Resultats de la cerca
Es mostren 1046 resultats
Worms
Ciutat
Ciutat del land de Renània-Palatinat, Alemanya, a la riba esquerra del Rin.
Port fluvial, té indústries mecàniques, de mobles, de conserves, metallúrgiques i químiques És un nus ferroviari a la línia Magúncia-Ludwigshafen Té escoles tècniques, diversos museus i biblioteques Antic centre cèltic Borbetomagus , fou després el centre dels vangions, i posteriorment una ciutat romana florent Civitas Vangiorum Al segle IV hi penetrà el cristianisme, i fou seu episcopal Capital del regne dels burgundis 413, fou destruïda pels huns 437 Presa i reconstruïda pels merovingis final del segle V, fou escollida sovint com a residència pels reis francs Sota el poder dels seus…
missal
Pàgina miniada del missal de Santa Eulàlia (catedral de Barcelona)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Llibre litúrgic usat pel sacerdot en la celebració de la missa.
És el resultat de la fusió, en un sol volum, del leccionari i de l’antifonari de la missa, del sacramentari i d’altres elements, els quals començaren a combinar-se sobretot a partir del segle IX, pel que concerneix el ritu romà El Missale Romanum tridentí 1570 ha estat totalment renovat després del concili II del Vaticà 1970 La versió oficial catalana aparegué el 1975, amb la deguda separació del leccionari, el qual consta de vuit volums 1971-74 Als Països Catalans, els primers intents de reunir els diversos elements del missal apareixen a Catalunya als segles IX-X, en què es troben en un sol…
imperial
Història
Dit de la sèrie de conferències convocades per la corona britànica i celebrades, des del 1887 al 1937, en diverses ciutats de l’Imperi per tal de tractar sobre diversos problemes comuns.
Estudi General Lul·lià
Historiografia catalana
Centre d’ensenyament superior creat a Palma el 1951 amb el doble objectiu de recuperar l’ensenyament universitari a Mallorca i de contribuir al foment de la cultura.
Desenvolupament enciclopèdic La seu ocupa un edifici projectat per l’arquitecte Gabriel Alomar al carrer de Sant Roc, als terrenys que fins aquell moment ocupava l’edifici de l’antiga Universitat Lulliana Les obres començaren a l’abril del 1950 i no conclogueren fins el 1972 La creació d’aquest centre tingué el suport de la Universitat de Barcelona, l’Ajuntament de Palma, que cedí els terrenys, i la Diputació de Balears El 1950 es constituí un patronat que redactà un avantprojecte d’estatut que perfilava la idea de crear un centre d’estudis universitaris en collaboració amb la UB i un…
El Centre de Lectura de Reus
El Teatre Bartrina, al Centre de Lectura de Reus RM Fundat el 1859 per menestrals propers al republicanisme federal, el Centre de Lectura de Reus conegué durant els anys de la Restauració una letàrgia provocada per les traves polítiques i pel canvi en el teixit social, en el sentit que la petita burgesia anà substituint els menestrals Els nous socis canviaren les conferències pels concerts casolans i les tertúlies, en què llegien els seus treballs literaris La situació s’invertí al llarg de les tres primeres dècades del segle XX, un dels períodes més dinàmics i prestigiosos de la…
Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics (CAEHA)
Historiografia catalana
Entitat formada el 1982 a Alcoi, per un grup de col·laboradors del Museu Arqueològic Municipal, amb el propòsit d’animar, coordinar, difondre i dotar de cobertura les recerques històriques i arqueològiques a la comarca de l’Alcoià i els voltants, així com promoure la protecció del patrimoni local (la creació del CAEHA coincidí amb la declaració del nucli antic d’Alcoi conjunt historicoartístic).
Han estat presidents de l’entitat Ricard Bañó, Josep Torró, Manuel Cerdà i Àngel Beneito En la vida del Centre es poden distingir dues etapes La primera, durant la dècada de 1980-90, es caracteritzà pel seu dinamisme quatre edicions de les Jornades d’Història Alcoiana dedicades a la industrialització i el moviment obrer, l’època medieval, l’eneolític i la premsa alcoiana, amb exposicions, conferències i publicació de catàlegs Destaquen les activitats de l’any 1984 per commemorar el centenari de la investigació prehistòrica a Alcoi, amb la celebració del congrés sobre l’eneolític…
Josep Maria Francès i Ladrón de Cegama
Literatura catalana
Novel·lista, narrador, poeta i comediògraf.
Vida i obra Fou redactor del diari “La Humanitat” 1931-38 i collaborà a “La Nau”, “En Titella” i “L’Estevet”, entre altres publicacions És autor de tres novelles en català La rossa de mal pèl 1929, que situa l’acció en els baixos fons barcelonins i n’ofereix una visió entre realista i truculenta, amb alguns ingredients fulletonescos La guerra dels sants 1932, on evoca les lluites socials i el pistolerisme dels anys vint i Retorn al sol 1936, obra de ciència-ficció, amb la qual l’autor satiritza determinades actituds polítiques i ideològiques També escriví alguns poemes, cuplets i la lletra de…
Reus Deportiu - Secció de Cinema Amateur
Cinematografia
Col·lectiu creat el 1956 dins de l’entitat esportiva i que reuní els socis del club que des del final de la guerra civil s’havien interessat pel cinema.
Gràcies a l’adquisició d’un projector s’impulsà aquesta secció, el primer president de la qual fou José Solanes Serra, i el secretari, Antoni Maria Vidal i Colominas Aviat arribaren als 200 socis, i patiren la primera crisi el 1957, amb la dimissió del president, que fou substituït per Antoni Cavallé i Maresme Aquest reorientà la secció, que es decantà cap al cinema amateur sense oblidar les altres activitats sessions de documentals, films d’ambaixades, cinema educatiu i cineclub Dins de l’amateurisme, l’activitat se centrà en els concursos, que s’iniciaren el 1958 amb un de local se’n feren…
Fundació Antoni Tàpies

Façana de la Fundació Antoni Tàpies
Oh-Barcelona.com (CC BY 2.0)
Art
Fundació creada pel pintor Antoni Tàpies el 1984 per a l’estudi de l’art contemporani.
El 1990 s’inaugurà la seu a l’edifici modernista de l’antiga editorial Montaner i Simon de Barcelona, projectat per Lluís Domènech i Montaner, degudament condicionat Corona l’edifici la installació Núvol i cadira , que li reforça el caràcter singular A més d’una mostra permanent de la seva obra, les activitats se centren en l’organització d’exposicions, conferències, seminaris, concerts, etc Després d’una època que es dedicà gairebé exclusivament a mostrar diferents períodes de l’obra d’Antoni Tàpies i les relacions que aquesta establia amb altres artistes, s’inicià un període d’exposicions,…
Josep Samsó i Elies
Història
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ingressà al seminari de Barcelona, on aviat destacà per la seva pietat Catequista de Sant Pere de les Puelles 1909, fou ordenat de sacerdot el març del 1910 a la Capella del Centre Obrer Catequístic de la Sagrada Família, i al juliol fou nomenat vicari coadjutor de la parròquia de Sant Julià d’Argentona, on impulsà les Conferències de Sant Vicenç de Paül , l’ Apostolat de l’Oració , i les Filles de Maria L’any 1916 guanyà per oposició la parròquia de Sant Joan de Mediona, a l’Alt Penedès El 1919 substituí Josep Roig i Casanellas com a rector de la parròquia de Santa Maria de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina