Resultats de la cerca
Es mostren 1037 resultats
La descoberta d’Ildefons Cerdà. 1859-1994-2006
El model de ciutat ideat, vers els anys 1854-59, per Ildefons Cerdà i Sunyer Centelles, 1815 – Santander, 1876 enginyer de camins, economista, demògraf i polític, per a construir una Nova Ciutat, o Eixample, just al costat d’una ciutat port bimillenària, emmurallada i militaritzada Barcelona, la Bàrcino romana, ha tardat 150 anys a ser reconegut pels urbanistes, els acadèmics i els responsables polítics del món occidental Aquest reconeixement, però, ha situat l’aportació de Cerdà entre els grans models urbanístics de tots els temps El model Cerdà combina, i ho sap fer d’una manera admirable,…
L'aranzel del 1891. Arriben tres empreses estrangeres
En el cas de l’estam la diferència entre l’aranzel aplicat fins aleshores 1882 i el nou era notable L’aranzel del 1891 comporta una victòria per als proteccionistes, aquells que reclamaven que les mercaderies importades paguessin uns drets suficients per a compensar la diferència de preu dels gèneres, conseqüència d’una diferent productivitat o d’uns majors costos de producció El volum de compres a l’exterior havia estat molt important fins el 1890 Però els nous aranzels havien de provocar una forta baixa d’aquestes compres per part dels teixidors catalans La conseqüència serà que tres…
esquí alpí

El fotògraf Josep Maria Co de Triola esquiant a Núria el 1916
AF CEC / Perdigó
Esquí
Modalitat d’esquí que consisteix a lliscar per pendents nevats sobre dos esquís als quals se subjecten les botes mitjançant les fixacions.
En competició es disputen proves de descens, consistents a baixar a gran velocitat per un recorregut de forts pendents, desnivells i revolts d’eslàlom, quan diverses portes assenyalen el recorregut que l’esquiador ha de fer en ziga-zaga en el menor temps possible eslàlom gegant, quan el recorregut és més llarg i les portes més distants, i supergegant, que combina les característiques del descens i de l’eslàlom Altres especialitats de l’esquí alpí són l’esquí de velocitat i l’esquí extrem, en el qual l’esquiador supera pendents superiors als 45 graus d’inclinació per zones sense senyalitzar…
motonàutica

Competició de Fórmula 1 de motonàutica al port de Barcelona el 1984
FEDERACIÓ CATALANA DE MOTONÀUTICA / MIQUEL MALLAFRÉ
Altres esports nàutics
Esport nàutic o aquàtic basat en la navegació competitiva a bord d’un artefacte flotant propulsat per un element motriu mecànic, normalment un motor d’explosió adherit a l’embarcació, la canoa o el bot i que utilitza l’aigua com a superfície de desplaçament.
Des del començament de l’activitat competitiva, les regates s’organitzaren en diferents classes que agruparen les embarcacions en funció de les característiques Entre les més destacades hi ha la Fórmula 1, o F1, amb circuit propi d’àmbit internacional reservat a professionals d’alt nivell, i la modalitat més espectacular de la motonàutica, desenvolupada amb grans catamarans i elevades potències de propulsió, similar a la fórmula homònima d’automobilisme Altres competicions en Fórmula, dividides per categories, són la F500, la F250, la de promoció F2000 i la de formació de joves pilots Fórmula…
tir amb arc

Enric Tarragó, R. Martí, Modesta Artigas, Eugenio Santos, J. Soler i M. Cuixart durant un campionat de tir amb arc el 1950
ARXIU VICENÇ MONGUILLOT
Esports de tir
Esport d’arma practicat amb un arc que consisteix a llançar una sèrie de fletxes contra un blanc situat a diferents distàncies.
Les principals disciplines són tir a l’aire lliure, tir de camp, tir de bosc i tir de sala El tir a l’aire lliure es practica a camp obert i consisteix a efectuar llançaments contra blancs de 122 cm o 80 cm de diàmetre situats a 90 m, 70 m, 50 m i 30 m en categoria masculina i a 70 m, 60 m, 50 m i 30 m en femenina Agrupa diversos rounds sèries El més conegut i olímpic és el Round 2 × 70, en què es tiren dues sèries de trenta-sis fletxes des de 70 m de distància Un dels més habituals és el Round FITA, que consisteix a tirar trenta-sis fletxes des de totes les distàncies També és…
Els àmbits de l’arquitectura religiosa gòtica
Art gòtic
Sant Ramon de Penyafort dictant Les Decretals en un lateral del sarcòfag del sant, a la catedral de Barcelona CB - GS És ja un tòpic presentar l’art romànic com l’art de l’època feudal i un art eminentment rural i l’art gòtic com l’art de la burgesia i de la reialesa i un art eminentment ciutadà Aquestes afirmacions, sempre amb matisacions, són vàlides, però tant en una època com en l’altra és l’art religiós el que defineix més clarament cadascun d’aquests estils i on es troben els elements més destacats L’arquitectura religiosa té un pes molt evident en cadascun d’aquests períodes i es…
Front Nacional de Catalunya
Partit polític
Organització nacionalista catalana fundada a París (a la Rue du Chevalier de la Barre) a l’abril de 1940 com a moviment de resistència d’alliberament nacional per elements de diverses formacions nacionalistes.
Els membres del nucli fundacional foren Joan Cornudella i Barberà, Antoni Andreu i Abelló exmembres d’ Estat Català EC Manuel Cruells i Pifarrer exmilitant de les joventuts d’EC Jaume Martínez i Vendrell i Enric Pagès i Montagut representant del Front de Joventut, un nucli juvenil d’independentistes procedents, entre d’altres, de Nosaltres Sols NS , la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, el Bloc Escolar Nacionalista o Esquerra Republicana de Catalunya ERC , creat a Barcelona poc després de l’ocupació militar de Catalunya El nou moviment pretenia d’aplegar tot l’independentisme en…
historiografia de l’art
Art
Ciència especialitzada a historiar els fets artístics.
Hom pot trobar, ja entre els grecs i a partir del segle IV aC, biografies d’artistes Duris de Samos, tractats tècnics Antígon de Carist i Xenòcrates de Sició i guies de viatge Pausànies A l’edat mitjana abunden sobretot els tractats tècnics, com el tan celebrat del monjo Teòfil segle XII Tenen una particular importància, al segle XIV, el Libro dell’arte de C Cennini, i al segle següent altres escrits de diversos autors L Ghiberti, LB Alberti, P della Francesca i F Luca Pacioli A la primera meitat del segle XVI, així mateix, hom troba els cèlebres manuals d’A Dürer, i freqüents polèmiques…
museus arqueològics als Països Catalans
Historiografia catalana
El conjunt d’entitats museístiques d’arqueologia als Països Catalans iniciaren la seva trajectòria científica i cultural al final del s. XIX, seguint les ideologies dominants de l’època.
Normalment, arrenquen de colleccions privades d’aficionats i/o d’antiquaris que acabaren donant-les als ajuntaments o a altres institucions de rang superior per tal que els garantissin una conservació eficient i una exposició pública Sovint, aquests centres d’exposició i de recerca no es troben a les grans capitals, sinó més aviat en pobles on els ciutadans més illustrats tingueren cura dels elements antics que anaven apareixent per la comarca i els guardaven en l’embrió del que acabaren essent els museus arqueològics dels Països Catalans, ja sigui en l’àmbit local, comarcal o nacional En són…
centre de documentació musical
Música
Entitats públiques o privades dedicades a la recopilació, conservació, ordenació, classificació, investigació i difusió de fonts musicals de naturalesa variada, tant impreses com manuscrites, sonores, visuals i també d’altres menes de material gràfic.
Aquests centres sovint s’encarreguen també de la programació d’activitats musicals diverses, la realització d’exposicions o l’organització de congressos Fou al segle XVIII que els governs es començaren a preocupar per la conservació del patrimoni cultural del país El 1789 es crearen els Arxius Nacionals Francesos, i des de llavors molts països han dut a terme una tasca de recopilació, catalogació, estudi i difusió de material dispers Entre els arxius més notables hi ha el Deutsches Musikgeschichtliches Archiv Kassel, Alemanya, la Library of Congress Washington capital federal,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina