la cultura i la natura, la raó i l’instint, la…
Duran
Llinatge de comerciants barcelonins que obtingué la ciutadania honrada al segle XVII.
El 1686 un Josep Duran figura matriculat com a ciutadà honrat de Barcelona tot mantenint, però, una especial atenció al millorament dels conreus i regatge de les seves possessions rurals i a la promoció del canal d’Urgell El personatge més reculat del qual hom té notícies és Antoni Pau Duran , adroguer i ciutadà de Barcelona El seu fill Josep de Duran i Móra mort el 1735 obtingué el privilegi de cavaller del Principat de Catalunya i fou pare de Jaume de Duran i Pujades , de Miquel de Duran i de Muxika mort el 1737, prior de Santa Maria de Lledó, i de Domènec de Duran i de Muxika…
Casa forta de Bellvespre (Sant Joan les Fonts)
Segons F Caula Francesc Caula El règim senyorial a Olot , Olot 1935, pàg 70, a Sant Joan les Fonts hi hagué una casa forta anomenada Bellvespre “ stadium de Pulcro Vespere ” Segons aquest autor, el primer membre conegut d’aquesta família de cavallers fou Bernat de Bellvespre documentat entre els anys 1195 i 1229, el qual havia d’acompanyar el rei Jaume I a la conquesta de l’illa de Mallorca, tal com figura en el seu testament Aquest cavaller establí que si moria durant els preparatius de l’expedició a Mallorca de l’any 1229, el seu cos fos enterrat al cementiri dels hospitalers…
Lisa Otto
Música
Soprano alemanya.
Filla del cantant Karl Otto, estudià al conservatori de la seva ciutat natal i el 1941 debutà com a Sophie El cavaller de la rosa a Beuthen, ciutat on romangué fins el 1944 com a membre de la seva companyia lírica En 1945-46 actuà a Nuremberg i del 1946 al 1951 fou membre estable del teatre d’òpera de Dresden El 1952 entrà a formar part de la Städische Oper de Berlín Des del 1953 aparegué regularment al Festival de Salzburg i el 1956 es presentà com a Blonde El rapte al serrall a Glyndebourne El 1965 participà a Berlín en l’estrena d' El jove lord , de HW Henze Enregistrà…
Helen Traubel
Música
Soprano nord-americana.
Inicià els estudis de cant a tretze anys amb V Karst i el 1923 debutà a la seva ciutat natal en un concert El 1937 es presentà al Metropolitan de Nova York, on dos anys més tard interpretà el paper de Siglinde La valquíria Declarada la successora de K Flagstad, amb qui actuà el 1951, a partir del 1941 fou la cantant wagneriana més notable als Estats Units, amb interpretacions de referència de les principals heroïnes de les òperes de Wagner El 1953 deixà de cantar al Metropolitan per desavinences amb l’empresari R Bing A partir d’aleshores, combinà les seves actuacions d’òpera i…
Ludwig Weber
Música
Baix austríac.
Començà a estudiar cant el 1919 amb A Boruttau El 1931 debutà a Munic en el Festival Wagner i el 1933 ingressà en la Staatsoper Tres anys després es presentà amb èxit al Covent Garden de Londres, on, en temporades successives, interpretà papers d’òperes de R Wagner, WA Mozart i L van Beethoven El 1945 entrà a formar part de la Staatsoper de Viena, amb la qual tornà a viatjar a Londres el 1947 A partir del 1951 es presentà regularment al Festival de Bayreuth i també actuà amb èxit al Teatro Colón de Buenos Aires Especialitzat en l’obra wagneriana, enregistrà una celebrada versió de Parsifal…
Richard Mayr
Música
Baix austríac.
Estudià medicina a la Universitat de Viena, mentre duia a terme la seva formació com a cantant al conservatori G Mahler el contractà a l’Òpera de la capital austríaca, on romangué durant trenta-tres anys i on el 1911 interpretà el paper den l’estrena vienesa d' El cavaller de la rosa El 1902 fou Hagen El capvespre dels déus i Gurnemanz Parsifal al Festival de Bayreuth i entre el 1906 i el 1910 destacà en diversos personatges mozartians a les Festes Mozart, origen del futur Festival de Salzburg El 1919 estrenà a Viena La dona sense ombra , de R Strauss, en el paper de Barak…
Manuel Quiroga
Música
Violinista gallec.
Estudià amb José Hierro al Conservatori de Madrid i posteriorment a París, on fou guardonat amb el Premi Sarasate 1911 Fou solista de l’Orquestra de Concerts Lamoureux Contragué matrimoni amb la pianista francesa Marta Leman, amb qui tocà sovint música de cambra Realitzà gires de concerts per Europa i l’Amèrica del Nord Un accident automobilístic, l’any 1937, l’obligà a abandonar la seva carrera de concertista internacional A partir d’aquell moment, es dedicà exclusivament a l’ensenyament a la seva ciutat natal Entre les distincions obtingudes durant la seva carrera, destacaren la Medalla de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina